dels poderosos i de diverses cadenes de televisió que havien intentat una operació d'estat mitjançant Ciudadanos que ha fracassat rotundament. El PP continua , doncs, sent la primera força de la dreta i la centra dreta espanyola.

Caldria, també, que Junts pel Sí es preguntés on són els 450.000 vots que falten i on han anat a parar els 60.000 que van votar a Espadaler i ara no ho han fet per Duran i Lleida?"

El PSOE per la seva banda, ha tingut un resultats modestos. Ha resistit en els seus feus més importants però una vegada més es demostra que sense el suport dels electors catalans el PSOE no pot governar a Espanya.

PODEMOS avança però es queda a mig camí en el si de l'Espanya eterna i triomfa, en canvi, entre l'Espanya de les nacionalitats. Es referma , una vegada més,  que hi ha una Espanya creguda d'ella mateixa i impermeable a la realitat plurinacional, plurilingüística i pluricultural de l'estat. PODEMOS, però, ha fet una cosa excepcional fins ara en la política espanyola ha mantingut el seu discurs en pro d'aquesta plurinacionalitat arreu de l'estat i ha sigut premiat a Catalunya , al País Valencià, a les Illes, a Euskadi i a Galícia.

CIUDADANOS  marca blanca d'un l'Estat , que cansat de les corrupcions de PP i PSOE  havia apostat decididament per  aquest projecte polític,   no ha donat els resultats que esperaven i que auguraven la majoria de les enquestes. Per tant, la reforma de l'estat no serà possible en la línia de la recentralització,  la uniformitat lingüística i cultural que aquests pretenien. Ciudadanos i el seu flamant i indiscutible líder, Albert Rivera, hauran de donar explicacions als aparells de l'estat a l'Íbex 35. Continuarà tenint el mateix  suport econòmic i mediàtic  ?

A nivel l nacional: (2)

En el si del  bloc independentista hi ha un clar guanyador: Esquerra Republicana de Catalunya ja que ha triplicat el número de diputats superant el seu màxim històric que havia aconseguit en el seu moment Josep-Lluís Carod-Rovira. El tàndem Rufián- Tardà ha donat els resultats que volia Junqueras consolidant ERC en el cinturó industrial de Barcelona i  col·locant el partit republicà  com a segona força política a la capital de Catalunya. ERC vol  liderar l'independentisme i pretén convertir-se en la centralitat del país i ésser així el partit frontissa entre independentistes i l'esquerra alternativa.

Pel que fa a CDC i l'estrambòtic nom de Democràcia i Llibertat ha salvat uns quants mobles però el seu fracàs és més que evident ja que ha tingut el seus pitjors resultats a Barcelona de  tota la història. Una campanya grisa presidida pels  accents "mortuoris" del color negre destacat dels seus cartells ja no auguraven res de bo. S'espera que aquests resultats liquidin de l'escena política els seus dos màxims responsables Francesc Homs i Jordi Cuminal i la seva nefasta influència sobre el president Mas.

Caldria, també, que Junts pel Sí es preguntés on són els 450.000 vots que falten i on han anat a parar els 60.000 que van votar a Espadaler i ara no ho han fet per Duran i Lleida?. Són interrogants que s'hauran d'anar desgranant. I és que els resultats del senyor Quico Homs han complicat encara més el futur polític d'Artur Mas. Avui, doncs, estem més a prop que mai d'unes noves eleccions nacionals que  el president Mas hauria d'afrontar  més debilitat que mai.

En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya i més en concret a Barcelona on s'ha imposat a vuit dels  deus districtes de la capital posant de nou en pantalla el dret a decidir mitjançant un referèndum i la qüestió social com a prioritat. Ha quedat clar que existeix  una Catalunya social i d'esquerres que podria convertir-se en l'eix d'entesa  per aconseguir el dret a decidir i si això no fos possible en Comú Podem podria reforçar i enfortir el bloc sobiranista.

Pel que fa al PSC continua la seva davallada de resultats a Catalunya, ha tingut els seus pitjors resultats en unes eleccions al Congrés  mentre que el PP torna a ser residual a casa nostra.

No podem acabar aquesta crònica sense esmentar la desfeta d'Unió Democràtica de Catalunya i més concretament del seu  incombustible  líder, Josep- Antoni Duran i Lleida, que posa punt i final a la seva extensa trajectòria política. També cal , però, preguntar-se, qui representarà ara el centre dreta català al que li repel·leix  el PP  i que va aconseguir aglutinar en el seu moment Jordi Pujol .La desaparició parlamentària d'Unió  dóna una oportunitat a Demòcrates per Catalunya que caldria que es reforcés per  intentar  ocupar quest espai  i aconseguir així acostar al  sobiranisme a certs sectors que fins ara havien recolzat a Duran i Lleida.

El nostre col·lectiu vol mostrar la seva satisfacció pels bons resultats de Compromís al País valencià que ha aconseguit  que les forces progressistes sumin i reforcin la Generalitat valenciana i la seva política de redreçament del valencianisme polític i tenir veu al Congrés dels Diputats. I mostrar, també, una moderada satisfacció pel resultat de les Illes on hi ha hagut  un altre empat entre les forces conservadores i les progressistes.