Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 1 de març del 2012 | 16:37
Crònica · Euskal Herria

Partit Popular o Partit de la Pau?

A desgrat seu i sense que ho hagi pogut impedir, el PP acaba de tancar el cicle de les il·legalitzacions de l'esquerra abertzale que va activar deu anys enrere, després d'un atemptat als Països Catalans.

Bilbo · El 4 d'agost de 2002 ETA feia esclatar un cotxe bomba davant la caserna de la Guàdia Civil a Santa Pola, Alacant. Dues persones van morir –una d'elles, una nena de sis anys–. Batasuna no va condemnar l'atac i s'inicià el mecanisme per a il·legalitzar-la.

Era la primera vegada que s'aplicava la Llei de Partits, aprovada mesos abans al Congrés dels diputats pel PP, el PSOE i CiU. Quan va rebre la notícia de l'atemptat de Sant Pola, José María Aznar –llavors president espanyol– assegurà que "els terroristes pagaran molt car el què han fet" i que "la societat espanyola no accepta desafiaments de ningú". "No estic disposat a que, per més temps, l'escombraria que són els dirigents de Batasuna segueixi passejant-se impunement i lliure pels carrers mentre els espanyols hem  d'enterrar víctimes innocents, nens inclosos.

La direcció de Batasuna és tan responsable dels crims terroristes com els comandos d'ETA. Em produeix una repugnància insoportable saber que existeixen responsables dels crims que s'estan passejant com autèntics xulos pels carrers dels País Basc. Ha arribat el moment de dir fins aquí hem arribat. La il.legalització està contemplada per llei i espero i desitjo que es produeixi el més aviat possible" va dir.
El suport del PP a l'acord sobre la fi de la violència d'ETA ha encès les alarmes entre les associacions de víctimes del terrorisme
La resta de la història ja és coneguda. Una dècada més tard, el PP ha recuperat el poder i ETA ha decidit abandonar per sempre les armes. L'esquerra abertzale continua il·legalitzada però això no li ha impedit tornar a les institucions –a totes menys als parlaments d'Euskadi i Navarra, de moment. L'actual ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no defineix Batasuna com "escombraria". De fet, ni tant sols defensa l'aplicació de la Llei de Partits: "Faríem un mal favor a la democràcia promovent ara la il·legalització d'Amaiur i Bildu", adverteix.

Sota aquesta premissa, tots els partits de la cambra baixa –menys UpyD i Amaiur, per motius diferents– van aprovar setmanes enrere un acord sobre la fi de la violència d'ETA. El suport del PP a aquest text ha encès les alarmes entre les associacions de víctimes del terrorisme. Creuen que Rajoy està cedint davant ETA. I el passat s'ha tornat a fer present. Els estralls de l'atemptat de Santa Pola –aquests dies, per cert, el cas s'ha jutjat a l'Audiència Nacional– han sortit de l'oblit. Toñi Santiago, la mare de la nena que va morir a l'interior de la caserna de la Guàrdia Civil aquell 4 d'agost de 2002, s'ha donat de baixa del PP. Abandona aquest partit perquè se sent traïda: "No vull pertànyer a un PP que no és ferm en la lluita contra el terrorisme i que mostra febleses, que continua amb la traïció que va començar el PSOE".
El president espanyol dóna la falsa impressió que ha concedit a l'esquerra abertzale més del que no es pot permetre
Malgrat la poca audàcia demostrada fins ara, el PP ha començat a notar entre les seves files i el seu entorn mediàtic les primeres conseqüències del gir estratègic de l'esquerra abertzale cap a les víes polítiques i pacífiques. La radicalitat d'algunes víctimes d'ETA i d'alguns columnistes de "la caverna" –tant o més ultres que Aznar– fan que, de manera enganyosa, el PP de Rajoy sembli més tou. No deixa de ser una paradoxa que l'immoblisme dels populars estigui provocant friccions amb els seus elements més reclacitrants.

Rajoy no es mou, però com els "hardcore" del PP retrocedeixen posicions cap al búnker de la "derrota total d'ETA", el president espanyol dóna la falsa impressió que ha avançat més del compte, que ha concedit a l'esquerra abertzale més del que no es pot permetre. Si això passa amb Rajoy i amb els seus principals col.laboradors a Madrid, s'entèn que l'Espanya profunda no entengui els aires aperturistes dels populars bascos. Són les dificultats que afronta el PP en el seu viatge per  convertir-se en una dreta a l'estil de l'unionista nord-irlandés David Trimble, que desterri els dimonis del reverend ultra, Ian Paisley, encarnats en el cas espanyol pel binomi Aznar-Mayor Oreja que clama contra una "pau-trampa".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat