Indica publicitat
Dilluns, 15 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de abril del 2010 | 14:53
Crònica · Comunicació

José Rico, l'ariet contra l'independentisme d'El Periódico

Ja fa uns quants mesos que llegeixo amb fruïció les notícies signades per José Rico, un fervent lluitador contra el sobiranisme i l'independentisme des de la trinxera del periodisme, des de la tribuna que representa un diari publicat a Catalunya que té una edició traduïda al català. En aquest article analitzaré la noticia que va escriure el 8 d'abril de 2010.

La noticia està emmarcada mitjançant el text següent: "Nova estratègia del front sobiranista".  El cap de secció deixa molt clar al públic lector de què va el sector que defensa les consultes sobre el futur de Catalunya. Aquest sector no és res més (i res menys) que un front. Cal recordar que la idea de front va sorgir mediàticament arran de la treva d'ETA després del Pacte de Lizarra. I la idea era desqualificar, com ara, els que defensen una proposta política contrària a la Constitució espanyola. Es suggereix més o menys sibil·linament que un front no pot aportar cap solució a cap conflicte. El cap de secció també intervé en el titular, igualment expeditiu: "Justo Molinero invita a participar en les consultes secessionistes". Ara tenim que el "front sobiranista" organitza "consultes secessionistes". La unió dels dos sintagmes és demolidora: gent dolenta munta una cosa dolenta.

Passem, però, al text de José Rico, una de les joies del periodisme espanyol i que mostra que el periodista d'El Periódico de Catalunya progressa adequadament, com es deia fins fa poc a l'ensenyament, i pot arribar a ser un dels estendards de l'espanyolisme periodístic més excels.

El lead de la noticia és el següent:

"Quan el magma de plataformes que promouen el fenomen de les consultes independentistes s'acosta a territori hostil, els impulsors se les han d'enginyar per aconseguir no només que el sí obtingui la victòria, sinó també una mobilització suficient que permeti salvar una interpretació honrosa del resultat final. I una figura mediàtica com a ganxo sempre pot servir com a revulsiu. Per aquest motiu, els promotors del referèndum a Cornellà de Llobregat han fitxat per a la seva campanya electoral el popular locutor Justo Molinero, un dels màxims exponents de la immigració andalusa arribada a Catalunya als anys 60. El radiofonista va puntualitzar ahir que el seu paper serà conscienciar els ciutadans de la importància de participar en la consulta, però que no es decantarà per cap opció de vot."


El front del titular ara pren la forma d'un "magma de plataformes". Amb això el periodista espanyol es refereix al fet que les consultes estan muntades per un conjunt molt divers d'entitats i associacions. Aquest fet, que podria ser presentat com un fet positiu (gent diversa treballa per aconseguir un objectiu comú), en canvi, és presentat negativament gràcies a la utilització del mot magma. Aquest nom remet a un totum revolutum que potser (o segurament) és un guirigall.

Posteriorment, Rico diu que les consultes independentistes són un fenomen. Seria més adequat parlar, per exemple, de fet o de procés. A més, amb el sintagma "consultes secessionistes", Rico demostra la manca de coneixement sobre el tema de què parla. Cometre l'error d'identificar independentisme i sobiranisme és error conceptual gravíssim en un periodista que es dedica a la informació política. En la mateixa oració subordinada, el periodista utilitza el sintagma "territori hostil", és a dir, utilitza un adjectiu que fa referència al concepte d'enemic. El terme hostil, doncs, remet a front però en sentit invers: els membres del front són dolents, mentre que els membres del grup hostil són bons. Són els seus.

Pel que fa a l'intent per part dels organitzadors que pugi la participació, tot i que augmenti el vot negatiu a la pregunta formulada a la consulta, Rico afirma que "se les han d'enginyar" i per això, entre d'altres idees, han tingut l'ocurrència de proposar a Justo Molinero que participi en els debats i la promoció de la consulta. s a dir, l'ús de figures mediàtiques per promocionar la participació en una votació, ús que és habitual en els referèndums, és presentat com una iniciativa criticable. Una iniciativa en què, a més, a diferència del que habitualment passa en els referèndums, la persona que participa en la difusió de la consulta no demana el sí, que és el que passa quan un Estat (o un ens paraestatal) convoca un referèndum (en què els partidaris del no són mediàticament eclipsats). Justo Molinero deixa clar que no demana el sí, sinó que la seva col·laboració només pretén incentivar la participació. Segons Rico, l'objectiu dels organitzadors a l'hora de comptar amb Molinero és clar: aconseguir un nombre de vots prou elevat que "permeti salvar una interpretació honrosa del resultat final". L'anàlisi de Rico resulta com a mínim curiosa: els organitzadors només pretenen assolir un percentatge de vots que permeti fer una "interpretació honrosa" de la participació. L'adjectiu honrosa mostra clarament que Rico desitja que els organitzadors no puguin fer una "interpretació honrosa" per manca de participació. De fet, Rico vol que els ciutadans convocats a la consulta no votin, que no hi participin. D'aquesta manera, els organitzadors no podran fer cap "interpretació honrosa" de la consulta.

Per acabar amb el lead, Rico utilitza el sintagma en cursiva "campanya electoral", que té una clara intenció foteta. A més, torna a cometre un altre error d'interpretació política formidable: una campanya electoral, l'Enciclopèdia Catalana dixit, consisteix en una "Sèrie d'activitats d'informació i de propaganda sobre els candidats, els partits i llurs programes, fetes durant un termini determinat abans d'unes eleccions i encaminades a aconseguir el màxim nombre de vots dels electors". s obvi que no es tracta d'això. La conyeta de Rico demostra la seva manca de finor, el seu periodisme de broc gros. Tot s'hi val a l'hora de desqualificar i menysprear el sobiranisme i l'independentisme.

El segon paràgraf és el següent:

"En el feu d'on el president José Montilla va ser alcalde durant 19 anys, el ple de l'ajuntament, amb àmplia majoria socialista, va rebutjar debatre una moció de suport al referèndum. Malgrat això, la plataforma Cornellà Decideix té previst el 20 de juny com a data per a la celebració de la votació local. Amb aquest objectiu, el barri de Sant Ildefons -el més gran de la ciutat i on resideixen un gran nombre de persones d'origen andalús- acollirà demà un acte reivindicatiu. I allà és on actuarà Molinero, propietari de l'emissora Radio Teletaxi. «No aniré a demanar ni el sí, ni el no. Només reivindico que la gent pugui tenir el dret de decidir. No hi ha res més important que això», va explicar el locutor a aquest diari."


Rico contraposa dos fets: l'Ajuntament de Cornellà no dóna suport a la consulta i els organitzadors convocaran la consulta. La relació entre les idees es fa mitjançant l'oposició ("Malgrat tot"). La locució "malgrat tot" serveix per indicar que la idea posterior s'oposa a la idea anterior i que la idea que segueix no és la que s'espera. Per tant, Rico té clar que si l'Ajuntament governat pels socialistes està en contra de la consulta implica que no es pot convocar. En conseqüència, el periodista mostra,  com a mínim, la seva manca d'entusiasme per la consulta del 20-J a Cornellà.

En aquest paràgraf, hi ha una paraula que mostra clarament la visió del món (española, por supuesto) d'en Rico: actuarà, referida a la participació de Molinero en un acte públic. L'amic Rico mai no escriurà, per exemple, que Montilla actuarà en míting o que Zapatero actuarà en un acte públic.

El tercer paràgraf, malauradament, no manté el nivell d'excel·lència dels paràgrafs anteriors:

"Els independentistes persegueixen a Cornellà de Llobregat un cop d'efecte: mobilitzar el vot negatiu, l'oposició a la secessió, que fins ara s'ha quedat majoritàriament a casa allà on ja s'han celebrat referèndums, per ajudar-los a legitimar el resultat final de les successives onades de votacions. La presència de Molinero, personatge que se sol prodigar en els actes de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), es complementarà, per exemple, amb la de diversos representants de col·lectius d'immigrants estrangers i d'associacions veïnals de Sant Ildefons."


En aquest paràgraf, Rico utilitza els mots independentistes i secessió. I torna a sortir la idea que a Cornellà l'organització té l'objectiu que els ciutadans que estan contra la independència de Catalunya votin no. Com ja hem vist abans, aquest objectiu no és compartit pel periodista, que prefereix que els votants del no es quedin a casa.

El quart paràgraf recull les paraules de Justo Molinero:

"ALTRES INVITACIONS / El radiofonista va afirmar que ha rebut invitacions d'altres plataformes municipals per secundar actes similars, però que no hi ha pogut anar fins ara per qüestions d'agenda. «Em fa il·lusió ser a Cornellà perquè vull que els meus fills puguin decidir el seu futur. Jo sóc una conseqüència del fet que els meus pares no van poder decidir. Van haver de venir a Catalunya fugint de la gana», va justificar."


En aquest paràgraf cal remarcar l'explicació que dóna Molinero sobre el seu suport a les consultes, en concret, a la consulta a Cornellà. I és molt significatiu que el periodista converteixi l'explicació en una justificació ("va justificar"). En aquesta citació, Molinero en cap moment justifica res, sinó que explica les raons del seu suport a les consultes. En aquest context, el verb va justificar té una connotació negativa. En canvi, el verb va argumentar tindria una connotació positiva. Per això Rico fa servir el verb va justificar.

Ara només resta el darrer paràgraf, una autèntica joia digna del millor nivell d'excel·lència d'aquest periodista d'EPC:

"L'organització de les consultes a l'àrea de Barcelona és la gran prova de foc del sobiranisme. La pròxima onada serà el 25 d'abril, però no inclourà cap nucli metropolità potent. Alguns es reserven per al 20 de juny. D'altres, com la mateixa Barcelona, encara no s'han atrevit a fixar cap data."


La darrera oració, que tanca la notícia, traspua tot el pensament conscient i no conscient de Rico: la plataforma de Barcelona encara no s'atreveix a fixar una data per a la consulta a la capital del Principat. s interessant l'ús de l'adverbi encara, que implica un present, però també un futur diferent. I és magnífic l'ús del verb atreveix, que denota que la plataforma Barcelona Decideix té por de fixar una data per a la consulta. Rico obvia que la infraestructura per muntar una votació a Barcelona no és la mateixa que la que cal a Cornellà o altres ciutats metropolitanes. Per tant, Barcelona Decideix no convoca el 20 de juny o un altre dia proper perquè no satreveixi a fer-ho, sinó perquè vol assegurar una infraestructura que garanteixi la possibilitat de poder tenir un nombre de votants significatiu. Una convocatòria precipitada conduiria inexorablement al fracàs. En aquest sentit, és evident que Rico desitja que la consulta de Barcelona sigui un rotund fracàs.

En conclusió, aquest article de José Rico és un tast dels que ha escrit aquest periodista quan informa sobre les consultes sobiranistes. Per ser més precisos, Rico no informa sobre allò que escriu, sinó que, bàsicament, expressa la seva opinió contrària. Al llarg d'aquesta noticia, i de les altres que ha escrit, Rico manifesta fefaent, de manera explícita o implícita, la seva postura ideològica contra el procés de consultes sobiranistes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat