Indica publicitat
Dimecres, 11 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de juliol del 2011 | 16:23
Crònica · Economia

Els plats trencats de la grapa política al sistema financer

Tot just fa quatre dècades, a l'Estat espanyol hi havia 90 caixes d'estalvi. A partir de la dècada dels noranta, una onada de fusions va reduir a la meitat el gruix de l'oferta, fins a les 45 entitats que estaven actives el 2007.

Però la crisi financera iniciada als Estats Units amb les hipoteques escombraria i els actius tòxics que es va escampar com una plaga al continent europeu, va tornar a passar el raspall. I fins avui, que només queden 12 caixes convertides en bancs.

Pel camí, el Banc d'Espanya ha intervingut tres caixes d'estalvi. Caja Castilla la Mancha i Caja Sur, dos artefactes financers dissenyats per a atendre les necessitats polítiques i econòmiques dels governs autonòmics de Castella la Manxa i Andalusia, i la setmana passada, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), recentment convertida en Banco CAM. En aquest darrer cas, si bé l'entitat tenia una dimensió molt superior a les dues anteriors, la seva vinculació amb els successius executius del PP al País Valencià no ha ajudat massa al bon govern de l'entitat. Entre les grans enganxades hi ha el finançament del projecte d'Eduardo Zaplana de Terra Mítica, en què també hi va "col·laborar" Bancaixa.

La intervenció de Banco CAM s'ha fet a instàncies de la mateixa entitat, en concloure que la seva recapitalització era impossible, donada la seva situació de fallida tècnica. Recorre al FROB per poder recapitalitzar-se i intentar la seva posterior venda a un tercer. El Banc d'Espanya comprarà accions per valor de 2.800 milions d'euros i dotarà una línia de crèdit per import de 3.000 milions d'euros, de manera que l'Estat tindrà ara el control del 80% de l'entitat. Amb tot, cal dir que no es pot parlar de nacionalització, ja que l'Estat serà un accionista que en el termini de 5 anys, si no recupera els diners prestats en realitat en forma de crèdit a un interès del 10%, es vendrà la seva participació a un banc. Tot plegat contrasta amb les declaracions del Governador del Banc d'Espanya el dia en què es van fer públics els tests d'estrès, assegurant que no hi havia problemes ni de solvència ni liquidesa en cap de les entitats avaluades.

Les caixes intervingudes queden lluny del sistema financer català, tant geogràficament com a nivell de gestió. A Catalunya, i matisat en el cas de les caixes d'origen públic de les diputacions, en què alguns directius han respost a criteris polítics i no pas curriculars, la gestió ha estat absolutament professional en tots els casos. Efectivament, la crisi, i la imprudència en alguns casos davant el caramel immobiliari, passen factura a tothom, però la situació en què es troben ara les entitats catalanes, amb l'excepció de La Caixa, és més delicada del que pertocaria si es fes justícia amb la seva trajectòria. Però el sistema financer espanyol està pagant els plats trencats d'algunes grapes polítiques massa llefiscoses, que han conduït al desastre algunes caixes. Però no tots han estat grapejades, i no són mereixedores de l'elevat risc que se'ls atribueix pel fet d'operar a l'Estat espanyol.

Probablement, alguna de les nostres caixes catalanes no se'n sortirà, i no només haurà de recórrer al FROB -de fet, CatalunyaCaixa ho farà- sinó que les exigències de solvència de Brussel·les, més estrictes a l'Estat espanyol que a la resta d'economies europees, l'ofegaran abans dels cinc anys que té de marge una entitat per a recuperar-se. I aleshores, Madrid dirà que la culpa és de Brussel·les i d'Angela Merkel.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat