Indica publicitat
Dissabte, 22 de setembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 5 de novembre del 2007 | 16:56
Crònica · Contrastant

Torna Contrastant, ara a Tribuna Catalana

L'associació Tribuna Catalana, editora d'aquest diari electrònic, va patir una forta consternació quan va haver d'anunciar la primícia que el col·lectiu Contrastant aturava les seves activitats per la manca de temps i diners. En el seu moment, Tribuna Catalana va esperonar els tres impulsors del col·lectiu -Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca- perquè continuessin la seva lloable tasca i els va assessorar per trobar una fórmula que en garantís la continuïtat. Ara, tot i que Contrastant està treballant per poder retornar a les seves activitats, Tribuna Catalana els ha ofert ser la seva finestra on puguin expressar les seves opinions, estudis i treballs. L'associació creu que amb aquesta iniciativa fa un servei a tots els seguidors de Contrastant i reforça, així, aquest diari digital.
La influència dels nacionalismes banals
Els estudis que analitzen el nacionalisme banal han de tenir en compte una de les seves característiques bàsiques: la presència no conscient en la ment de les persones que en reben la influència. Aquest fenomen es produeix fins i tot en persones que no hi estan d'acord.

A continuació reproduïm diversos fragments d'una entrevista concedida per un membre conspicu de la Comissió de la Dignitat a Jordi Basté (El món de RAC1) el 19 d'octubre de 2007 per tal de parlar de l'acte que dita Comissió va fer al Palau Sant Jordi amb l'objectiu de demanar la devolució de tota la documentació dels malanomenats ‘Papers de Salamanca'.

El membre de la Comissió de la Dignitat va dir el següent, on cada paràgraf correspon a un tall de veu:

Ara el que no entenem és que aquest tot procés [de recuperació dels ‘papers de Salamanca'] s'aturi. No hem de tornar a discutir. És un fet reconegut, reconegut per una llei i el que no entenem és que el govern això ho hagi aturat.

Aviam .... Una llei, no sé, no hem de pensar que és paper mullat, perquè si pensem que qualsevol llei [sic] el govern pot pensar que és paper mullat, doncs el sistema polític actual es desfà, no?  Perquè si el govern pot dir que aquesta llei no la complim, per unes circumstàncies que no tenen res a veure, quan això obliga el govern [...].

El govern no pot incomplir aquesta llei.

El que no entenc és que el govern, si pensa això, que el govern no ha de pensar això, perquè entenc que és injustificable [...].

Nosaltres ens assembla paradoxal, paradoxal, que el govern, i hi estem molt d'acord, tiri endavant una llei de la memòria històrica que el que pretenc és rescabalar i reconèixer les víctimes del franquisme i una llei que precisament que l'objectiu és rescabalar unes víctimes del franquisme no la tiri endavant. És incontradictori, ens fa pensar que el govern no és coherent i que no se la creu, el que és la memòria històrica.

En primer lloc, cal dir que l'entrevistador va formular preguntes on va parlar explícitament, i per aquest ordre, de "ministre espanyol de cultura", "Felipe González, president espanyol" i "Ministeri de cultura espanyol". S'ha de remarcar que la reiteració del periodista en l'adjectiu espanyol no va fer que l'entrevistat pronunciés en cap ocasió l'esmentat mot. Això permet formular la hipòtesi que no es tracta de cap lapsus o error.

En segon lloc, l'entrevistat diu nou vegades el sintagma "el govern".

En tercer lloc, és evident que quan el membre de la Comissió de la Dignitat parla de "el govern" es refereix al govern espanyol, atès que és l'implícit que permet entendre el discurs que fa el representant d'aquesta entitat.

En quart lloc, és obvi que el representant de la Comissió de la Dignitat no elabora un discurs nacional espanyol en el sentit d'un discurs que defensi el nacionalisme banal espanyol, però és cert que les citacions reproduïdes són mostres clares i precises del citat nacionalisme banal. Per consegüent, la manca d'autocentrament d'aquest discurs és notòria. És un discurs suposadament català que, en canvi, està farcit de referències a un nosaltres extern, manifestat explícitament per la utilització de l'article determinat masculí i implícitament per l'absència d'un adjectiu que qualifiqui el govern de què parla.

Com hem vist, els textos que comentem són una mostra de com persones situades ideològicament fora de l'espanyolisme reprodueixen el discurs del nacionalisme banal espanyol.

En conclusió, i adaptant una idea de Fuster, el discurs dels nacionalismes dominants és tan potent que el pots reproduir sense adonar-te'n, és a dir, sense ser-ne conscient.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat