Indica publicitat
Dimarts, 16 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de juny del 2012 | 17:09
Crònica · Euskal Herria

Les altres víctimes es fan visibles

Per primer cop les víctimes dels abusos i dels excessos policials a Euskadi han rebut suport institucional. El govern de Patxi López ha retut un homenatge a tots els ciutadans bascos que van morir o van resultar ferits en el període comprès entre 1960 i 1978 a causa de l'actuació indiscriminada i desproporcionada de les Forces de Seguretat de l'Estat.

Inés Núñez.

Bilbo · De moment, el decret de l'executiu de Vitòria, producte d'una ponència parlamentària, només reconeix les víctimes policials de la repressió franquista i dels primers anys de la Transició, i deixa fora totes les que s'han produït al País Basc en època democràtica.

Durant l'acte, celebrat a Bilbao, la filla d'una d'aquestes víctimes, Inés Núñez, ha celebrat que les institucions basques hagin posat fi a l'oblit que han sofert durant dècades, i ha indicat que aquesta mena d'actes haurien d'estendre's també a la resta de l'Estat, ja que "el govern espanyol i els poders públics tenen una obligació legal cap a aquestes víctimes, però sobretot tenen una obligació ètica i moral, donat que van ser membres de les forces de l'ordre els qui van infringir la llei en comptes de fer-la complir".

Núñez també ha negat que les víctimes policials siguin "danys col·laterals" i ha advertit als poders públics que "és hora d'airejar la casa i demanar perdó si cal. Ningú no ens ha demanat disculpes, una cosa tan senzilla però tan important i reconfortant per a qui pateix injustament".
El Borbó no té cap interès en seguir l'exemple de la Corona Britànica"
Tots els governs espanyols, des de 1977 i fins l'actualitat, han amparat els excessos policials comesos a Euskal Herria, i els casos que han arribat a jutjar-se ─de tortures, per exemple─ han acabat arxivats: és més, si algun policia o Guàrdia Civil ha estat condemnat, la pena ha estat irrisòria, o n'ha complert una ínfima part i, en ocasions, l'agent fins i tot s'ha pogut beneficiar de l'indult concedit pel Consell de Ministres.

L'esquerra abertzale, fa uns mesos, ha reconegut el dany provocat pels atemptats d'ETA. L'Estat encara no ha demanat perdó pels excessos dels seus funcionaris al País Basc. De fet, ni tan sols no s'ha disculpat pel bombardeig que va patir la vila de Gernika el 1937. Una acció duta a terme per la Legió Cóndor de Hitler, a instàncies de Franco, per la qual Alemanya ja fa uns anys va demanar disculpes oficials.

Irlandesos i anglesos, després de matar-se durant un segle per culpa del control del Nord d'Irlanda, han reconegut el dolor que s'han infringit mútuament. És un dels efectes que ha tingut el procés de pau entre republicans i unionistes, i una de les raons que explica l'encaixada de mans entre l'ex-comandant de l'IRA, Martin McGuinness, i la reina de la Gran Bretanya, Elisabet Segona.

Malaurament, al cap de l'Estat espanyol, el rei Juan Carlos, li queda lluny i li ve molt gran la fotografia de Belfast entre la sobirana anglesa i el rebel irlandés. I el que és pitjor, el Borbó no té cap interès en seguir l'exemple de la Corona Britànica. És clar que ni Rajoy ara, ni Zapatero abans, van saber comportar-se com Tony Blair davant el Sinn Féin i l'IRA, amb altura de mires i assumint els riscos de la pau.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat