Indica publicitat
Dilluns, 24 de setembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 7 de gener del 2008 | 18:22
Crònica · Contrastant

Joan Ferran i el pluralisme a les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió


En aquest article analitzarem algunes de les idees expressades per Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, en una entrevista publicada per El Periódico de Catalunya el 4 de desembre de 2007. L'article reprodueix íntegrament l'entrevista i introdueix comentaris sobre els temes que planteja Joan Ferran immediatament després de les seves intervencions i abans de les preguntes del periodista Luis Mauri.
1. Entrevista
Luis Mauri--El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya. En aquesta entrevista hi afegeix que no reclama una televisió governamental, "però sí neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista". Per a això, conclou, "cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat".

Contrastant: Tal vegada la televisió més antigovernamental d'Espanya és una de les més progovernamentals d'Europa. El món no comença a Espanya ni hi acaba.

Luis Mauri--¿Quan diu antigovernamental vol dir antisocialista?

Joan Ferran--Antigovernamental com a antisocialista. Jo no em queixaria d'una televisió que fos crítica a partir de la neutralitat i l'equilibri. Però TV-3 no és crítica; és despietada amb el Govern català. Prioritza, magnifica i recargola la informació en contra de l'Executiu. Amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern.
        
LM--Fa quatre anys que la corporació que reuneix les emissores de la Generalitat està dirigida per un exministre socialista, Joan Majó. ¿De què es queixa el PSC?

JF--Majó ha fet una excel.lent feina econòmica, però no l'ha encertat en l'aspecte polític. No ha aconseguit fer unes emissores independents que ofereixin informació neutral, equilibrada i sense tendenciositat.

Contrastant: Ningú no pot estar en desacord amb la idea que la informació ha de ser neutral, equilibrada i sense tendenciositat. Ara bé, tothom sap també que això és gairebé impossible perquè la informació la fan les persones i les persones, totes, tenen una ideologia i un sentit comú establerts. Per això la informació rarament és neutral, equilibrada i sense tendenciositat. No ho és la de les emissores de la CCMA ni la de cap altra. Que les emissores de la Generalitat ho siguin menys que les altres és una opinió del senyor Ferran, no un fet. Per comprovar si el senyor Ferran té raó caldria fer un estudi comparatiu exhaustiu que ningú, ni ell per descomptat, no ha fet fins ara.

LM--Majó aspira a seguir en la nova corporació...

JF--Si han de canviar les coses, no té gaire sentit que ell hi segueixi.

LM--¿Quina és la causa del problema que vostè denuncia?

JF--La forta inèrcia del quart de segle que va governar Jordi Pujol. Els nacionalistes van crear les emissores i les van dirigir durant moltíssims anys amb l'objectiu no d'informar els catalans, sinó de construir la pàtria. Una pàtria nacionalista, evidentment. Però a Catalunya no tothom és nacionalista. Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries.

Contrastant: Els nacionalistes catalans aspiren a construir una nació amb els mitjans que tenen al seu abast. Quan la televisió va arribar a l'Estat espanyol la nació espanyola ja estava construïda a partir d'uns altres mitjans (l'escola, la llengua, les carreteres i els trens, l'administració pública, la moneda, el passaport, etc). Ara bé, que la nació espanyola hagi estat creada abans de l'aparició de la televisió no vol dir que aquesta no contribueixi a recrear-la cada dia a través de molts dels seus programes. Encara que fos cert que les emissores de la CCMA s'han utilitzat per crear la nació catalana, n'hi ha moltes més que s'utilitzen per recrear l'espanyola.

Ferran reclama una ràdio i una televisió nacionals, no nacionalistes. Des de la perspectiva d'un diputat del PSC és molt pitjor que la televisió i la ràdio públiques catalanes siguin nacionals que no pas nacionalistes. Ferran proposa una cosa que no sap què és. Per exemple, la majoria de ràdios espanyoles durant la majoria de la seva emissió fan un discurs espanyol, no pas espanyolista. De fet, l'objectiu de tot independentista hauria de ser anar construint un discurs nacional català que anés ocupant l'espai mental que a hores d'ara ocupen el discurs nacionalista català i el discurs nacional espanyol. La diferència entre el discurs nacional català i el discurs nacionalista català és clara: mentre que el segon és una variant del discurs espanyol, el primer és un discurs diferent de l'espanyol. En definitiva, Ferran es fa un embolic dels grossos quan confon els adjectius nacional i nacionalista. Que més voldríem els que signem aquest article que el discurs dels mitjans audiovisuals públics catalans fos nacional!

LM--¿Creu que això ho subscriu ERC, membre del Govern?

JF--La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió.

Contrastant: No es pot posar en el mateix sac nacionalistes, sobiranistes i independentistes. A Catalunya, històricament, els nacionalistes han acceptat el marc polític i referencial espanyol, mentre que els independentistes volen crear-ne un de nou diferent d'Espanya. Sigui com sigui, la pluralitat que Ferran reclama ha de tenir en compte que gairebé el 50% dels vots a les últimes eleccions catalanes van anar a parar a partits que defensen posicions nacionalistes, sobiranistes o independentistes.

És molt dubtós que els ciutadans triïn el canal o l'emissora en funció de criteris de tipus polític. Si fos així, i d'acord amb els resultats electorals,  l'audiència dels canals de la CCMA seria molt més alta. Quan el senyor Ferran fa dependre l'audiència de la posició política de l'audiència i del mitjà oblida un factor que, de ben segur, també té incidència en la tria de canal, que és la llengua. Tot sembla indicar que mentre que els que utilitzen habitualment el català veuen i escolten sovint emissores en espanyol, els que utilitzen habitualment o exclusivament l'espanyol veuen i escolten poc o gens les emissores que emeten en català.

LM--¿Vostè creu que això és possible?

JF--No ho sé, ho admeto. Però amb la nova llei es començarà a respectar la pluralitat, la diversitat, l'objectivitat i el lliure exercici professional del periodisme. Es començarà a respectar la composició real del país. S'ha de replantejar el funcionament de l'ens, s'ha de fer una nova declaració de principis i un nou llibre d'estil que vetllin per l'equilibri necessari, que acabin amb el llenguatge tendenciós i que arrenquin aquesta crosta nacionalista, que és el que impedeix que tinguem unes emissores plurals i equilibrades. Tot això, insisteixo, amb total respecte a la independència dels professionals.

Contrastant: Hi ha una contradicció entre "respectar la pluralitat, la diversitat, l'objectivitat i el lliure exercici professional" i arrencar la "crosta nacionalista". Si s'arrenca completament la "crosta nacionalista" no es respecta la pluralitat, la diversitat ni el lliure exercici professional, ja que una part difícil de quantificar de l'audiència i dels professionals de les emissores de la Generalitat se situen dins d'allò que el diputat socialista anomena el "nacionalisme". 

LM--¿Pot definir aquesta crosta de la qual parla?

JF--Hi ha alguns gurus mediàtics al capdavant de programes de màxima audiència que no informen; editorialitzen. Confonen sistemàticament informació i opinió; la seva opinió. Usen les emissores com volen, com si fossin el seu púlpit particular, llancen discursos, fan crides perquè la gent es manifesti contra això o allò altre. Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle. No veto l'opinió, però aquesta ha d'estar clarament diferenciada de la informació i anar contrapesada amb opinions de signe divers.

Contrastant: Joan Ferran dirigeix dues crítiques a Antoni Bassas, director i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio, el programa radiofònic de més audiència a Catalunya. Segons Ferran, Bassas confon "sistemàticament informació i opinió" i "pronuncia arengues [...] disfressades d'informació". Això, segons el diputat socialista, és una mala pràctica des del punt de vista estrictament periodístic perquè "confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació". Ferran afirma que critica  Bassas no pas pel fet que expressi la seves opinions ni pel contingut d'aquestes, sinó perquè no respecta el principi periodístic que l'opinió "ha d'estar clarament diferenciada de la informació". La segona crítica és també de tipus professional: Ferran acusa Bassas de no respectar la pluralitat i la diversitat perquè les opinions que emet el periodista no van contrapesades amb "opinions de signe divers".

Pel que fa a la primera de les crítiques de Joan Ferran, no ens pertoca a nosaltres defensar les aptituds professionals d'Antoni Bassas ni avaluar la seva feina. Ens limitarem a fer algunes observacions:

1. El Matí de Catalunya Ràdio no és un informatiu sinó un magazine i en aquest tipus de programa habitualment es combina la informació amb l'opinió.Hi ha parts del programa dedicades exclusivament a la informació, d'altres dedicades a l‘opinió i d'altres on es combinen totes dues modalitats.

2. El Matí de Catalunya Ràdio és un programa d'autor. Això es veu clarament en el fet que el conductor del programa expressi sense embuts les seves opinions i que intervingui d'una manera activa en totes les seccions del programa.

3.La fórmula aplicada al programa en qüestió no se l'ha inventada l'Antoni Bassas ni tampoc l'emissora. Moltes cadenes d'aquest país i d'altres països apliquen aquesta mateixa fórmula.

4. Fins i tot en aquells programes on no hi ha un presentador estrella i on no es pretén fer opinió, la ideologia dels seus redactors i del seu director apareix per via indirecta en la tria (o no tria) dels temes i en el tractament discursiu que se'ls aplica.

Pel que fa a la falta de pluralitat i diversitat del programa, podem a portar dades que aclareixin el tema amb una certa objectivitat. Durant la setmana del 17 al 21 de desembre de 2007 van passar per les tertúlies del programa en qüestió 20 convidats. D'aquests 20 convidats no creiem que siguin més de 7 o 8 els que acceptarien de definir-se com a nacionalistes, sobiranistes o independentistes. Això vol dir que, pel cap baix, el 60% dels tertulians d'aquella setmana se situen en posicions polítiques diferents d'aquella en què Joan Ferran situa el conductor del programa.

LM--¿Gurus? ¿A qui es refereix?

JF--He definit el pecat; no fa falta esmentar els pecadors. Però crec que he sigut eloqüent. Igual que un polític pot ser censurat per les seves paraules o els seus actes, un comunicador no és intocable. Si és tendenciós, ha de ser criticat. Sé que això em costarà l'animadversió de molts i segurament el càstig corresponent.

LM--CiU assegura que les queixes del PSC són un estratagema per pressionar els professionals de Catalunya Ràdio i TV-3 per al període electoral que ara comença.

JF--Això és fals, i els convergents ho saben. No denuncio vaguetats.

LM--¿Pot concretar, llavors?

JF--Li posaré alguns exemples. Fa uns mesos vam poder veure un reportatge sobre Terra Lliure amb un llenguatge i una selecció d'entrevistats clamorosament tendenciosos. O els programes de viatges d'un popular presentador, que llisca sempre que pot la seva òptica independentista. O alguns informatius que, en lloc d'informar amb rigor sobre la manifestació de dissabte passat, van preferir dedicar-se a caldejar-la, a publicitar-la gratuïtament des d'una setmana abans. ¿Fa falta que segueixi?

LM--Per favor.

JF--A les emissores de la Generalitat no existeix Espanya. La paraula Espanya, un concepte real, vigent i que tothom entén, és exclosa i substituïda sempre per Estat o qualsevol eufemisme o el.lipsi. Les emissores públiques no poden reduir el seu llenguatge al de la cosmovisió nacionalista. Han de fer servir el llenguatge útil dels ciutadans, de tots els ciutadans. Això per no parlar del mapa del temps, en què és senzill saber si plourà a Alacant, cosa que trobo perfecte, però difícil saber si lluirà el sol a Fraga, a 30 quilòmetres de Lleida, o a Madrid, a una hora de vol de Barcelona. ¿I les tertúlies? És inacceptable que en una taula de cinc tertulians, tres o quatre siguin sobiranistes. És un reduccionisme endogàmic intolerable. El país és molt més que això. TV-3 no pot ser com la televisió de Flandes, dirigida exclusivament als flamencs.

Contrastant: L'afirmació del senyor Ferran que "a les emissores de la Generalitat no existeix Espanya" és totalment falsa. Té raó, en canvi, quan diu que "la paraula Espanya, un concepte real, vigent i que tothom entén, és exclosa i substituïda per Estat o qualsevol eufemisme o ellipsi." Tanmateix perquè aquesta afirmació fos completament certa caldria que afegís un adverbi o locució temporal, com "sovint" o "de vegades". Ara bé, cal explicar al senyor Ferran que una cosa és que no s'utilitzi la paraula i una cosa ben diferent és que no aparegui el concepte. La idea d'Espanya no tan sols és present a les emissores de la Generalitat, sinó que, juntament amb la idea de Catalunya, en constitueix l'eix vertebrador, l'element necessari i imprescindible per poder entendre el que aquestes emissores expliquen.

Pel que fa al comentari de Ferran que "és inacceptable que en una taula de cinc tertulians, tres o quatre siguin sobiranistes" es tracta més d'una impressió que no pas d'una dada real. Segurament quan el senyor Ferran fa aquest comentari pensa en un dia i un programa en concret. Per poder passar de l'anècdota a la categoria caldria estudiar la composició no d'un programa sinó de tots els de les emissores de la Generalitat on hi ha tertúlies o colloquis, i no d'un sol dia sinó d'un nombre de dies estadísticament rellevant. Ara bé, com que això no ho ha fet ningú, les nostres impressions tenen el mateix valor que les del diputat socialista.

A les tertúlies, debats i colloquis polítics de les emissores catalanes, tant les de la CCMA com les altres públiques i privades, la diversitat és molt més grans que a les tertúlies, debats i colloquis de les emissores espanyoles, tant públiques com privades. Per exemple, quan un mitjà català planteja un debat sobre la llengua o el model d'estat a la taula habitualment hi ha un o més representants de posicions que a Catalunya són molt minoritàries. En canvi, les posicions nacionalistes són molt poc presents als debats i les tertúlies dels mitjans espanyols, i les posicions sobiranistes i independentistes en són del tot absents. Prenem com a exemple el programa de debat de TVE "59 segundos", que es presenta com a model del pluralisme i la diversitat de la televisió pública espanyola de l'etapa socialista. Quan aquest programa va començar a emetre els periodistes que hi participaven de manera habitual eren els següents: Pedro J. Ramírez (director d'El Mundo), Luis María Anson (president fundador de La Razón), Antonio Franco (director d'El Periódico de Catalunya), Àlex Grijelmo (president de l'Agencia EFE), Concha García Campoy (directora del programa Campoy en su Punto, de Punto Radio), Miguel Ángel Aguilar (articulista d'El País), Miguel Ángel Rodríguez (presidente de Carat), Carlos Carnicero (tertulià habitual de la Cadena SER) i Enric Sopena (director del diari digital elplural.com).

Pel que fa al mapa del temps dels informatius de TV3, és indubtable que en la informació meteorològica el marc de referència triat és Catalunya i els Països Catalans. És l'excepció que confirma la regla. En totes les altres situacions i espais els àmbits territorials i els marcs referència són Catalunya i Espanya. Alguns voldrien que hi hagués més Països Catalans i menys Espanya i d'altres, com el senyor Ferran, voldrien que no hi hagués gens de Països Catalans. Són opcions. Polítiques, és clar. 

2. Conclusions

El diputat socialista Joan Ferran es fa portaveu de la teoria ingènua o interessada que la informació es pot fer al marge de la ideologia i del sentit comú dels professionals del periodisme que la construeixen. Quan Joan Ferran demana que s'abandonin determinats marcs de referència i determinades fórmules lingüístiques marcades políticament i ideològicament, amaga que els marcs de referència i les fórmules lingüístiques que ell proposa com a alternatives són majoritàries però no pas neutres. Les idees i el marc de referència del senyor Ferran no són la realitat sinó una determinada visió de la realitat que en aquests moments és compartida per més gent que no pas la que Ferran critica. Ara bé, les crítiques del senyor Ferran són la prova que la seva visió del món, tot i ser hegemònica, no és l'única existent a Catalunya (com a mínim, per ara). 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat