Indica publicitat
Dimarts, 12 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de abril del 2012 | 16:45
Crònica · Euskal Herria

I la Guàrdia Civil no hauria de demanar, també, perdó?

ETA ha posat fi a la seva activitat armada, l'esquerra abertzale ha assumit en exclusiva les vies polítiques, pacífiques i democràtiques i ha mostrat el seu penediment per les víctimes provocades durant mig segle de conflicte armat. La part espanyola però, no ho troba suficient.

Manifestació a favor dels presos d'ETA a Donosti.

BIlbo · L'independentisme basc ha pres decisions històriques i els poders de l'Estat, en mans del PP, mantenen la Doctrina Parot sobre els presos d'ETA –una cadena perpetua encoberta–, el nou partit de l'esquerra abertzale –Sortu– continua il·legalitzat, i Arnaldo Otegi –un dels principals artífexs del nou temps obert– segueix complint una pena de 10 anys de presó per intentar desterrar les armes de la política basca, cosa que ha aconseguit.

I els espanyols no en tenen prou amb tot el que s'ha dit i fet els últims dos anys, perquè els independentistes no han pronunciat la paraula "perdó". I no ho faran perquè, segons una de les dirigents de l'esquerra abertzale, Maribi Ugarteburu, la petició de perdó "correspon al terreny de la religió i a un discurs de confessionari. Quan es parla de perdó, de fer genuflexions i de penedir-se, s'està davant un discurs que es correspon amb l'imaginari cultural de l'imperi espanyol del vencedor i el vençut".
Barrionuevo va ser condemnat pel segrest de Segundo Marey, i no va complir íntegrament la pena de 10 anys
El Lehendakari Patxi López coincideix en part amb aquest argument. Segons el líder del PSE, el perdó és un "concepte cristià que pot ser no és necessari, però sí que s'ha d'exigir als presos d'ETA que assumeixin la responsabilitat del que ha succeït en aquest país i del què han sigut i del què han fet". No hi està gens d'acord el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla: "És una mica trist escoltar que el perdó i el penediment són cosa de la religió. I l'amor és també una paraula religiosa? Els que no siguin religiosos no poden estimar, no poden penedir-se, ni tenir compassió, gratitud?", es pregunta el prelat pròxim als postulats del PP.

El ministre de l'interior, per contra, destaca que demanar perdó no és un concepte religiós, sino jurídic perquè "consta en la legislació". Jorge Fernández Díez afegeix que "si una persona que ha pertangut a ETA no demana perdó a les seves víctimes i no es penedeix, és evident que no manifesta la més mínima voluntat de reinsertar-se ni de rehabilitar-se. Per tant, no se li poden aplicar els beneficis penitenciaris".

És possible, o més ben dit, tot depèn d'una decisió política i, per tant, del tot arbitrària. José Barrionuevo, exministre de l'interior en temps del PSOE i del GAL, va ser condemnat pel segrest de Segundo Marey, i no va complir íntegrament la pena de 10 anys que li va imposar el Tribunal Suprem. Només va estar tres mesos a presó. Un altre cas és el del general de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo. El màxim responsable de la caserna d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià, va ser condemnat a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels membres d'ETA, Lasa i Zabala. Va passar quatre anys a presó i va sortir al carrer per "problemes de salut".
Una Comissió de la Veritat, com a Irlanda o a Sudàfrica, ajudaria a tancar les ferides, perquè a Euskal Herria tothom té un cadàver a l'armari
Galindo, de missa diària, no ha demanat mai perdó a les seves víctimes i va ser excarcerat el 2004. Durant els últims anys, el govern espanyol ha promogut l'anomenada "Vía Nanclares" –la presó alabesa on es concentren unes desenes d'etarres penedits–. I els membres de la Guàrdia Civil implicats en accions de guerra bruta i en casos de tortures, no haurien de seguir també una particular "Vía Nanclares"? Segur que els agents de l'Estat destinats a la "guerra basca" no tenen motius per al penediment o per sol·licitar perdó? Una Comissió de la Veritat, com a Irlanda o a Sudàfrica, ajudaria a tancar les ferides, perquè a Euskal Herria tothom té un cadàver a l'armari. Tothom ha sucumbit, en algun moment, a la temptació de l'ús de la violència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat