Indica publicitat
Dissabte, 22 de setembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de juliol del 2008 | 17:44
Crònica · Contrastant

La detenció de López Peña o vés amb compte amb el que escrius


En aquest article volem mostrar com els periodistes i, en conseqüència, els diaris on treballen, fins i tot aquells que podíem considerar allunyats ideològicament de la font informativa, es creuen les mentides que les fonts oficials transmeten a l'opinió pública. Per exemplificar-ho, triarem el tractament que l'Avui va fer de la detenció de Francisco Javier López Peña.

1. La detenció
López Peña fou detingut el 20 de maig a Bordeus, juntament amb altres tres suposats membres d'ETA. L'Avui va titular en portada l'endemà amb lletres força molt grosses que "Detenen a França el número 1 d'ETA, López Peña".


Queda clar, doncs, que López Peña era el número 1 d'ETA. Aquesta idea torna a sortir en el titular de la notícia: "Cau el número 1 d'ETA i tres membres de l'aparell polític". I, evidentment, també surt en el cos de la notícia:

La Guàrdia Civil i la Gendarmeria francesa van detenir ahir a la nit a prop de l'aeroport de Bordeus quatre suposats membres d'ETA, entre ells el considerat número 1 de l'organització, Francisco Javier López Peña, àlies Thierry, en una operació contra l'aparell polític i militar de la banda armada. Per situar el que volem dir és important que veure que qui situa López Peña en el lloc més prominent d'ETA no és ETA sinó algú altre. En aquesta citació, però, no queda clar qui és qui ho fa. Queda implícit, però, que es tracta de fonts policials.

Més endavant, el periodista explicita la font que considera que López Peña és el número d'ETA:

Thierry -també conegut amb els àlies de Bartolo, Zulos, Pierre i Marcel- està considerat per les forces i cossos de seguretat de l'Estat com l'actual número 1 de l'aparell militar. Ara sabem qui és qui manté que López Peña és el cap d'ETA: "les forces i cossos de seguretat de l'Estat". Només queda preguntar-nos quin és l'Estat a què fa referència el periodista. Per sentit comú, és evident que és l'Estat espanyol. A més, lingüísticament, també queda gràcies a la utilització de l'article definit i la manca d'adjectivació del nom, que fan impossible una altra lectura.

En aquesta notícia, però, el periodista dóna una pista molt important:

ETA funciona amb una direcció assembleària en la qual hi ha una bicefàlia formada per Josu Ternera, considerat el cap de l'aparell polític i partidari de la negociació amb l'Estat espanyol, i Thierry, cap de l'aparell militar i qui està darrere de la nova onada d'atemptats amb cotxe bomba i la resta de l'ofensiva etarra. Per sota de Thierry hi ha Txeroki, reclutat per Thierry, que actua com a cap dels comandos. La pista important a què ens referim és la manera com funciona la direcció d'ETA: el periodista explicita que és "una direcció assemblària". Més endavant veurem per què és important aquesta detall.

2. La informació que facilita el ministre d'Interior espanyol
El 22 de maig, l'Avui recull el que va dir Alfredo Pérez Rubalcaba en una roda de premsa per valorar la detenció de quatre presumptes membres d'ETA i de dues persones més el dia anterior:

Rubalcaba, que va tornar a corre-cuita d'un viatge oficial al Senegal per seguir des de primera línia l'última operació contra la cúpula d'ETA desplegada per la Guàrdia Civil i la Gendarmeria francesa, va ressaltar "l'extrema rellevància" de l'actuació franco-espanyola que va desembocar en la detenció de l'actual número u d'ETA, Thierry, i dels membres de l'aparell polític Jon Salaberría, Ainhoa Ozaeta i Igor Suberbiola, i que va tenir ahir una seqüela amb les detencions de l'exalcalde abertzale d'Andoain, Antonio Barandiaran, i del ciutadà francès Louis Fred Fort. El periodista assumeix les paraules del ministre d'Interior espanyol i escriu que López Peña és "l'actual número 1 d'ETA". Cal recordar que el dia anterior havia escrit que la direcció d'ETA era assemblària.

3. La informació que faciliten les forces de seguretat espanyoles

Dos dies després, el 24 de maig de 2008, el tractament que el periodista fa de López Peña és diferent.

D'entrada, tenim aquest  paràgraf:

El ministeri d'Interior espera que els continguts que amaga l'ordenador portàtil de Francisco Javier López Peña, Thierry, considerat un dels màxims dirigents d'ETA, detalli quina és l'estructura actual de l'organització terrorista, aclareixi quins són els etarres que prenen les decisions i, sobretot, destapi el comando Biscaia, autor de gairebé tots els atemptats terroristes des de la ruptura de l'última treva. Ara López Peña ja no és considerat "el número 1 d'ETA", sinó "un dels màxims dirigents d'ETA". Evidentment, els dos sintagmes no són sinònims ni de bon tros.

Cal preguntar-se, doncs, quina és la causa d'aquest canvi en el tractament de López Peña. El periodista mateix l'explica:

La 'zuba' d'ETA: Fonts de la lluita antiterrorista rebaixaven ahir l'eufòria mostrada pel ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per les detencions, i van recordar que ETA és una organització dirigida de forma collegiada per un comitè executiu, denominat zuba, conformat pels responsables dels principals aparells; entre 7 i 9 individus, sempre en nombre imparell per evitar empats en les votacions. És a dir, que parlar de número u a l'organització terrorista és una arma propagandística que han utilitzat tots els governs espanyols de la democràcia per enaltir operacions policials importants. I la de Bordeus n'és, d'important, ja que tant Thierry -com probablement Jon Salaberria o Ainhoa Ozaeta- formarien part de la zuba. L'explicació del canvi en el tractament informatiu de López Peña no cal buscar-la en una reflexió del periodista o en alguna lectura nova que havia fet aquests darrers dies, sinó en una informació facilitada per "fonts de la lluita antiterrorista". Són aquestes fonts qui li recorden que la direcció d'ETA és collegiada, és a dir, assemblària, cosa que el 21 de maig ja va escriure el periodista. El fet més interessant és que aquestes fonts li fan veure una cosa que ell no havia vist: que el fet de parlar del "número 1 d'ETA" no és res més que un recurs propagandístic que utilitzen els governs espanyols des de fa 40 anys per donar importància a les detencions que duen a terme els cossos policials espanyols i francesos.

Per veure la importància del "número 1 d'ETA", segons les fonts policials espanyoles, cal tenir present que la zuba té un nombre imparell de membres, raó per la qual és impossible l'empat i, en conseqüència, el suposat número 1 no pot imposar la seva opinió atès que no hi ha empats. És a dir, el número 1 d'ETA pot quedar, segons es dedueix de les fonts policials, en minoria.

4. El relleu a la direcció d'ETA
El 27 de maig, el ministre d'Interior espanyol fa una roda de premsa i el periodista explica el que va veure i sentir sota el titular de "Rubalcaba assegura que ETA ja té una nova direcció":

El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va enterrar ahir l'eufòria que exhibia des que el 20 de maig la Gendarmeria i la Guàrdia Civil van detenir quatre etarres a Bordeus (França), i va reconèixer que l'arrest de Francisco Javier López Peña Thierry, suposat número u d'ETA, "no és el final de l'organització terrorista". Després de recordar que al llarg de la seva sagnant història la banda armada sempre ha substituït immediatament els dirigents empresonats, Rubalcaba va reconèixer que els terroristes ja han reaccionat a la detenció de Thierry i "han nomenat" una nova cúpula. Ara el periodista es refereix a López Peña com al "suposat número 1 d'ETA". Com es pot veure, ha après la lliçó.

Posteriorment, escriu que Rubalcaba va dir que ETA "sempre ha substituït immediatament els dirigents empresonats" i que "els terroristes [...] han nomenat" una nova cúpula". Antoni Batista explica diverses vegades en els seus llibres que la direcció d'ETA només ha estat realment desmantellada (utilitzant l'argot policial) una vegada. Va ser arran de les detencions de Bidart, el  29 de març de 1992, quan la policia francesa va detenir tots els membres que en aquells moments dirigien ETA i els seus substituts. Aquest professor, per dir-ho d'una manera esportiva (i gràfica), que els titulars nomenen els substituts, de manera que quan els titulars són detinguts automàticament ocupen el seu lloc els substituts.

Més endavant, el periodista escriu que:

En una compareixença al Congrés per informar dels plans del seu ministeri, el dirigent del PSOE va admetre que ETA no ha trigat ni una setmana a substituir López Peña dins la zuba, el comitè executiu que pren les decisions i que és format pels màxims responsables dels principals aparells etarres. Aquesta ràpida reacció deixaria clar el que apunten des de fa dies fonts de la lluita antiterrorista: que parlar de número u a ETA és només una arma propagandística que utilitza políticament el govern espanyol i que Thierry no seria l'home de més pes dins els aparells polític i militar, tal com va assegurar Rubalcaba. Tot i això, el ministre va negar haver magnificat la detenció del dirigent etarra. En aquest paràgraf el periodista torna a explica allò que dies abans no sabia: que la figura del "número 1 d'ETA" és un mer recurs propagandístic. Ara afegeix, a més a més, que el govern espanyol utilitza aquest recurs políticament.

En aquest paràgraf es veu el creixent esceptisme amb què el periodista aborda la detenció de López Peña i la reestructuració de la zuba d'ETA. L'última oració n'és la culminació. El periodista explica que Rubalcaba va negar que magnifiqués la detenció de López Peña d'una manera crítica perquè la comença amb l'expressió "Tot i això", sintagma que serveix per mostrar contrarietat amb el que ve a continuació. El periodista, però, no escriu que ell també va magnificar la notícia de la detenció de López Peña. I el diari, evidentment, tampoc no assumeix que va exagerar-ne la detenció.

5. Conclusió

Tot això que hem exposat evidencia que cal prendre's amb certa cautela la informació que facilita el Ministeri d'Interior espanyol a través de les seves forces seguretat o del ministre. Com a mínim, per tres raons. La primera raó és que la informació pot ser errònia o no del tot encertada. Per exemple, durant un temps, després de la mort de Txomin, els cossos policials pensaven que Artapalo era Francisco Múgica Garmendia, cosa que inicialment era certa. Però en un moment determinat Artapalo va deixar de designar una persona per fer referència a un triumvirat. Els cossos policials pensaven que aquest triumvirat estava format per unes persones, però després, quan arran de les detencions de Bidart, van comprovar que eren unes altres. És a dir, els cossos de seguretat no sempre disposen de la informació correcta. A més, hi ha una segona raó: els cossos policials faciliten a l'opinió pública informació falsa o parcial amb la intenció de despistar ETA. Aquesta tàctica és un clàssic. I, per acabar, hi ha una tercera raó, la que hem vist en aquest article: els cossos policials exageren o poden exagerar els resultats d'una detenció per tal d'augmentar-ne la importància amb finalitats propagandístiques i, en darrer terme, polítiques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat