Indica publicitat
Divendres, 27 de novembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 18 de novembre del 2011 | 16:05
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

20N, cap al 2014

Les eleccions generals d'aquest diumenge tornaran a visualitzar un cop més la paradoxa de l'independentisme a casa nostra. Mentre aquest no fa més que créixer al Principat, -un 45,4% dels catalans votarien en un referèndum de secessió segons el darrer baròmetre del CEO- les opcions polítiques independentistes no només són dèbils sinó que presenten estratègies contradictòries internament i externament.

D'una banda, la coalició que ha aconseguit formar la nova ERC d'Oriol Junqueras podria salvar els mobles i igualar els resultats de les darreres eleccions generals (fins i tot obtenir un quart diputat segons Roger Buch). L'estratègia de la coalició republicana passa per donar suport al gradualisme de CiU i mirar de tirar endavant l'anomenat pacte fiscal. Un pacte que els mateixos líders independentistes consideren inviable tot i donar-hi suport; i en tot cas, argumenten que si fos assolit no serviria per acomodar-nos a Espanya sinó per tenir més fàcil la sortida. De l'altra, Solidaritat (SI) i la CUP malden per convèncer l'elector independentista que no cal participar en unes eleccions en què no han presentat candidatura perquè, bàsicament, consideren que no serveixen per a res.

Tots dos partits coincideixen a assenyalar la inutilitat de tenir representació en un Parlament hostil a la causa catalana on som una minoria permanent i recomanen l'abstenció o el vot nul. Una situació que no ha passat desapercebuda als electors catalans, la majoria ja consideren "més importants" els comicis catalans que els espanyols, segons el darrer baròmetre del CEO. Ara bé, cal recordar que SI intentà negociar l'entrada a la coalició amb ERC (on finalment entraren Rcat i la plataforma Catalunya Sí) per poder presentar candidats; d'altra banda, la CUP s'ha encarregat d'aclarir que és "la conjuntura actual" la que desaconsella presentar-se a unes eleccions, encara que, en el cas del País Basc, consideren adient que Amaiur es llanci a l'arena electoral.

El resultat de diumenge permetrà veure si ERC aguanta el cop i comença una recuperació de la mà del projecte de Junqueras. Malauradament l'"abstencionisme independentista" resultarà impossible de comptabilitzar amb els resultats a la mà. Però sobretot, el 20N comença una nova etapa ja que serà l'inici d'un llarg període, en principi sense eleccions, que ens durà a l'escenari del 2014. I serà amb el 2014 a l'horitzó que l'independentisme haurà d'afrontar el repte de la reorganització interna i l'acumulació de forces per presentar un projecte sòlid d'aquí a tres anys. Per a aquest projecte, caldrà tenir present que la independència, tot i ser una preferència per a molts catalans, s'ha de bastir d'un projecte mobilitzador i transversal. En aquest procés, hi tindrà molt a dir la societat civil, de ben segur, però hauran de ser els partits els qui s'esforcin per superar càlculs electorals curts de mires i cercar una estratègia que els permeti mobilitzar a tothom.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat