Indica publicitat
Diumenge, 19 de novembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de febrer del 2014 | 15:22
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació

Incompetència en la política de comunicació del govern

Des de Tribuna.cat, el Col·lectiu Joan Creixell ja vam alertar fa poc més de tres anys que calia fer un canvi en el rumb de la política de comunicació del Govern de la Generalitat, fins ara erràtica. Des d'aquest digital vam manifestar que ni Homs --actual conseller de la Presidència-- ni l'expepero Martí --actual secretari de comunicació del Govern-- no són ni les persones ni els professionals de comunicació capaços de generar des del govern una política nacional de comunicació per preparar el país per la transició nacional.

Calen persones amb credibilitat, mestratge i lideratge que siguin plurals, capaces d'informar el país amb criteris de consens i amb criteris també nacionals. I a la vegada cal que aquestes persones aconsegueixin quelcom més important que la pluralitat i la credibilitat: que puguin colocar-se al darrere la immensa majoria dels professionals dels mitjans de comunicació del país. Res d'això s'ha aconseguit, més aviat el contrari.

L'aposta del Grup Godó --deixant de banda l'operació de catalanitat del seu vaixell insígnia, La Vanguardia-- ha estat un fracàs espectacular que ha costat als ciutadans catalans desenes de milions d'euros, uns diners que han servit per pagar un diari i una televisió ara obertament crítiques amb la transició nacional. Sols queda la dignitat de RAC1, tot i les passades de ribot d'alguns dels seus opinadors.

La pregunta que cal fer-se és: ¿és aquesta situació comunicativa fruit de la incompetència? De la innocència? O és que Quico Homs es creia que "els Godó" jugarien a favor del sobiranisme? No era de preveure el que aquests farien amb la història que arrossega el Grup Godó? Ara reten homenatge als poderosos, al cap de l'Estat, i si es necessiten subvencions directes o indirectes, ara per ara l'Estat és més potent que el govern de la Generalitat.
És ara el moment de posar sota qüestió la CCMA, atacada per l'Estat, les clavegueres i els interessos privats estatals?"
Però allà on Presidència ha demostrat ser totalment incompetent és amb la CCMA. Homs va començar a obcecar-se amb Mònica Terribas quan la periodista era directora de TV3 i va trencar la possibilitat de redreçar Televisió de Catalunya (TVC) amb consens i amb una persona, Terribas, que comptava amb autoritat i suport de la immensa majoria dels professionals de la CCMA.

Després d'aquest episodi tot ha seguit sense un rumb fix, i han estat tan i tan intel·ligents i estrategues que, a nou mesos de la consulta pel dret a decidir, s'han embolicat amb un gran conflicte amb els treballadors de l'única eina de què disposa Catalunya per fer front des de la professionalitat, la pluralitat i la catalanitat a l'ofensiva per terra, mar i aire dels mitjans de comunicació espanyols: TV3. I sabent que els mitjans espanyols campen amb tota llibertat per l'espai de comunicació català, mentre que els mitjans catalans no poden emetre ni a la resta de la nació pròpia.

Quina és la política de comunicació? Hi ha algú que hi pensa, que hi reflexiona? És ara el moment de posar sota qüestió la CCMA, atacada per terra, mar i aire per l'Estat, les clavegueres i els interessos privats estatals de la ràdio i la televisió? 

Des d'aquest escrit, el col·lectiu Joan Creixell ens hem centrat només en el Grup Godó i la CCMA però també caldria parlar sobre la premsa bàsica del país, la comarcal, totalment oblidada, així com també les emissores de ràdio i televisió locals. I sense oblidar-nos de la resta de premsa nacional que ha rebut les escorrialles i que ha hagut de sobreviure com ha pogut.
Cal acabar amb el conflicte de la CCMA: ara no toca, no és el moment"
Sols ERC ha aixecat la seva veu --també sectors d'ICV-- davant d'aquesta manifesta incompetència. ¿O és que realment existeix alguna estratègia que no entenem? També s'han seguit destruïnt aparells de comunicació en els darrers anys, aparells d'estat, en acceptar el xantatge dels qui van promocionar la seva destrucció. 

Cal, doncs, exigir la posada en marxa d'un pla de comunicació de la transició nacional cap al dret a decidir, un canvi de persones i de responsabilitats amb una estratègia clara. Cal acabar amb el conflicte de la CCMA: ara no toca, no és el moment. 

Sense un pla de comunicació seriós és impossible desenvolupar l'estratègia de la transició nacional cap a la sobirania. L'Estat ens pot guanyar la partida però no pot ser que sigui per la nostra incompetència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat