Indica publicitat
Dimecres, 15 d'agost del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 10 de juny del 2016 | 11:10
Crònica · Col·lectiu Columna Macià-Companys

Com es pot ser tan neci en nom de Catalunya i la justícia social

Catalunya no tindrà Pressupostos. El primer Govern independentista de Catalunya, nascut per a aquesta finalitat, no podrà disposar de la principal eina d'un Govern que és comptar amb una previsió de despeses i ingressos. La intransigència de la CUP, la seva imprevisibilitat, l'absència total de pragmatisme, el maximalisme conjugat amb una direcció política tronada, n'ha estat la principal responsable.

És cert que el candidat de CDC a les eleccions espanyoles, Francesc Homs, ha basat la seva estratègia de precampanya electoral en provocar a la CUP, convertint-la en l'ase dels cops. O que un rancuniós Artur Mas no ha deixat de treure el nas als mitjans evidenciant, a tothora, el seu ressentiment. Com també és cert que ningú al Govern ha aturat Homs i Mas, ni tan sols quan aquests també han posat a la diana el mateix Vicepresident del Govern.

Però això no excusa el trist i funest paper de la CUP que volent accelerar el procés –o això afirmaven- amenacen un dia i un altre en estimbar-lo contra el rocam. Certament van aconseguir tirar per la borda –o això creien- l'egocèntric Capità Mas que, de fet, havia pretès no només condicionar el procés a la les seves cabòries sinó també a la seva persona. Ara, empesos per una arrogància innata i una superioritat moral delirant, han provocat un desconcert general tot just el veler havia salpat, exigint arribar a Ítaca ipso facto i incendiant al seu pas tot el que han trobat. La CUP, amb la seva praxi política, no només ha posat en escac la capitania col·legiada sinó a tota la tripulació, talment com si un torpede hagués tocat la línia de flotació del vaixell.

L'única conseqüència de la praxi suïcida de la CUP és dinamitar en quatre dies tot el capital polític que havien aconseguit. I aquella homologació a ulls del sobiranisme, amb la benedicció del mateix Artur Mas i tota l'artilleria mediàtica convergent, ha quedat seriosament malmesa. Fins el punt que CDC, Homs i el mateix Mas sobretot, els han convertit en els principals culpables del desgavell i en la principal bassa de campanya electoral. Els tontos útils, per segon cop. Però en aquesta ocasió, perdent bous i esquelles.


Columna Macià Companys

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat