Indica publicitat
Dissabte, 15 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 13 de abril del 2015 | 17:07
Crònica · Col·lectiu Columna Macià-Companys

Camí del 27S: la salut de ferro del moviment independentista

Carme Forcadell es va acomiadar diumenge de la presidència de l'ANC, amb una actitud digna d'elogi, sense sucumbir ni a pressions externes ni a internes.

I ho va fer en positiu, subscrivint i potenciant els Acords subscrits i defugint reobrir cicatrius sàviament i responsable. Forcadell, més enllà de la seva opinió personal, ha tingut un paper clau en la cohesió de l'ANC, malgrat que alguns pesos pesants del seu Secretariat no sempre han actuat amb lleialtat ni independència.

Forcadell també ha sabut fer una lectura autocrítica d'aquells moments en que l'ANC hauria d'haver pressionat més. Però sobretot, per damunt de tot, Forcadell ha entès que per preservar la vitalitat i creativitat del moviment independentista, ampli i transversal com és, hi ha un error que no ens podem permetre: reobrir debats que generin crispació i alimentin la confrontació interna al si del moviment independentista.

La presidenta de l'ANC també ha entès quin és i ha de ser el paper de la societat civil i quin el paper dels partits. Tant de bo aquell que la succeeixi tingui el mateix sentit de la responsabilitat. És molt fàcil quan s'apadrina una mobilització gegantina com la dels passats Onze de Setembre protagonitzats per la societat catalana, voler capitalitzar políticament aquesta força: és fàcil tenir temptacions messiàniques.
L'independentisme està fort i que ho segueixi estant només depèn de mantenir la unitat d'acció"
L'ANC també evidencia la 'mala' salut de ferro del moviment independentista. En un moment d'impàs, després d'una batalla caïnita i esgotadora per la Llista Única, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) revela el veritable estat de salut de l'independentisme. I les dades no poden ser més concloents: puja la intenció directa de vot dels partits que, a priori, estan compromesos amb un Full de Ruta independentista.

És curiós, per contra, que alguns analistes nostrats fessin servir aquestes dades per presentar una imatge diametralment oposada. Recordem aquestes dades. La intenció directa de vot el desembre de 2014: ERC 17,2; CiU, 14 i la CUP, 4,4: la suma és 35,6. En canvi, el febrer de 2015, el darrer baròmetre del CEO indicaav: ERC 17,3; CiU, 13,2 i la CUP 7,3. El sumatori és 37,8 front del 35,6 de dos mesos abans.

Com és, doncs, que alguns opinadors es van afanyar a subscriure una davallada del suport a l'independentisme? Només és possible a partir d'una lectura parcial dels resultats, no pas global. Si allò que compta és la suma de tots, és obvi que els resultats acompanyen. Si el que compta és només el resultat d'una d'aquestes forces de manera aïllada, és clar a quin tipus de lectura respon.

L'independentisme està fort i que ho segueixi estant només depèn de mantenir la unitat d'acció i de no atiar polèmiques superades que ens entretindrien en picabaralles de dubtosa resolució.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat