Indica publicitat
Dissabte, 4 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 16 de de desembre del 2011 | 16:10
Crònica · Anàlisi política

Amaiur: 'dura lex, sed lex'?

L'estat d'excepció sembla no tenir fi per a l'independentisme basc. La decisió de la Mesa del Congrés dels Diputats de negar el grup parlamentari a Amaiur només es pot entendre des d'aquesta perspectiva.

El Reglament del Congrés fixa que per obtenir grup parlamentari propi, en cas de no disposar de 15 diputats, caldrà disposar de 5 diputats o més (d'una o diverses formacions) que hagin obtingut un mínim d'un 5% de vot a nivell estatal o un 15% de vot allà on la formació hagi presentat candidatures. Amaiur disposa de set diputats i superà el 15% de vot a les tres circumscripcions basques excepte a Navarra, on hi obtingué un 14,9% de vot. Ara bé, la jurisprudència pel que fa l'aplicació del Reglament evidencia que la flexibilitat ha estat la norma en molts casos, sovint molt més allunyats dels requisits establerts.

Per exemple ERC, el 2004, va aconseguir grup parlamentari propi amb un 14,02% de vot a Barcelona; el PNB també formà grup parlamentari en un cas idèntic al d'Amaiur amb els governs d'Aznar el 1996 i el 2000; o Coalició Canària que ha disposat de grup parlamentari amb quatre i fins i tot tres diputats. Enguany sembla que la majoria absoluta del PP ha decidit aplicar la flexibilitat a la seva manera. Mentre UPyD podrà tenir grup parlamentari propi tot i no arribar al 5% de vot gràcies al diputat de Foro Astúries, nega el grup parlamentari a Amaiur. El fet és que Amaiur, amb set diputats, podria quedar-se sense grup parlamentari mentre sí que en tindrien el PNB o UPyD amb cinc diputats cadascun. La darrera opció per a Amaiur seria que la diputada de Geroa Bai, Uxue Barkos, s'afegís al grup parlamentari, una opció que sembla ser que el Partit Popular també podria tombar a la Mesa.

Més enllà de l'embolic, l'episodi demostra una vegada més la falta de predisposició dels grans partits espanyols per a encarrilar per vies polítiques el conflicte basc. La decisió política presa pel Partit Popular emmascarada amb un suposat informe jurídic que desaconsellava la formació del grup, el periodista Ignacio Escolar comenta al seu blog que un informe previ donava el vistiplau al grup, cal que sigui interpretada com un molt mal inici de legislatura. Igualment, resulta incomprensible l'abstenció de CiU que, com ha fet el PSOE, ha justificat l'abstenció a la Mesa per raons jurídiques. El més greu de tot plegat és que aquells que es presenten com els defensors de l'estat de dret són els primers  que no dubten a utilitzar-lo per als seus propis fins. Dura lex, sed lex (la llei és dura però és la llei) diuen els juristes, però sembla que la llei no és igual de dura per a tothom.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat