Indica publicitat
Dimarts, 18 de febrer del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de maig del 2011 | 16:04
Crònica · Economia

Sense crèdit bancari el país no aixecarà el vol

La marca de motos catalana OSSA es planteja de deixar Catalunya per instal·lar-se en un altre territori que li ofereix moltes facilitats. No es tracta de subvencions, sinó de facilitats en l'obtenció de sòl industrial, menys burocràcia i un aval del govern perquè l'empresa pugui accedir al crèdit bancari que ara no aconsegueix.

És l'exemple més conegut darrerament, però centenars d'empreses catalanes es troben exactament en la mateixa situació. Sense diner líquid no hi ha projecte, per molt que aquest sigui solvent. Aquest agost farà quatre anys de l'esclat de la crisi financera als Estats Units, que es va escampar convertint-se en una crisi mundial que va repercutir en tot l'entramat econòmic molt més enllà de les finances. I avui, tot continua pràcticament igual.

Certament, la Generalitat de Catalunya es troba ofegada per la disciplina pressupostària imposada per Madrid, a la vegada presonera de Brussel·les. En poc més d'un any, ha fet dues emissions de bons que pagarà a un interès altíssim per mirar de mantenir al corrent els pagaments més essencials de l'administració. Però el que no queda clar és si durant els darrers anys, l'executiu català del tripartit va donar prou suport al seu teixit empresarial, no en forma de subvencions sinó d'una cosa que no es paga amb diners: confiança. És possible que moltes empreses que comercialitzen productes d'èxit tinguin el seu negoci en via morta perquè una entitat financera no els dóna crèdit? I si el projecte és solvent, per què la Generalitat no els avala? Sigui com sigui, la circulació de diners és encara avui el principal impediment per a la recuperació econòmica del país, i si no remunta aviat, el forat serà de tal profunditat que és difícil aventurar-ne el moment de la sortida.

Però si les caixes no reobren l'aixeta no és perquè no ho vulguin en tots els casos. Els requeriments de solvència que ha imposat el Banc d'Espanya al sector financer i especialment a les caixes d'estalvi retardarà el moment de tornar a obrir l'aixeta del crèdit a les empreses i a particulars. Això ja és un fet. I aquí, l'administració ha d'intentar fer esforços per convèncer el sector financer que paga la pena donar crèdit a alguns projectes empresarials del país que tenen assegurada la solvència. Tradicionalment, aquesta ha estat la funció més important de les caixes, posar greix al teixit empresarial perquè rodés. Ara tot plegat és molt més difícil, però si durant més d'un segle les nostres caixes han sobreviscut fent aquesta tasca social i de país, encara és possible que ho puguin seguir fent.

I evidentment, si la Generalitat es veu obligada a emetre bons a un alt interès no és pas per plaer, sinó perquè les mateixes entitats financeres no poden cobrir les necessitats de l'administració, i el mercat internacional de capitals fa temps que ha tancat les portes a qualsevol cosa que porti l'etiqueta del made in Spain. I aquest és el cas de les administracions autonòmiques, que paguen una prima de risc molt elevada per culpa dels comptes de l'Estat espanyol.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat