Indica publicitat
Dilluns, 6 d'abril del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 25 de maig del 2009 | 13:59
Crònica · Cultura

Qui té por?

Tot just iniciada oficialment la campanya per les eleccions europees del proper 7 de juny, el tema de la llengua s'ha situat a l'agenda de tots els candidats. Uns per reclamar-ne d'una vegada per totes la seva oficialitat i d'altres per ridiculitzar aquesta petició.

Aquest és un debat més que previsible que ja hem anat anunciant en repetides ocasions. El fet que la nostra llengua no tingui un reconeixement oficial a les institucions europees fa que aquest sigui un tema no resolt i, per tant, que es mantingui viu a l'agenda política. Segurament va ser un error de càlcul força gran suposar que amb els succedanis d'acords aconseguits en la primera legislatura "Zapatero" per poder utilitzar el català amb algunes de les institucions europees, el tema ja estava tancat. Tot el contrari.

Tot el contrari. No es pot tractar la nostra llengua com una llengua minoritària més perquè, encara que molts poders fàctics i polítics ho voldrien, no ho és. Cal tenir present que a més a més, en la mesura que el Parlament Europeu vagi prenent més protagonisme a l'hora de fer lleis que ens afecten directament, serà més important que tinguem un reconeixement oficial. De la mateixa manera que a Catalunya hem fet una llei de política lingüística que ha costat sang suor i llàgrimes d'aprovar, i després ha patit un permanent assetjament mediàtic, a Europa, com a l'Estat espanyol, cada llei té la seva petita part lingüística.

Així doncs l'Estat espanyol té unes 150 lleis que discriminen positivament l'espanyol, començant per la mateixa constitució però continuant per una infinitat de lleis que estipulen detalladament la presència del castellà. Això és el que fan les institucions europees cada cop que aproven directives o legislen, inclouen un punt relatiu a les llengües oficials, entre les quals no es compta el català. Fins ara els eurodiputats catalans, a excepció dels del PP, han treballat conjuntament en favor del reconeixement lingüístic a l'Eurocambra.

Sorprèn que aquesta unitat d'acció no s'hagi pogut establir a Madrid, on els mateixos partits tenen un bon nombre de diputats i senadors. Hi ha algú que té por de demanar l'oficialitat de la llengua catalana a l'Estat espanyol? Què potser hi ha algú que no vol un reconeixement oficial de la nostra llengua? Aquestes són en bona mesura preguntes retòriques, però ens han d'ajudar a separar el gra de la palla ara que estem en plena campanya electoral. Hem de ser més exigents que mai amb els nostres representants, tan si són a Brussel·les- Estrasburg com si són a Madrid. No ens podem permetre el luxe de fer distincions.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat