Indica publicitat
Dimarts, 14 d'agost del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 2 de maig del 2012 | 17:16
Crònica · Anàlisi política

El dret de decidir, un nou paradigma?

L'auge de independentisme durant la darrera dècada a casa nostra ha anat acompanyat de moviments importants a la societat civil, a les institucions i més lentament als partits polítics.

Malgrat que alguns voldrien haver vist més canvis i més ràpids, el procés de reforma de l'Estatut i la sentència posterior per a molts han evidenciat que ens trobem en un atzucac com a país. Una de les d'aquestes lentes transformacions dels darrers anys ha estat el discurs independentista i sobiranista, que s'ha afanyat a adoptar un argumentari més elaborat per a eixamplar la base social que el legitima.

En aquest sentit, el treball de Jaume López que es presentà el passat 25 d'abril a la seu del centre UNESCO de Catalunya: Del dret a l'autodeterminació al dret a decidir. Un possible canvi de paradigma en la reivindicació dels drets de les nacions sense estat (el quart número del Quadern de Recerca que edita l'entitat), és una novetat important al panorama teòric de l'independentisme.

El Quadern està dedicat íntegrament a la proposta teòrica del professor de ciència política que hi fa una defensa del dret de decidir com un canvi de paradigma de legitimació de la independència en contextos democràtics; un canvi que deixaria enrere el clàssic dret a l'autodeterminació. A l'acte de presentació hi assistiren una trentena de persones a títol individual i en representació de diverses entitats del teixit social català. En aquest context, López defensà la tesi del Quadern en una ponència d'uns tres quarts d'hora de durada per després obrir un debat que moderà el director del centre Miquel Àngel Esombo. L'acte fou presentat pel president del centre Jordi Porta.

La tesi de Jaume López és en primer lloc la constatació d'un paradigma emergent per a la formació de nous estats, el dret de decidir, no només a casa nostra sinó en política comparada. Així, aquesta idea ha estat l'element central a les mobilitzacions catalanistes dels darrers anys, però també ho va ser en certa manera a les independències de l'Europa de l'Est a principis dels anys noranta.

Darrerament, la noció del dret de decidir ha trobat un aliat jurídic en la Opinió de la Cort Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo que considerà que la secessió de l'exprovíncia sèrbia no vulnerava el dret internacional. La Cort subratllà el caràcter democràtic, negociat i pacífic de la separació de Kosovo com els aspectes clau per tenir en compte i en canvi evità referir-se al dret a l'autodeterminació. I és que segons el professor López, el dret de decidir és una nova manera de legitimar la formació de nous estats que passa per la constatació que és el principi democràtic exercit per la ciutadania de les nacions sense estat el fonament per a qualsevol projecte nacional al s.XXI.

El demos és el subjecte que legitima les decisions col·lectives, pacífiques i obertes a negociar, més enllà de l'existència d'una nació o de la formació ineludible d'un nou estat tal com fixava el dret a l'autodeterminació que es juridificà durant el procés de descolonització. El treball que poden trobar al darrer Quadern de recerca del centre UNESCO de Catalunya és una novetat teòrica molt necessària i que caldrà tenir en compte per a futur debats sobre la qüestió.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat