Indica publicitat
Dimecres, 22 de novembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 16 de gener del 2014 | 17:00
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació
Antoni Reig
Periodista

Cal exigir als mitjans de comunicació que diguin la veritat

El prestigiós sociòleg, professor de la UAB, Salvador Cardús, va ser taxatiu i sense embuts: "Cal exigir als mitjans de comunicació que diguin la veritat". L'escenari era l'Ateneu barcelonès, on l'associació Amics de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), presidida pel conegut periodista Antonio Franco, va organitzar dilluns passat, dia 13, un debat amb el títol Els mitjans de comunicació i la independència.

El primer a intervenir va ser el destacat politòleg i professor de la UAB, Joan Botella, que davant de una sala plena de gom a gom, va parlar del paper dels mitjans de comunicació, del panorama existent, amb referència específica al cas català, i de la regulació del sector audiovisual.

El primer que va dir va ser que els mitjans de comunicació juguen un paper de primera fila i que a Catalunya existeix unanimitat, no en els continguts, sinó en les línies generals, com demostra l'editorial conjunt del 2010 dels principals diaris catalans en defensa de l'Estatut que estava a punt de ser esmenat pel Tribunal Constitucional.

Els mitjans de comunicació, segons el professor Botella, són relativament febles, en els últims anys s'ha produït una gran fragmentació de les audiències i un enorme creixement del que va anomenar la classe comunicadora (per analogia amb la classe política) a Catalunya. Aquest procés que ha portat al panorama actual va iniciar-se el 2008, juntament amb la digitalització. Va destacar l'encongiment de les audiències recordant que abans un canal de televisió podia tenir un 20% d'audiència mentre que actualment el més vist té un 13% d'audiència.

Des del 2009, va recordar el conferenciant, es produeix una continuada reducció dels ingressos en els mitjans de comunicació (el 2013 han retrocedit un 10%) i això ha portat a la recerca de subvencions i a fer créixer la influència dels qui les dóna. Ara hi ha més periodistes que mai i un gran nombre d'acomiadats degut a les reduccions de plantilles. Els professionals de més edat han estat tots acomiadats i ha augmentat l'explotació laboral. La gran víctima d'aquesta evolució ha estat la qualitat de la informació. Els professionals en actiu són molt joves, la seva feina és precària i la seva formació discutible.

A Catalunya l'única televisió influent és TV3 amb el 13% d'audiència i quatre diaris. A Madrid és al revés, hi ha més diaris i televisions influents. A Catalunya tenim molts partits, moltes veus i a Madrid molt pocs i poques. El resultat és que a Catalunya són els polítics els qui persegueixen els mitjans de comunicació mentre que a Madrid poden escollir quina és la seva millor tribuna. El professor Botella va cloure la seva intervenció dient que sense la veu mediàtica el missatge polític no se sent i que ara comencem una campanya electoral de deu mesos.

Els mitjans de comunicació, eina de definició
El professor Cardús va iniciar la seva intervenció dient que "cal exigir als mitjans de comunicació que diguin la veritat" i assegurant que són la eina per definir que som i on som ja que construeixen un "nosaltres" i delimiten el nostre espai. Ara bé, en l'actual procés polític es demostra que poca cosa poden fer ja que la dinàmica del canvi social ha desbordat els mitjans de comunicació. Va recordar que els dos grans diaris de Catalunya no són sobiranistes, els dos petits sí. Són les xarxes socials i els mitjans digitals els que estan impulsant els canvis i el procés.

Els mitjans de comunicació públics, per definició, estan al servei de la comunitat i, per tant, han de ser una eina de cohesió social, un fòrum de lluita contra la corrupció... i han de contribuir a crear un espai polític propi. El professor Cardús va afirmar l'existència d'"una enorme distància entre el relat nacional català i el de l'Estat espanyol, existeix una confrontació de marcs de referències". "Per primera vegada, va dir, ens pensem com a Estat, hem abandonat el marc autonòmic. Fem servir un discurs semblant a l'espanyol, fem el mateix que ells han fet sempre i resulta que si ells ho fan es normal i si ho fem nosaltres es adoctrinament". En definitiva, es tracta de decidir qui es el que construeix els espais de pertinença.

La crisi econòmica influeix en el procés sobiranista
La professora de Dret de la Universitat de Barcelona, Ana Sanz, va afirmar que els mitjans de comunicació en parlen molt del procés per a la independència i els qui més en parlen són els més favorables. En una democràcia és essencial el debat públic i, va assegurar, que a Catalunya estem fallant en aquest punt. Va relacionar el procés amb la crisi econòmica ja que aquesta condiciona la relació amb la política. Com que s'està retallant l'estat del benestar una part de la societat s'ha il·lusionat amb la independència i pensa que l'obtindrà per mitjans polítics. L'actual govern català comunica molt be la feina que fa en l'aspecte nacional més que no pas en altres temes.

Per a la professora Sanz, els mitjans de comunicació reflecteixen millor les posicions més extremes que les més matisades. També va assenyalar que la barreja entre informació i opinió és perillosa en el debat sobre la independència i va dir que les xarxes socials no connecten tothom sinó aquells qui pensen igual, són un element de polarització, s'han convertit en una eina d'autisme polític.

Quatre condicions per a la democràcia
L'últim a intervenir va ser el sociòleg professor Josep Maria Vallès, de la UAB, exconseller de Justícia. Vallès va esmentar, en primer lloc, la insatisfacció popular existent per la situació actual de l'estat democràtic i el descontent generalitzat l'estat polític de Catalunya. Va definir quatre condicions per assolir una democràcia perfecta: 1) que les institucions siguin inclusives i eficients, 2) que hi hagi una ciutadania compromesa, 3) l'existència d'un equilibri socioeconòmic i 4) hi ha d'haver una comunicació de qualitat. També va destacar que és la televisió la que proporciona a la societat el gruix de la informació política.

Abans de contestar a les preguntes dels assistents a l'acte el professor Cardús va voler efectuar unes precisions en referència a les altres intervencions. No es pot parlar de l'espiral del silenci, va afirmar, tot recordant que "el nivell de debat sobre el tema del sobiranisme és brutal ja que en divuit mesos van efectuar-se quatre mil actes de debat". En els últims anys s'han multiplicat i estès per tot arreu "els espais de debat social i polític sobre la crisi i sobre el procés".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat