Indica publicitat
Dimecres, 15 d'agost del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 30 de juny del 2015 | 17:36
Crònica · Col·lectiu Columna Macià-Companys

Amnèsia i instrumentalització

De segur que tota persona amb un mínim de sentit comú compartirà que la Televisió Pública d'un país com el nostre ha de tenir caràcter de televisió nacional, al servei del país i de la seva gent, al servei de les seves màximes aspiracions. I que no és bo que aquesta televisió, sobretot en cada conjuntura complexa, confongui les aspiracions nacionals -que ha d'acompanyar- amb una posició al servei de les tesis d'un Partit determinat més que no pas del país.

No és bo, com a mínim no és bo ni per a la credibilitat de la televisió ni per al país en el seu conjunt.

 

Els darrers mesos s'ha accentuat aquesta tendència. I la darrera setmana de manera alarmant. Entrevista rere entrevista als dirigents d'un Partit determinat, Partit que evidentment no cal ni esmentar quin és. També és poc edificant el to de les entrevistes, l'amabilitat extrema, la incapacitat de contradir i repreguntar res als dirigents d'aquest Partit. Per si no fos poc, tampoc és gaire normal que la correlació de tertulians sigui tan escandalosament tendenciosa. De vegades, hi ha tertúlies amb tertulians descaradament afins a una determinada opció política en una proporció més pròpia de les cadenes espanyolistes, aquí en versió nostrada. Certament no s'ha arribat a aquells extrems, potser és qüestió de dies.

 

La darrera entrevista, dilluns, al Portaveu del Govern, i responsable de mitjans de comunicació, ja va ser espatarrant. Per no preguntar, per no recordar, ni tan sols li van comentar si el seu partit havia signat un compromís el 14 de gener. No estaria pas malament vist que ara es torna a parlar precisament del que aquell compromís -veure www.acord27s.cat – havia superat, es deia, un debat llarg i complex. I perquè algun valor deu tenir la paraula donada. Ni una sola referència, l'entrevistadora ni tan sols s'hi va referir. Ni una paraula, zero.

O bé la periodista no en sabia més o senzillament no calia incomodar al Portaveu del Govern amb una pregunta tan desagradable. Tampoc van considerar normal preguntar quina base demoscòpica avalava uns arguments determinats (i així blasmar els acords i consensos), tota vegada que no aportava ni una sola dada demoscòpica comparativa. Per blasmar un acord recorríem a una interpretació demoscòpica. Per posar èmfasi en la seva tesi s'al·ludia a la seva percepció personal talment com si fos l'Oracle de Delfos.

 

Dissabte la mateixa televisió havia entrevistat el secretari general del mateix Partit. Més del mateix. El dilluns anterior, en prime time, ja s'havia entrevistat el President del mateix Partit, entrevista de guant blanc. La pregunta a fer, tal vegada és si aquest ús i abús ajuda el país o serveix els interessos d'un partit. I si és així, què hi guanya el país i el conjunt de la ciutadania? A menys que confonguem el país amb un Partit que, per important que aquest Partit pugui ser, seria un error dramàtic. Clar que potser hi ha qui pensa que no. I per això passa el que passa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat