Indica publicitat
Dilluns, 29 de de novembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 17 de d'octubre del 2008 | 14:56
Crònica · Euskal Herria

Fosses i esquerdes a Navarra

Comencem per les esquerdes. Què passa a Navarra entre UPN i el PP? Els dos partits de dreta han xocat després de disset anys de col·laboració política.

Ara mateix defensen interessos, en principi, oposats. El partit regionalista governa la comunitat foral gràcies als socialistes. L'any passat, Zapatero va renunciar a formar una majoria suficient amb la coalició abertzale Nafarroa Bai (Aralar, Eusko Alkartasuna i PNB) i va regalar el poder novament a l'UPN de Miguel Sanz, qui governa en minoria.

 

  

Per tant, Sanz li ha de tornar el favor al president espanyol, i ho pensa fer abstenint-se en el debat dels Pressupostos Generals de l'Estat. La formació navarresa té dos diputats a Madrid integrats en el grup parlamentari popular. L'aposta per l'abstenció d'UPN trenca la disciplina de vot del PP. Hi ha una altra raó que explica l'actitud prosocialista de Sanz. Els regionalistes necessiten el suport del PSN per aprovar els pressupostos forals pel 2009, i les negociacions ja estan encarrilades i van per bon camí.

  El deute i la necessitat d'UPN xoquen directament amb l'estratègia seguida per Mariano Rajoy. El PP votarà contra el projecte de pressupostos de Zapatero.

El pragmàtic Sanz ha intentat evitar la col·lisió d'interessos entre la dreta espanyola i la navarresa però, una vegada més, Rajoy ha demostrat no tenir gens de cintura política i ha abocat el pacte entre les dues formacions germanes a l'abisme de la ruptura.

  Les dones han entrat en acció i aspiren a recomposar allò que els homes han trencat.

La número dos del PP, María Dolores de Cospedal, i l'alcaldessa de Pamplona, Yolanda Barcina, d'UPN, intenten la quadratura del cercle per evitar l'esquerda del centre-dreta a Navarra. Si es consuma la ruptura, el PP pensa desembarcar en la comunitat foral i fer-li la competència electoral a UPN. D'aquesta rivalitat només sortirien beneficiats els socialistes i les forces abertzales.

  En l'imaginari simbòlic espanyol Navarra és una peça sensible. Durant la Transició, els partits espanyols d'esquerra i dreta van jugar fort per impedir que Euskadi i Navarra formessin una sola comunitat autònoma. Van jugar fort i també brut, perquè se sabien en minoria. Per aquesta raó, els navarresos són els únics ciutadans de l'Estat que no van ser consultats en referèndum sobre el seu marc autonòmic quan es va sortir de la dictadura. Els partits polítics, reunits en comissió parlamentària, van decidir pels navarresos. Amb tot, els nacionalistes bascos van aconseguir incloure en la Constitució una porta que deixa oberta la possibilitat d'una futura fusió dels dos territoris sempre que la majoria dels navarresos així ho desitgi.  De moment, aquest mecanisme que hauria de desembocar en una consulta mai no s'ha activat, però existeix. I serà difícil que s'activi aquesta via mentre Navarra sigui una qüestió d'Estat per al PP i el PSOE.  I ara anem a per les fosses. En un moment en que el jutge Baltasar Garzón ha ordenat recuperar els esquelets dels desapareguts per la repressió franquista a tot l'Estat, fora bo recordar que a Navarra no va existir cap enfrontament bèl·lic entre 1936 i 1939. Des de Pamplona el general Mola va teixir la conspiració contra la República, i des del primer moment Navarra va quedar sota el control dels revoltats. Precisament per això, la repressió feixista es va revelar d'una manera més cruel en aquesta territori, amb la participació activa, fins i tot, de l'Església Catòlica. Els requetés van exterminar més de tres mil navarresos simplement perquè pensaven diferent. La neteja política va ser tant profunda que, per exemple, a Sartaguda foren exterminats el 40% dels votants masculins de les candidatures d'esquerres.  Des de llavors, a Sartaguda se'l coneix com "el poble de les vídues". Els actuals dirigents d'UPN són els fills i els néts dels responsables d'aquesta massacra. Al 2003, tots els grups del parlament de Navarra, menys UPN, van condemnar el franquisme. I l'ajuntament de Pamplona, gestionat també pel partit regionalista, es nega a retirar els nombrosos símbols franquistes dels carrers de la ciutat. Això sí, a Navarra la ikurrinya és il.legal i l'euskera una llengua per a proscrits. No fos cas. La raó d'Estat i l'aprovació dels pressupostos estan per sobre de les condemnes. I mentrestant Garzón pregunta si Franco és mort. 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat