Indica publicitat
Divendres, 22 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 11 d'octubre del 2011 | 17:44
Crònica · Economia

Els ajuntaments, encara més escanyats

El govern espanyol no ingressarà les participacions en els tributs de l'Estat corresponents al mes d'octubre a una cinquantena d'ajuntaments catalans. En concret, 53 municipis veuran retinguts aquests fons perquè encara no han complert amb l'obligació de presentar la liquidació pressupostària de l'exercici 2010.

Euro

Són 25 municipis de Barcelona, 12 de Tarragona, 11 de Lleida i 5 de Girona, per un import total de 13,5 milions d'euros. Els consistoris afectats són tots de dimensions petites, però precisament per aquest motiu viuran l'escanyament de forma més clara. Certament, les hisendes locals han de fer els deures i complir amb les seves obligacions legals, però deixar-les sense respirar com a càstig no és la solució. Menys encara quan és Madrid, l'Estat, qui no ha volgut reformar la llei del finançament local mai. Ni el PSOE ni el PP. Es va perdre una oportunitat clara amb la reforma del finançament autonòmic, i ara, quan els estralls de la crisi s'intensifiquen encara més, molts ajuntaments no poden seguir amb la seva activitat mínima d'atenció al ciutadà. No n'hi ha ni cinc per a crear plans d'ocupació i formació, menys encara per atendre altres serveis que fins fa pocs anys es consideraven bàsics. Són petits ajuntaments on la recaptació per impostos propis és testimonial, però encara que per a pocs, moltes necessitats són compartides amb les grans ciutats.

Madrid, per comptes d'ofegar, hauria de posar sobre la taula una reforma urgent. I com s'ha vist, és ben fàcil d'escometre. Es reforma una Constitució en una setmana, es pot pactar un canvi de model de finançament en un Congrés de Diputats en menys temps. Val a dir, però, que la situació de precarietat dels comptes locals no és pas nou, ni molt menys atribuïble només a la crisi econòmica que va esclatar el 2007. Històricament, els municipis dels nostre país han estat mal finançats, obligats a afrontar les seves obligacions sense els recursos propis necessaris i amb massa dependència dels recursos de les administracions supralocals. A més, tradicionalment, els ajuntaments han assumit competències que no els corresponien, com és el cas de les escoles bressol, per mirar d'apaivagar les mancances en els serveis que no cobria la Generalitat, precisament per un finançament també insuficient. De fet, cal recordar que tot just fa un any, el ministeri d'Economia va impedir a molts municipis endeutar-se per seguir prestant els serveis bàsics als seus ciutadans.

Tot just fa uns dies, abans de donar-se a conèixer la llista dels municipis que no cobraran el que els pertoca per impostos, el PP feia una oferta al PSOE per dialogar sobre un nou model de finançament local i, en general, per garantir la sostenibilitat dels comptes públics en l'àmbit territorial. Els populars defensen un nou model de finançament local que delimiti clarament les competències dels ajuntaments, així com un pacte d'Estat per escometre una reforma en profunditat del sector públic que elimini les disfuncions, les duplicitats i les despeses innecessàries. L'encara president de l'executiu espanyol, Rodríguez Zapatero, s'ha mostrat disposat a parlar-ne. Però el compte enrere per les espanyoles del 20-N ja ha començat. Tant PP com PSOE mouran les fitxes que més els convinguin, i el finançament local pot esdevenir una mercaderia més de la campanya. L'ajuntament és l'administració més propera al ciutadà, i per tant, allò que faci, o més ben dit, allò que no pugui fer per manca de diners, és a partir d'ara material sensible.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat