Indica publicitat
Divendres, 23 d'agost del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de desembre del 2013 | 18:59
Crònica · Economia
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Dues Europes i el món del segle XXI

Milers de voluntaris del Banc d'Aliments han recaptat tones de menjar que permetran sobreviure a milers de famílies.

PIB dels països de la Unió Europea.

Aquesta gran mostra de solidaritat evidencia la dramàtica situació catalana després de 6 anys de depressió econòmica: una taxa d'atur del 22% de la població activa, que supera el 50% entre els joves; milers de persones desnonades; milers d'immigrants retornats al seu país i milers de joves catalans emigrats; retallades en educació, sanitat i ajudes a persones dependents; rebaixes de les condicions laborals de milers de treballadors.

La depressió econòmica catalana es repeteix als països de l'Europa perifèrica (Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, etc.) que sembla condemnada a mantenir-se en el fons del pou almenys fins a finals d'aquesta dècada, si no hi ha canvis radicals. Enfront d'aquesta l'Europa central va viure la crisi de l'euro de 2011 i 2012 amb la por d'un trencament de l'euro que provoqués un daltabaix molt més greu que la fallida de Leman's Brothers, però que ja patit una recessió de la que ja està sortint. La seva taxa d'atur és inferior al 10%, no hi ha desnonaments massius, no s'han de fer col·lectes massives d'aliments. No podem permetre aquesta divisió en dues Europes i com resoldre-la ha de ser el tema central de les properes eleccions europees, perquè va estretament lligada a la independència.

La crisi de les hipoteques "subprime" va posar en evidència que el disseny de la moneda única va tenir greus errors, que ha derivat en la dramàtica divisió en les dues Europes actuals. Ja l'any 2009, en la ponència "Independència i Crisi Econòmica" del III Congrés Catalanista, vaig assenyalar: "Tots els antecedents, des de l'entrada a la Unió Monetària, mostren que la crisi espanyola serà molt més profunda i llarga que la mundial. S'entra en una dimensió desconeguda perquè amb l'euro no es pot recórrer a la solució tradicional de la devaluació de la pesseta". Ara ens trobem en el terrible dilema: o bé acceptar resignadament, una dècada més, les taxes d'atur actuals; o bé desfer la unió monetària, amb enormes costos, però que reduiria la desocupació de manera important a les economies perifèriques després d'uns anys molt durs.
Només si es mantenen unides les nacions d'Europa podran preservar el model de societat que han construït des del Tractat de Roma"
Hi ha una tercera sortida. Exigeix canvis profunds en la política econòmica que s'ha seguit des de la implantació de l'euro; canvis a tots els països d'Europa i a la direcció de la Unió Europea. Uns canvis que venen determinats, per un costat per la correcció dels errors de disseny de l'euro, i, per l'altra, per les perspectives de futur del segle XXI. L'any passat la OCDE va publicar l'estudi "Horitzó 2060", una previsió de l'evolució de l'economia fins a l'any 2060. Segons aquesta perspectiva la gran recessió iniciada el 2008 s'haurà superat en pocs anys i es retornarà al creixement del PIB anual del 3%, durant la resta de les dècades. Aquest desenvolupament mundial amaga grans alteracions entre les grans economies continentals, amb un gran creixement de la Xina, que assolirà el 28% de la producció i el consum del planeta, de l'Índia i dels altres països emergents. I un estancament del pes d'Europa en l'economia mundial.

El creixement del 3% anual durant 50 anys suposa triplicar el PIB mundial actual, fet físicament impossible i l'OCDE torna a demostrar la seva inutilitat prospectiva, com va ser incapaç d'advertir de la crisi de 2008. D'una banda no hi ha matèries primeres ni recursos naturals suficients als preus actuals. De l'altra la biosfera no pot resistir la triplicació de l'impacte de l'expansió humana amb el model de societat actual. La Terra saltarà dels 7.000 milions als 9.000 milions l'any 2050. El xoc entre l'augment demogràfic, la limitació de recursos i els efectes del canvi climàtic presenten un segle carregat de dificultats de tota mena i no pas el creixement econòmic sostingut que preveu l'OCDE.

En aquestes properes dècades tempestuoses només si es mantenen unides les nacions d'Europa podran preservar el model de societat que han construït des del Tractat de Roma. Enfront de països de més de 1.000 milions d'habitants com la Xina o l'Índia o de la colla de països que tenen més de 100 milions d'habitants com Rússia, Japó, Indonèsia, Paquistan, Bangla Desh, Brasil, Nigèria, entre d'altres, els 80 milions d'Alemanya o els 60 del Regne Unit, França o Itàlia tindran un pes minúscul. Només un continent unit de 500 milions de persones pot defensar el model europeu. Aquest continua sent el més equilibrat del món en igualtat social, en serveis públics, en cultura, en respecte al medi ambient. Tanmateix aquesta unió només es pot preservar amb un projecte comú que superi la divisió en dues Europes, una de les quals viu en condicions similars a la Gran Depressió de la dècada de 1930. Un projecte comú que superi els egoismes nacionals a curt termini, trenqui amb el model neoliberal i impulsi una reconversió productiva de gran abast.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat