Indica publicitat
Dimarts, 25 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 6 de d'octubre del 2011 | 15:49
Crònica · Euskal Herria

Reflexions singulars

Durant els últims dies han succeït i s'han dit tantes coses al País Basc (dissolució d'Ekin, presentació d'Amaiur, ETA disposada a que una Comissió Internacional verifiqui l'alto el foc, etc.) que algunes declaracions han passat desapercebudes de manera immerescuda.

Bilbo · La primera pertany al Lehendakari, i va quedar eclipsada per la seva doble proposta de posar fi a la dispersió penitenciària i de legalitzar a l'esquerra abertzale. En el debat de política general basc, Patxi López va mirar al passat i va reconèixer que des de l'Estat, durant dècades, s'han practicat la tortura i la guerra bruta contra ETA.

Tot i que, de la seva versió dels fets, sembla que siguin temes aliens als governs del PSOE, no deixa de ser una reflexió valuosa en l'actual moment polític que es viu a Euskal Herria. Segons López, l'existència d'ETA "va endarrerir la democratització i depuració" de l'Estat franquista. Per aquesta raó,  "elements totalitaris i antidemocràtics van romandre més temps del desitjat incrustats en el sistema" aprofitant els atemptats d'ETA per "justificar-se de manera il·legítima". Com a resultat d'aquesta situació, apunta el president basc, "els abusos de poder policial i, sobretot, aquesta xacra de tot Estat totalitari que són les tortures van continuar en les estructures de l'Estat que estàvem transformant".

Les tortures, i també pràctiques que, "abandonant l'Estat de Dret, buscaven acabar amb el terrorisme d'ETA amb altres terrorismes, com el Batallón Vasco Español o el GAL". Unes actuacions il·legals i antidemocràtiques que van ser "especialment perverses" ja que foren "exercides per funcionaris públics que actuaven en nom de l'Estat de Dret", recorda López.

La segona reflexió és del bisbe emèrit de Sant Sebastià. Juan Maria Uriarte pensa que a les víctimes d'ETA "no els correspon decidir una determinada política pacificadora, que és responsabilitat dels governants, ni tampoc poden establir-hi les penes i la seva durada, feina que correspon als jutges". Pel bisbe, les víctimes tenen dret a que se'ls faci justícia, però afegeix que "no totes les víctimes mortals han estat provocades per ETA, sinó també pel GAL, el Batallón Vasco Español i altres grups menys coneguts. Hi ha víctimes innocents i d'altres que no ho són. Hi ha víctimes que han sigut alhora agressors i agredits. Totes elles necessiten la nostra atenció, que ha de ser diferent segons aquestes circumstàncies". Uriarte defensa una reconciliació que tingui en compte el dolor de les víctimes perquè la pau sigui "autèntica i completa".

Josu Erkoreka és l'últim protagonista, i la seva singular reflexió afecta a les relacions basco-catalanes. El portaveu del PNB a Madrid reconeix que li preocupa que el PP, en cas d'una victòria electoral de Mariano Rajoy, pugui endegar una recentralització de l'Estat que buidi de competències a les comunitats autònomes. Si els populars decidissin aplicar aquest programa espanyolitzador, el PNB –adverteix Erkoreka–, "insistirà en la singularitat del fet basc"  i pressionarà "perquè les mesures que pugui adoptar el PP en relació amb l'Estat Autonòmic tinguin una excepció almenys a Euskadi, perquè Euskadi té el seu camí, té les seves majories i la seva manera d'expressar-les, i té una dinàmica pròpia i voluntat d'autogovern que necessita un canal propi, específic, que no estigui contaminat pel que el PP vol fer amb la resta de comunitats autònomes". El polític basc creu que els catalans no tenen aquestes idèntiques necessitats. A 116 anys del seu naixement, el PNB conserva intacte la percepció que tenia, el seu fundador, Sabino Arana, de Catalunya: un tros més d'Espanya.

Els penabistes es pensen que són els més singulars de l'Estat, "The Special Ones" de la política espanyola. Erkoreka es limita a evocar el que va deixar escrit Arana: "Nunca discutiremos si la regiones españolas como Cataluña tienen o no derecho al regionalismo que defienden, porque nos preocupan muy poco, nada por mejor decir, los asuntos internos de España. Maketania comprende a Cataluña, que es española por su origen, por su naturaleza política, por su raza, por su lengua, por su carácter y por sus costumbres". Paraules d'Arana integrades a l'ADN del PNB del segle XXI.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat