Indica publicitat
Dimarts, 25 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de d'agost del 2011 | 12:34
Crònica · Economia

La dació en pagament, ni blanc ni negre

El Parlament de Catalunya va obrir la setmana passada l'hemicicle a diversos experts per mirar d'establir un consens polític sobre la dació en pagament, és a dir, la fórmula jurídica que permet que les persones físiques que no poden pagar la hipoteca puguin saldar el deute amb l'entitat financera amb l'entrega de claus del pis.

Tornar el pis per saldar el deute
La dació en el pagament, un dret existent en la majoria de països occidentals, encara és una quimera a l'Estat espanyol.

La llei hipotecària espanyola no contempla aquesta fórmula, és a dir, que caldria modificar aquesta llei al Congrés espanyol. Però ni el PSOE ni el PP no hi semblen disposats, ja que aquesta possibilitat és interpretada per les entitats financeres com un atac directe. La norma actual es regeix pel principi que "el deute és el deute" al marge de les circumstàncies que concorrin en la situació d'insolvència del client de l'entitat. Així, en cas d'impagament, l'entitat financera té el dret de cobrar fins al darrer cèntim del deute. Si amb la subhasta del pis no es cobreix la totalitat del deute, el client seguirà lligat a l'entitat fins que pagui la diferència. Per la mateixa regla, si l'entitat financera vengués el pis per un preu superior al que va pagar el client ara insolvent, la caixa o banc han de retornar-li la diferència, per evitar que l'entitat es pugui lucrar més del compte.

La llei té un altre punt molt favorable a la banca: si la subhasta queda deserta, circumstància que es produeix en el 80% dels casos, l'entitat financera pot adquirir l'immoble a un preu de liquidació del 50% del valor de taxació inicial. Aquests pisos passen a formar part de la cartera d'actius immobiliaris de l'entitat, que els posa a la venda a preu de mercat. Segons dades del Banc d'Espanya, el parc d'habitatges que s'han adjudicat bancs i caixes per impagaments suma un valor de gairebé 25.000 milions d'euros a finals del 2010. Val a dir, però, que aquests pisos tindran una difícil sortida donada la greu crisi que encara viu el sector immobiliari, i per tant, són pèrdues per a una entitat que havia prestat uns diners i ara no els té en líquid disponible.

Però la realitat social ja és al límit. Als Països Catalans, 110.000 famílies han perdut el pis per impagament entre el 2007 i el 2010. La llei només pot ser modificada a l'Estat, de manera que el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya no poden moure fitxa, més enllà que els grups parlamentaris amb representació a Madrid es posicionin. A Catalunya, ERC, ICV, SI i C's es mostren favorables a la dació en pagament, que permetria respirar moltes famílies que es troben en un carreró sense sortida. Certament, les entitats han d'assumir la responsabilitat que els correspon en aquesta situació, ja que des de l'any 2000 es van dedicar a donar crèdits d'alt risc a un interès que ha anat creixent fins a situar-se en el seu punt més alt el 2008. Milers de famílies s'han vist tocades per la crisi financera internacional, i ara, ofegades, veuen com una entitat es queda amb el seu pis i els reclama encara més diners. Però cap dels directius de les entitats no s'ha abaixat el sou, és més, algunes caixes que van recórrer al FROB, entre les quals alguna caixa de fundació pública de Catalunya, van tenir la indecència de mantenir i fins i tot incrementar els sous ofensius dels seus directius.

Les entitats financeres asseguren que la dació en pagament els causaria problemes greus: la morositat hipotecària s'elevaria fins al 8%, generaria la necessitat de recapitalitzar els bancs en fins a 4.100 milions d'euros i dispararia l'adjudicació de 400.000 habitatges més en el balanç de les entitats. I fruit d'aquest greuge, es veurien obligades a una disminució de l'oferta creditícia, perquè els demandants de crèdit haurien de fer un esforç superior al principi, hi hauria menys capacitat d'accedir a les condicions perquè els operacions tindrien més risc i els bancs haurien de demandar més garantia sobre la operació.

Però aquest escenari no es produeix en d'altres països on la dació en pagament és un dret dels clients que subscriuen una hipoteca. Els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Portugal són un exemple de responsabilitat social en aquest sentit. La dació en pagament és, sobretot, una manera de fer més conscients les entitats que si abusen dels clients i els collen amb interessos fora mesura, poden acabar empassant-se el pis. I a la vegada, el client té l'oportunitat de començar de nou en cas que, "demostrada la bona fe del deutor" no pugui pagar el pis. Tornarà les Claus i posarà fi al seu malson financer. Durant el mes de setembre, el Congrés espanyol s'ha compromès a debatre la dació en pagament, si bé la seva aprovació sembla molt llunyana.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat