Indica publicitat
Dissabte, 20 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 19 de abril del 2010 | 16:05
Crònica · Cultura

L'ull de l'huracà

Com si es tractés d'una respir abans de la tempesta final, sembla que ara ens tornem a trobar a l'ull de l'huracà, que és aquell moment on sembla que la tempesta ja escampa, però en realitat és a punt de retornar amb més força. Finalment divendres no es va dictar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut català. Ara sembla que serà un magistrat encara més conservador el que l'acabarà de ribotar. Un dels aspectes que surt en totes les travesses per sortir del text és el de la llengua catalana. En la sentència que no es va aprovar per "massa tèbia" ja es retallaven aspectes claus i fonamentals. Entre d'altres punts es fulminaven els drets històrics de la llengua, que és una base jurídica important per disposar d'un marc jurídic similar al de qualsevol país europeu amb una llengua similar a la catalana. També saltava pels aires el deure de conèixer el català, aspecte greu perquè és en definitiva una discriminació important respecte la llengua catalana en comparació a l'altra llengua oficial, l'espanyol. Finalment s'esborrava el requisit dels jutges i magistrats de conèixer el català: és a dir, com en les èpoques colonials on la metròpoli no tenia cap interès per utilitzar la llengua de les colònies i imposava la seva directament. Els jutges a Catalunya no tenen perquè saber la llengua pròpia i oficial dels seus ciutadans, fet insòlit a qualsevol país de la Unió Europea.

En base a aquestes retallades que afecten a temes claus relatius a la llengua catalana cal que aprofitem les setmanes de marge que tenim fins al proper intent de dictar sentència per tal d'establir un consens de mínims. Què farem un cop s'escapcin els nostres intents per tenir un marc jurídic normal? Quin serà el full de ruta compartit per les forces vives del nostre país? En aquest sentit fa poques setmanes la Plataforma per la Llengua va presentar un estudi on es recollien 500 disposicions legals que imposen el castellà a Catalunya, en contraposició a una única llei, la de normalització lingüística de la llengua catalana.

Tan en aquest interessantíssim document com en l'esperpèntic espectacle que ofereix i oferirà el Tribunal Constitucional es posa de manifest un fet de gran rellevància: Espanya és un cas atípic, amb llengües amb tants milions de parlants com el català, que ha mantingut en la Constitució només els privilegis d'una comunitat lingüística, en aquest cas la castellana, respecte a les altres, un cop assolida la democràcia. Això, evidentment, no ha passat a Bèlgica, Canadà, Suïssa, o fins i tot en l'abolició de l'apartheid a Sud-àfrica. Ara que ens trobem a l'ull de l'huracà ens hem de preparar per quan l'huracà arribi.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat