Indica publicitat
Dilluns, 10 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 10 de novembre del 2008 | 14:12
Crònica · Contrastant

L'informe del Comitè de Drets Humans o les raons d'Estat d'un silenci mediàtic

L'origen d'aquest article és la publicació d'un informe del Comitè de Drets Humans, organisme integrat en l'ONU, amb seu a Ginebra, sobre el respecte dels drets humans a l'Estat espanyol. En concret, volem comprovar el ressò que ha tingut aquest informe a la premsa de l'Estat perquè una part important de l'informe té a veure amb el terrorisme. s important deixar constància que quan l'informe parla de terrorisme es refereix a ETA i a Al Qaida. En aquest article, però, ens centrarem només en ETA atès que el Codi Penal de 1995, que és una reforma del Codi Penal franquista de 1973, no tenia en compte Al Qaida ja que mai no havia atemptat a l'Estat espanyol. A més, algun dels punts de l'informe fa referència a ETA de manera palmària.
 

Un cop fets aquests aclariments, cal remarcar l'evidència que el tractament informatiu sobre ETA i sobre l'esquerra abertzale -i, més en general, sobre el nacionalisme basc- té un clar component ideològic que es manifesta, entre d'altres formes, en els silencis dels mèdia quan han de donar una notícia que contradiu o qüestiona alguna de les raons d'Estat, algun dels dogmes establerts del discurs oficial espanyol. En aquest article, volem demostrar la validesa d'aquesta afirmació a partir de la pobra repercussió mediàtica de l'informe del Comitè de Drets Humans a l'Estat espanyol i del que se n'ha remarcat en els casos que s'han fet ressò.

1. El contingut de l'informe del Comitè de Drets Humans

Aquest Comitè ha elaborat un informe que va ser aprovat a la sessió celebrada el 31 d'octubre i que és qualificat de projecte d'observacions finals. L'informe consta de 24 punts, dividits en tres apartats: introducció, aspectes positius i principals motius de preocupació i recomanacions. A continuació, en presentem un breu resum.

A la introducció, el Comitè explicita les sessions que ha celebrat i mostra la seva satisfacció perquè hagi pogut reprendre el diàleg amb l'Estat espanyol (atès que el govern d'Aznar es va negar a ser examinat) i per la qualitat de les respostes que ha rebut, tot i que li critiqui que hagi respost massa tard.

Tot seguit, assenyala cinc aspectes positius:

La promulgació de la Llei de Memòria HistòriaLa promoció de la igualtat de gènere en diversos àmbits de la vida quotidiana i professionalEl pla que vol millorar la condició de vida de les persones empresonadesL'elaboració d'un pla per integrar els immigrantsL'aplicació que fan els tribunals espanyols de les disposicions que elabora el Comitè
Posteriorment, el Comitè de Drets Humans assenyala 14 motius de preocupació:

L'absència d'informació sobre les mesures concretes preses per l'Estat espanyol per tal d'adequar-se a les recomanacions fetes pel Comitè El manteniment de la Llei d'Amnistia de 1977.L'abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme, principalment  les que impliquen els articles que van del 572 al 580 del Codi Penal espanyol. [Són els articles en què el Codi Penal espanyol defineix el conjunt d'accions que han de ser tipificades com a delictes de terrorisme, en els graus de pertinença o de col·laboració.]La insuficient protecció de les dades de caràcter personal, sobretot les que afecten la lluita contra el terrorisme.La manca de mesures eficaces perquè les dones denunciïn la violència domèstica i la manca d'una assistència adequada per part de la Fiscalia a les dones afectades (tot i que reconeix que l'Estat espanyol ha fet importants esforços en la lluita contra aquesta mena de violència).La persistència de denúncies de casos de tortura.El manteniment del règim d'incomunicació en presumptes delictes relacionats amb el terrorisme i les bandes organitzades.La utilització de la duració de la pena aplicable com a criteri per determinar la duració de la presó provisional.L'expulsió arbitrària d'estrangers i la supervisió judicial merament protocol·lària.La manca de garanties de les persones declarades culpables a l'hora de recórrer a un tribunal superior.La utilització sistemàtica del secret de sumari per part dels jutges.La possible restricció de les llibertats d'expressió i d'associació de les persones acusades de presumpta associació o col·laboració amb grups terroristes quan intervé l'Audiencia Nacional.L'aplicació no gaire estricta de la legislació contra el racisme, la xenofòbia i la discriminació racial (tot i que reconeix que l'Estat espanyol ha pres mesures per intentar lluitar-hi).La situació dels nens no acompanyats que arriben a territori espanyol i que són repatriats sense que es tingui en compte el interès superior del nen.
Els darrers punts de l'informe fan referència al futur:

  L'Estat espanyol ha de difondre profusament el text de l'informe.L'Estat espanyol ha d'oferir informació en el termini d'un any al Comitè sobre l'aplicació de les recomanacions que se li han fet.L'Estat espanyol haurà de presentar el proper informe l'1 de novembre de 2012.2. Ressò mediàtic de l'informe a l'Estat


Aquest seguiment s'ha fet a partir del web de notícies www.mynews.es, que inclou 44 diaris d'informació general publicat a l'Estat espanyol.

2.1. Ressò mediàtic als Països Catalans

Als Països Catalans, s'han fet ressò d'algun punt de l'informe els diaris següents: Diari de Tarragona, El Periódico de Catalunya, El Punt, Levante i Mediterráneo.

2.2. Ressò mediàtic a Euskal Herria

Seguint el mateix mètode, hem trobat que Correo Español i Gara s'han fet ressò d'algun punt de l'informe, però cal tenir en compte que Berria i Deia no estan incorporats a la base de dades del web i que ben segurament se'n van fer ressò.

2.3. Ressò mediàtic a Espanya

A partir de l'esmentat web, hem trobat que s'han fet ressò d'algun punt de l'informe ABC, Córdoba, El Mundo, El Norte de Castilla, El Periódico Extremadura, Ideal, La Razón, La Rioja i Público.

2.4. Valoració del ressò mediàtic a l'Estat espanyol

S'ha de tenir en compte que cal fer una valoració quantitativa i qualitativa, és a dir, quants diaris han parlat d'aquest informe i què n'han destacat.

Pel que fa al vessant quantitatiu, hem vist que 16 dels 44 diaris que surten a www.mynews.es han publicat la notícia de la publicació de l'informe del Comitè de Drets Humans. s a dir, el 36,36% que són a www.mynews.es han fet que l'informe esdevingués notícia.

Cal tenir present, però, que El País i La Vanguardia, dos dels diaris més llegits a l'Estat, no n'han publicat la notícia. A aquests diaris, cal afegir l'Avui.

Des del punt de vista qualitatiu, i deixant de banda l'extensió que ocupa la notícia, cal remarcar que els punts que surten són molt concrets: la derogació de la llei d'Amnistia i el suport a la Llei de Memòria Històrica.

Només dos diaris inclouen a la notícia que l'informe parla de més coses: EM, de manera tangencial i com qui no vol, i El Punt, el diari que tracta més punts de l'informe.

2.5. Conclusions

Com es pot veure, des d'un punt de vista quantitatiu, el percentatge de diaris que hem pogut consultar que s'han fet ressò de l'informe, encara que sigui parcialment, no és gaire elevat. Sobretot, si es té en compte un aspecte que en aquest article no considerarem com ara l'espai dedicat a l'informe. Així, els diaris que en parlen ho fan mitjançant breus, una notícia curta o la construcció d'una notícia -l'informe- dins d'una altra.

Però és més important l'aspecte qualitatiu. En primer lloc, de quins punts s'han fet ressò el diaris que han parlat de l'informe. Com hem vist, els diaris han fet una notícia amb unes temes molt concrets, afavorits a més a més per estar d'actualitat arran de la intervenció del jutge Baltasar Garzón. En segon lloc, dels diaris més llegits, només EM i EPC n'han parlat. Posteriorment analitzarem què ha fet que esdevingués notícia. Per acabar, el diari més llegit i comprat a l'Estat, EP, no n'ha parlat i el segon diari més llegit a Catalunya, LV, no n'ha dit res. No es tracta, doncs, de diaris amb un reduït nombre de lectors.

3. Els punts de l'informe relacionats directament o indirectament amb ETA


El silenci mediàtic de l'informe i la selecció temàtica dels diaris que n'han parlat té a veure, com hem dit abans, en el fet que sobre l'informe plana de manera directa o indirecta ETA. La crítica que fa l'esmentat informe a l'actuació judicial i jurídica en la lluita de l'Estat contra ETA és la causa que aquest treball elaborat per un organisme de l'ONU sigui silenciat o presentat a l'opinió pública d'una manera força esbiaixada.

 

Tot seguit reproduirem els punts de l'informe que critiquen l'Estat espanyol i les recomanacions que ofereix.

 

En el punt 10, l'informe afirma que:

 El Comité expresa su preocupación por el alcance potencialmente excesivo de las definiciones de terrorismo en el derecho interno, en particular las que figuran en los artículos 572 a 580 del Código Penal español, que podrían dar lugar a la violación de varios derechos enunciados en el Pacto.

El Estado parte debe definir  el terrorismo de manera restrictiva y hacer de modo que sus medidas contra el terrorismo sean plenamente compatibles con el Pacto.  En particular, el Estado parte debería prever la modificación de los artículos 572 a 580 del Código Penal para limitar su aplicación a las infracciones que revistan indiscutiblemente un carácter terrorista y merezcan que se las trate en consecuencia.

  Com es pot veure, l'informe critica durament nou articles del Codi Penal espanyol per considerar que hi ha una definició que pot afavorir una interpretació àmplia de què és terrorisme, la qual pot violar alguns drets que defensa el Comitè de Drets Humans. Com a solució a aquesta situació, el Comitè recomana acotar la definició de terrorisme, de manera que s'avingui amb el que diu el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en el sentit que es restringeixi allò que és terrorisme. s a dir, de manera indirecta, el Comitè afirma que a l'actual Codi Penal espanyol hi ha articles que incompleixen el Pacte per al qual vetlla.

En aquest paràgraf de l'informe és molt important l'aparició de l'adverbi indiscutiblemente' referit a "un caràcter terrorista" ja que dóna per suposat que ara els nou articles del Codi Penal espanyol que critica castiga actuacions que no tenen un caràcter estrictament terrorista.

El punt 11 afirma que:

 El Comité, aunque toma nota de la aprobación de la Ley orgánica Nº 15/1999 relativa a la protección de datos de carácter personal, expresa su inquietud por la insuficiente protección de estos datos, considerando los excesos que pueden afectar a la lucha contra el terrorismo (arts. 2 y 17)El Estado parte [l'Estat espanyol] debe proteger los datos personales y garantizar plenamente el derecho a la vida privada, según lo dispone el Pacto. Segons el Comitè de Drets Humans, l'Estat pot violar la protecció de dades personals, en afirmar que és insuficient en el cas de persones presumptament relacionades amb el terrorisme.

El punt 13 afirma que:

 El Comité observa con preocupación que continúan denunciándose casos de tortura y que el Estado parte no parece haber elaborado una estrategia global, ni haber tomado medidas suficientes para asegurar la erradicación definitiva de esta práctica.  El Estado parte todavía no ha adoptado un mecanismo eficaz de prevención de la tortura, a pesar de las recomendaciones en este sentido de diferentes órganos y expertos internacionales (art. 7).El Estado parte debe acelerar el proceso de adopción de un mecanismo nacional de prevención de la tortura, conforme a lo dispuesto en el Protocolo Facultativo de la Convención contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes, teniendo en cuenta las recomendaciones de los diferentes órganos y expertos internacionales y la opinión de la sociedad civil y de todas las organizaciones no gubernamentales que participan en la lucha contra la tortura.  El Comitè afirma que hi ha persones que denuncien haver patit tortures i critica l'Estat espanyol per no haver adoptat un mecanisme eficaç de prevenció de la tortura. També es important assenyalar l'afirmació del Comitè que l'Estat espanyol no ha fet cas de les recomanacions que ha rebut d'organismes i experts internacionals per tal d'eradicar la possibilitat que hi pugui haver casos de tortura.

Aquest punt està relacionat directament amb el discurs oficial espanyol, una de les afirmacions bàsiques del qual consisteix a mantenir que els cossos policials no torturen. I, més enllà, i tot i que l'afirmació no s'hagi de limitar als detinguts per presumpta pertinença o col·laboració amb ETA, posa en evidència l'afirmació generalitzada que els detinguts presumptament relacionats amb ETA denuncien de manera sistemàtica haver patit unes tortures que no mai han existit.

  El punt 14 afirma que:

 El Comité, aunque toma nota de la Ley orgánica Nº 13/2003 que prevé el derecho de los detenidos a un segundo examen médico, así como la posibilidad de obtener una decisión judicial para que ciertos interrogatorios se graben en vídeo, sigue estando preocupado por el mantenimiento del régimen de incomunicación tratándose de delitos de terrorismo y bandas organizadas, que puede llegar a ser de 13 días, y por el hecho de que las personas interesadas no tienen derecho a elegir a su propio abogado.  El Comité no comparte la opinión del Estado parte en cuanto a la necesidad de mantener el régimen de incomunicación, justificado en aras del "interés de la justicia".  El Comité entiende que este régimen puede propiciar los malos tratos y lamenta que se mantenga, a pesar de las recomendaciones de diversos órganos y expertos internacionales para que se suprima (arts. 7, 9 y 14 del Pacto).

El Comité recomienda nuevamente que se adopten las medidas necesarias, incluidas las de carácter legislativo, para suprimir definitivamente el régimen de incomunicación, y que se reconozca a todos los detenidos el derecho a la libre elección de un abogado que puedan consultar de manera plenamente confidencial y que pueda estar presente en los interrogatorios.  Asimismo, el Estado parte debe hacer que se utilicen sistemáticamente medios audiovisuales para grabar los interrogatorios en todas las comisarías de policía y lugares de detención.

  En aquest punt, el Comitè de Drets Humans rebutja l'aplicació del règim d'incomunicació en presumptes delictes relacionats amb el terrorisme i bandes organitzades perquè pot generar maltractaments i perquè els detinguts no poden escollir advocat. A més, deixant de banda d'altres consideracions que surten en el punt, lamenta que l'Estat espanyol no faci cas de les recomanacions que ha rebjut de diversos organismes i experts internacionals en el sentit de suprimir el règim d'incomunicació.

Aquestes crítiques que fa el Comitè se situen fora del consens periodístic (polític i judicial) establert a l'Estat espanyol i del qual pocs diaris se'n surten explícitament (tot i alguns poden criticar allò que consideren "excessos", sovint atribuïts a persones que han fet malament la feina i no pas a un marc jurídic que permet que hi hagi persones que facin malament la feina).

El punt 15 afirma que:

 El Comité, aunque ha tomado nota de las salvaguardias introducidas por la Ley Orgánica Nº 13/2003 (Ley Orgánica de la Ley de Enjuiciamiento Criminal en Materia de Prisión Provisional), sigue estando preocupado por el empleo de la duración de la pena aplicable como criterio para determinar la duración de la prisión provisional, y por el hecho de que la prisión provisional pueda prolongarse hasta cuatro años, lo que es manifiestamente incompatible con el párrafo 3 del artículo 9 del Pacto.El Estado parte debe velar por que los plazos de detención policial y prisión preventiva se limiten de manera compatible con el artículo 9 del Pacto.  El Comité recomienda nuevamente al Estado parte que no emplee la duración de la pena aplicable, como criterio para determinar la duración máxima de la prisión provisional.Si bé l'aplicació de la duració de la presó provisional com a criteri de la possible condemna que rebrà la persona empresonada no afecta només els presos i les preses relacionades presumptament amb ETA, és clar que les persones a qui s'aplica en més ocasions i en més durada és a aquesta mena de persones. El punt 18 afirma que:

 El Comité, aunque tiene en cuenta las explicaciones dadas por el Estado parte, está preocupado por la figura del secreto de sumario con arreglo a la cual, en el marco de una instrucción penal, el juez puede prohibir total o parcialmente el acceso de la defensa a la información resultante de la instrucción (artículo 14 del Pacto).El Estado parte debe prever la supresión del secreto de sumario, a fin de ajustarse a la jurisprudencia reiterada del Comité que afirma que el principio de la igualdad procesal exige que las partes dispongan del tiempo y las facilidades necesarias para la preparación de sus alegatos, para lo cual deben tener acceso a los documentos necesarios a esta finalidad.El Comitè de Drets Humans critica que les defenses de les persones detingudes tinguin dificultats a l'hora d'accedir al sumari pel fet que se'n declari el secret, el qual complica la feina dels advocats defensors. El punt 19 afirma que:

 El Comité toma nota de las informaciones según las cuales las acciones judiciales ante la Audiencia Nacional por delitos de asociación o colaboración con grupos terroristas podrían restringir de modo injustificado la libertad de expresión y de asociación (artículo 19 del Pacto).

El Estado parte debe velar por que cualquier restricción de la libertad de expresión y asociación sea necesaria, proporcional y justificada, de conformidad con los artículos 19 (párrafo 3) y 22 del Pacto.

  Així com es pot argumentar que els punts fins ara analitzats no afectaven exclusivament ETA, és obvi que aquest punt està inspirat en la tesi de Baltasar Garzón, posteriorment assumida pels polítics, jutges i periodistes, que "tot és ETA". La nostra afirmació es basa en la referència a la restricció de les llibertats d'expressió i d'associació que esmenta el Comitè de Drets Humans.

En resum, sis dels catorze motius de preocupació que assenyala el Comitè de Drets Humans afecten el terrorisme. Encara que es pot argumentar que el Comitè parla de terrorisme en general, sense cap referència explícita a ETA i amb una que parla només de les llibertats d'expressió i d'associació que no té per què vincular-se directament amb l'esquerra abertzale, és evident que si la premsa no s'ha fet ressò d'aquests punts a l'hora de publicar una notícia extensa i ben emmarcada sobre l'informe o simplement l'ha silenciat es deu a raons importants. I a l'Estat espanyol el tema tabú, per raons evidents, és tot allò relacionat amb les crítiques a l'actuació de l'Estat en la lluita contra ETA. A més, aquestes crítiques tenen un caràcter i un origen que per al discurs oficial espanyol no són fàcils d'assumir: són crítiques externes (i, endemés, d'un organisme depenent de l'ONU i no pas fetes per un col·lectiu d'advocats estrangers que són fàcilment criticables pel discurs oficial en presentar-los com a quatre eixelebrats desconeixedors de la realitat de la democràcia espanyola).

Un cop presentat l'informe del Comitè de Drets Humans, passarem a comentar com van construir la notícia els diaris que la donen a conèixer.

4. La notícia a la premsa


A continuació, analitzarem el que van dir els EM, EPC i El Punt.

4.1. El Mundo

 

EM va escriure el següent:

La ONU pide a España que derogue la Ley de Amnistía de 1977

  GINEBRA / MADRID.- El Comité de Derechos Humanos de la ONU instó ayer al Gobierno de España que considere la derogación de la Ley de Amnistía de 1977.
Esta es la principal conclusión emitida ayer por el órgano de expertos independientes que supervisa la aplicación del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos por cada Estado parte, y que la semana pasada analizó el informe presentado por España.
La decisión se produce dos semanas después de que el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón se declarase competente para investigar las más de 114.000 desapariciones ocurridas durante la Guerra Civil y el franquismo, alegando, entre otras cosas, que estos crímenes no han prescrito.
La ONU recomendó al Gobierno español, tras la celebración de la 94ª sesión de su Comité para los Derechos Humanos, una serie de medidas relacionadas con los derechos de las familias de los desaparecidos a causa de la represión franquista.
Asimismo, trasladó al Ejecutivo socialista su preocupación por la prevalencia en España de la Ley de Amnistía de 1977, que, según recoge el Comité, iría contra la Convención de Derechos Políticos y Civiles de 1966, que fue ratificada por España el 27 de julio de 1977.
Precisamente, la Ley de Amnistía de octubre de 1977 ha sido uno de los principales argumentos utilizados por el fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Javier Zaragoza, contra el sumario que ha iniciado el juez Baltasar Garzón para llevar a cabo una investigación acerca de los crímenes cometidos por la dictadura franquista.
El Comité recordó al Gobierno que la amnistía en relación con graves violaciones de los derechos humanos «está en contradicción con las disposiciones» de la citada Convención, informa Europa Press.
Por lo tanto, recomienda al Ejecutivo español tanto la abolición de la Ley de Amnistía de 1977 como la adopción de medidas legislativas para garantizar «la no aplicabilidad de las limitaciones legales a los crímenes contra la humanidad en su jurisdicción nacional».
El mismo comité adujo también que España no ofrece todas las garantías procesales a algunos detenidos por terrorismo e instó a crear una comisión independiente encargada de restablecer la verdad histórica sobre las violaciones de los derechos humanos durante la Guerra Civil.

Com es pot comprovar, EM se centra en la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977 i en la decisió, implícitament relacionada, d'investigar la repressió franquista durant la guerra civil i durant la dictadura. En concret, fa referència al punt 9 durant gran part de l'article i també al final, quan parla de crear una comissió d0'investigació independent que tingui com a objectiu restablir la veritat històrica (recomanació d del punt 9).

Pel que fa als punts que hem destacat en aquest article es limita a dir que "El mismo comité adujo también que España no ofrece todas las garantías procesales a algunos de los detenidos por terrorismo". Aquestes són les úniques paraules que EM dedica a les crítiques sobre terrorisme que fa el Comitè de Drets Humans. A més, cal dir que manipula el contingut de l'informe ja que parla d'"algunos detenidos deterrorismo" quan l'informe no parla de casos concrets llevat de quan fa referència a casos de tortura.

4.2. El Periódico de Catalunya

EPC escriu que:

El Govern agilitza l'aplicació de la llei de la memòria històrica

Al marge de la gestió de la crisi econòmica, el Govern desitja recuperar el pols de la legislatura amb algunes de les seves iniciatives polítiques més importants. Prova d'això va ser la decisió d'ahir, al Consell de Ministres, de tirar endavant un paquet de mesures que desenvolupen la llei de la memòria històrica.
Encoratjat per la decisió del jutge Baltasar Garzón, que ja ha possibilitat l'obertura de fosses de la guerra civil, el Govern va aprovar ahir el termini perquè les víctimes de la guerra civil i el franquisme demanin indemnitzacions. També ha fixat les instruccions per a la retirada de símbols franquistes en edificis de l'Estat i regula l'obtenció de la nacionalitat espanyola per part dels brigadistes internacionals i els fills i néts d'exiliats, que pot arribar a beneficiar 500.000 persones. A aquestes mesures s'hi va afegir la recomanació del comitè de l'ONU per als drets humans al Govern espanyol de derogar la llei d'amnistia de l'any 1977. I va instar, a més, l'Executiu a crear una comissió que permeti a les famílies exhumar i identificar els desapareguts, segons l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
135.000 EUROS La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va voler diferenciar les iniciatives del Govern del procés judicial posat en marxa per Garzón, encara que va expressar el desig del Govern de "col.laborar" en el que calgui, sempre des del "respecte". El Govern no vol quedar al darrere i fer la impressió que la llei de la memòria històrica no és suficient per reparar les víctimes del franquisme. Així, va aprovar un decret llei que preveu una indemnització de 135.000 euros als beneficiaris dels que van morir entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977 "en defensa i reivindicació de les llibertats i els drets democràtics".
SÍMBOLS FORA En la mateixa línia, el Govern va adoptar un acord del Ministeri de Cultura pel qual es donen instruccions per retirar símbols franquistes d'edificis de l'Estat, com escuts, insígnies, plaques o exaltacions de la sublevació, excepte els que siguin considerats bé d'interès cultural. Una comissió tècnica d'experts, que dependrà de Cultura, valorarà cada cas.

El més remarcable de la notícia d'EPC és l'emmarcament de la notícia sobre l'informe. No és pas una notícia autònoma sinó que EPC la situa dins d'una altra, de clares connotacions positives. Com es pot comprovar, l'espai dedicat a l'informe és mínim i, a més, el que en remarca dóna una visió positiva de l'actuació del govern espanyol: una possible derogació en el futur de la Llei d'Amnistia i la futura creació d'una comissió que permeti exhumar i identificar els desapareguts durant la guerra civil i el franquisme.

En concret, EPC es limita a recollir el punt 9 de l'informe on es critica el manteniment de la Llei d'Amnistia i la recomunicació d del mateix punt. No hi ha, doncs, cap referència al terrorisme de què parla la Comitè de Drets Humans.

4.3. El Punt

El Punt va construir la notícia següent:

L'ONU insta l'Estat espanyol a derogar la llei d'amnistia de 1977

El Comitè de Drets Humans de l'ONU considera que l'Estat espanyol no ofereix totes les garanties processals a alguns detinguts per terrorisme, l'insta a considerar la derogació de la llei d'amnistia de 1977 i li demana que creï una comissió independent encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes són les principals conclusions emeses ahir per l'òrgan d'experts independents que supervisa l'aplicació del pacte internacional de drets civils i polítics per part de cada estat membre. Tot i que els experts consideren que l'Estat espanyol ha adoptat algunes mesures tendents a millorar la situació dels detinguts, diu que continuen sent preocupants diversos aspectes de la legislació antiterrorista com ara la incomunicació per a delictes de terrorisme. El comitè no comparteix l'opinió del govern espanyol pel que fa a la necessitat de mantenir aquest règim especial en «interès de la justícia» i considera que pot propiciar l'existència de tortures. Per això demana al govern estatal la supressió d'aquest règim especial. Pel que fa a les violacions de drets humans durant la Guerra Civil espanyola, el comitè rep amb satisfacció la llei de la memòria històrica i la decisió del jutge Baltasar Garzón. Tot i això, recorda que «els delictes contra la humanitat no prescriuen», motiu pel qual insta l'Estat a derogar la llei d'amnistia de 1977.

El Punt és el diari que hem llegit que millor emmarca la notícia i millor recull el contingut de l'informe. El Punt fa referència al punt 14 (garanties processals dels detinguts per presumpta relació amb el terrorisme). A més de la crítica que fa el Comitè de Drets Humans en aquest punt, en recull la recomanació que se suprimeixi el règim d'incomunicació i l'argumentació contra les tesis de l'Estat espanyol per defensar-ne el manteniment. A més, El Punt també recull les recomanacions 9.a, que demana la derogació de la Llei d'Amnistia, i 9.d, que demana la creació d'una comissió que s'encarregui de restablir la veritat històrica del que va passar amb els drets humans durant la guerra civil. També es fa ressò de l'aspecte positiu que representa la promulgació de la Llei de la Memòria Històrica (punt 3).

  Tanmateix, comet el mateix error que EM en escriure que no es garanteix els drets processals "d'alguns detinguts per terrorisme". Ja hem dit que aquest sintagma no surt a l'informe del Comitè de Drets Humans. A més, atribueix el caràcter de principal conclusió a la demanda que es creï una comissió per al restabliment de la veritat històrica quan, de fet, es tracta d'una recomanació. s clar que una crítica pot interpretar-se com una conclusió, però no passa el mateix amb una recomanació, atès que tenen un caràcter diferent.

5. Conclusions


Hem vist al llarg de l'article el silenci que ha envoltat la difusió d'aquest informe del Comitè de Drets Humans i hem vist també en què s'han fixat tres dels diaris que n'han parlat. Hem vist que, llevat d'El Punt, totes les crítiques que fa l'esmentat Comitè a la legislació que té a veure directament o indirectament amb ETA són omeses.

Com hem dit anteriorment, aquest silenci mediàtic no és pas una simple casualitat o producte de l'atzar, sinó que obeeix una lògica que està inserida en allò que s'anomena les raons d'Estat: la legislació que té a veure directament o indirectament amb ETA no es qüestiona i qualsevol crítica, sobretot si planteja una revisió a fons de l'esmentada legislació, no ha d'esdevenir notícia sinó que ha de ser silenciada o tractada d'una manera esbiaixada per tal que el públic no es pugui fer càrrec de què diu exactament l'informe de què es parla. El manteniment del discurs oficial està per damunt de nimietats com ara l'elaboració de determinats informes crítics.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat