Indica publicitat
Divendres, 27 de novembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de gener del 2011 | 17:24
Crònica · Afers religiosos

Miquel Barbarà, un fidel servidor de l'Església catalana

El mes passat es va presentar a Tarragona la Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès, una densa i documentada obra que recull una part molt important de la història de l'arxidiòcesi de Tarragona durant els quaranta darrers anys. El volum té 630 pàgines i és una compilació d'escrits, conferències, articles i documents de tot tipus que testimonien la tasca d'aquest capellà il·lustre que ha exercit una gran influència no només a Tarragona sinó també al conjunt de l'Església catalana.

Miquel Barbarà, de 71 anys, va estudiar teologia i ciències socials a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, just els anys en què es va viure a la capital italiana l'efervescència del Concili Vaticà II. Més tard també va estudiar sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. I encara una altra faceta molt important és la de músic, amb una dilatada experiència. A hores d'ara és el director de la Schola Cantorum i Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona. Ha exercit importants responsabilitats eclesials, com a secretari general, canceller, vicari episcopal i vicari general dels darrers quatre arquebisbes de Tarragona: Pont i Gol, Torrella, Martínez Sistach i Pujol. Segurament al llarg de la història contemporània de l'Església catalana no trobaríem un altre exemple igual de fidelitat i de col•laboració lleial. Fidelitat que, com ell mateix ha repetit més d'una vegada, no s'ha de confondre amb submissió.

Barbarà també ha tingut una projecció més enllà de l'arxidiòcesi tarragonina. Destaca, per exemple, la seva aportació en la recepció i inhumació de les despulles de l'insigne cardenal de la pau, Vidal i Barraquer, mort a l'exili perquè el general Franco li va impedir tornar a Catalunya. I, sobretot, el seu paper decisiu en la preparació i organització del Concili Provincial Tarraconense, celebrat a Sant Cugat l'any 1995. Miquel Barbarà en va ser el secretari general adjunt i un dels artífexs de la preparació, per mitjà dels documents de treball, qüestionaris i consultes de les etapes diocesana i preparatòria. Un esdeveniment eclesial, que com ell mateix va glosar amb orgull en l'acte institucional del desè aniversari, va significar la participació de 60.000 persones.

La miscel·lània que recull les principals aportacions d'aquest teòleg, sociòleg i músic dibuixa el perfil d'un dels capellans que han estat decisius en la història contemporània de l'Església catalana. Una generació d'eclesiàstics fidels al Vaticà II i al document Arrels Cristianes de Catalunya que aquests dies compleix, exactament, 25 anys. També dibuixa el perfil d'un home sensible socialment, des de la seva joventut, com es va palesar en la seva postura davant del règim franquista arran de l'execució a la presó de Tarragona del polonès Heinz Chez l'any 1974. En circumstàncies normals Barbarà hauria d'haver estat nomenat arquebisbe de Tarragona, ja que poques persones com ell la coneixen tan a fons i la podien haver servir millor.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat