Indica publicitat
Dimarts, 22 de maig del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 18 d'agost del 2011 | 17:08
Crònica · Col·lectiu Joan Solà

Començant el compte enrere... (i 3) La societat civil és la clau de volta

Aquest país ha començat a despertar quan la societat civil ha pres la iniciativa. La gran manifestació del 10-J de l'any passat no hagués anat com va anar si, prèviament, no s'haguessin produït les dels anys 2006 i 2007, pel Dret a decidir, després que les entitats del país no haguessin fet la feina de recomposició i vertebració que portaven anys fent i que va desembocar, finalment, en el procés de les consultes a 554 poblacions del país.

Ha estat un llarg procés en el que s'ha preparat el terreny per sembrar-hi la llavor que ha de començar a germinar amb la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, a finals de la tardor d'enguany o durant el proper hivern. Va ser una llavor sembrada aviat farà dos anys i que ens ha de permetre articular, políticament, l'acció de la societat civil.

Assolir la majoria social a favor de la independència no és una feina fàcil ni es pot fer en quatre dies i sense una preparació prèvia. Cal fer-ho des de molts fronts alhora, de forma planificada i amb la tensió necessària per anar incrementant el ritme i la significació de les accions. Les consultes varen representar la primera etapa d'aquest procés, però ara ens cal multiplicar les accions i diversificar-les.

El President Mas es feia seva la idea que estem en una segona transició i, com en la primera -però esperem que amb uns resultats molt més positius per a Catalunya-, els ciutadans hem de ser els protagonistes. Només la nostra fortalesa farà possible que els nostres representants facin el que hauran de fer, quan toqui, i només la nostra unitat serà el blindatge adequat per rebutjar qualsevol escomesa exterior. I aquesta fortalesa només l'aconseguirem si som una gran majoria social que treballem, units, pel mateix objectiu.

La condició necessària és, doncs, assolir el suport de la majoria social i fer-ho per assegurar la cohesió social. En l'horitzó de l'Estat propi, la cohesió social és l'objectiu, el desafiament, el punt d'arribada. Té tota la raó en Salvador Cardús quan ho defineixi així i encara més quan diu que "la cohesió en cap cas no pot ser un pretext per prohibir-nos res, ha de ser un objectiu fonamental per aconseguir un màxim d'unitat nacional política i social".

L'Assemblea Nacional Catalana hauria d'assumir el paper de lideratge col·lectiu del procés, donant cabuda a totes les persones que vulguin participar-hi activament i continuadament, i sabent sumar esforços amb les entitats i organitzacions socials (culturals, econòmiques, sindicals, professionals, etc.), de manera que totes les accions responguin a la mateixa lògica i siguin percebudes com accions esglaonades  i confluents i, sobretot, que tinguin un ritme "in crescendo" que engresquin cada cop més gent.

Més enllà de la formació d'un organisme unitari, ampli, plural, que aglutini els esforços de tota la ciutadania i estigui orientat especialment cap a l'obtenció del suport de la majoria social, la societat civil té un altre repte imprescindible: definir l'Estat que volem. Hem de plantar-nos al dia D+1, al dia després, sabent que entre tots hem definit el nostre Estat, el marc de la nostra convivència futura, on puguem viure tal com som, orgullosos de les coses que ens agraden, de les nostres virtuts i de la nostra manera de ser, on trobem la forma de seguir sent la societat "dividida i complexa, atrafegada i individualista que sempre hem estat i com és qualsevol de les societats a les quals ens volem comparar" (Salvador Cardús). És per això que, en el Ful de ruta que estem debatent els que participem en el procés constituent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), es preveu l'activació del que ha de ser l'altre gran puntal d'aquest procés: El Congrés Nacional Català. A imatge i semblança del que va ser, a finals dels anys setanta del segle passat, el Congrés de Cultura Catalana (CCC), els nostres estudiosos, els nostres professionals, els nostres experts, han d'elaborar un seguit de ponències que ens permetin dibuixar el nostre futur Estat. I tal com va passar amb el CCC, aquestes ponències han de ser debatudes per tothom que hi vulgui dir la seva, des de les comissions locals i sectorials de les que es doti la mateixa organització. En l'estructuració i lideratge d'aquest Congrés Nacional Català, les organitzacions culturals que s'han manifestat de forma coincident amb els objectius de l'ANC hi han de tenir el màxim protagonisme.

Tot plegat, ANC i CNC, conformen un projecte ambiciós i totalment necessari. Tothom és convidat a participar-hi. Podeu informar-vos amb més detall i formalitzar la vostra inscripció al procés constituent per mitjà de www.assemblea.cat .

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat