Indica publicitat
Diumenge, 21 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 5 de gener del 2010 | 15:51
Crònica · Ideologia i pensament polític

Polònia, Turquia i Mèxic, noves grans potències del segle XXI

En l'exercici de mirar cap endavant en aquest any que comença el politòleg nord-americà George Friedman, habitual articulista del diari "International Herald Tribune", que és l'edició europea del "The New York Times", ha publicat "Els pròxims 100 anys: una previsió pel segle XXI", editat per Doubleday, del grup Random House.

La seva predicció és que el segle actual acabarà amb un nou conflicte mundial en el qual Polònia, Turquia i Mèxic, que s'hauran convertit en grans potències, en seran els actors principals, segons publica l'excel·lent setmanari "Courrier International".

Els Estats Units continuaran sent l'actor clau d'aquest segle. En els primers cinquanta anys hi hauran dos combats de signe oposat, estima l'autor. Un serà dirigit per potències secundàries que formaran coalicions per contrarestar el poder nord-americà i l'altre serà dirigit pels Estats Units, que actuaran de manera preventiva per evitar la formació de coalicions en contra seva. Ara bé, en els començaments d'aquest segle hem vist com grups musulmans intenten recrear el califat (imperi islàmic que anava des de l'Atlàntic al Pacífic) designant com a enemic principal els EUA i que volen portar a una guerra per demostrar la seva feblesa i iniciar un revolta islàmica. Els EUA han reaccionat envaint el món islàmic (avui dia tenen bases i presència militar a la major part d'estats musulmans) amb l'objectiu de desestabilitzar-lo i mobilitzar-lo contra si mateix, per tal d'impedir l'emergència d'un imperi islàmic.

-Nova guerra freda i nou enfonsament de Rússia-

El segle XXI veurà més guerres que el segle XX, profetitza Friedman, però seran menys catastròfiques degut a l'evolució tecnològica i a la naturalesa de l'amenaça geopolítica. La guerra entre els EUA i l'islamisme està a les acaballes i el pròxim conflicte ja apunta. Rússia està recuperant la seva antiga àrea d'influència i això l'enfrontarà amb els EUA. Els russos en la seva política expansiva es trobaran davant de l'OTAN, dominada pels EUA, sobretot en la zona dels estats bàltics i Polònia. Hi haurà una nova guerra freda, perquè els russos han decidit tornat a ser una gran potència i els nord-americans s'hi oposaran. Però Rússia no pot guanyar degut als seus greus problemes interns, com el declivi demogràfic i unes infraestructures mediocres. La nova guerra freda acabarà amb un nou enfonsament de Rússia.

Molts prediuen que el pròxim gran rival dels EUA no és Rússia sinó la Xina però hi ha tres raons en contra. La primera és que la Xina és un estat aïllat geogràficament, amb Sibèria al Nord, l'Himalaia i la jungla al Sud i el desert a l'Oest i una població concentrada a les províncies costaneres. En segon lloc, la Xina no és una potència marítima des de fa segles i fa falta temps per crear-ne una marina de guerra potent. I en tercer lloc, perquè es tracta de un estat inestable donat que cada vegada que s'ha obert a l'exterior les regions costaneres prosperen mentre els habitants de l'interior continuen en la misèria, font de conflictes, tensions i inestabilitat. Aquesta situació obliga a adoptar decisions econòmiques per raons polítiques amb el conseqüent malbaratament de recursos i l'extensió de la corrupció. No serà l'ultima vegada que sorgirà un nou Mao per aïllar el país, repartir la riquesa (o pobresa) i començar de nou el mateix cicle. En el pròxim decenni s'acabarà el cicle dels últims trenta anys. Els EUA ajudaran a mantenir la unitat de la Xina per fer de contrapès a Rússia.

-Noves potències: Japó, Turquia i Polònia-

A mitjans de segle sorgiran noves potencies. En primer lloc el Japó, la segona economia mundial, que amb un passat militarista no sempre serà l'actual potència menor i pacífica. També tindrà problemes demogràfics i haurà d'anar a buscar mà d'obra a l'estranger. Una altra potència serà Turquia, una plataforma estable enmig del caos dels Balcans, Càucas i el món àrab; actualment la seva economia i el seu exèrcit són ja els més potents de la regió. Així mateix,  Polònia es convertirà en una gran potència gràcies a dos factors: el primer és el declivi d'Alemanya, que ha perdut el dinamisme econòmic dels últims dos segles i que a més a més veurà minvar la  seva població  durant els pròxims cinquanta anys, i el segon  factor és que els alemanys voldran evitar la guerra amb Rússia quan aquesta faci pressió a Polònia. Els EUA proporcionaran ajuda econòmica i tècnica a Polònia, que es convertirà en potència dominant en una coalició d'estats que faran front a Rússia.

Japó, Turquia i Polònia acabaran confrontats amb els Estats Units després de la segona caiguda de Rússia, creant-se una situació explosiva que conduirà  a una nova guerra mundial, on s'utilitzaran armaments que ara encara són ciència-ficció. Aquesta guerra suposarà formidables avenços tècnics ja que totes les forces en presència buscaran noves fonts d'energia per substituir els hidrocarburs.  Es produirà electricitat a l'espai, a traves de l'energia solar, que es dirigirà a la Terra en forma de microones. Això portarà a un gran avenç econòmic. I s'acabarà l'explosió demogràfica de tal manera que cap el 2050 els principals estats industrialitzats es despoblaran ràpidament i el 2100 els estats subdesenvolupats veuran la fi del creixement de les seves poblacions. Canviarà el sistema de producció, amb una major dependència de la tecnologia, sobretot robots que mica en mica aniran substituint als humans.

-Revenja històrica per a Mèxic-

Ja en la primera meitat del segle la crisi demogràfica produirà una gran manca de mà d'obra en els estats industrialitzats avançats i, al revés que avui dia, pagaran per fer venir a la gent d'altres estats. Mentre les economies europees aniran minvant lentament, Mèxic, com Turquia, creixarà fins a ser una gran potència econòmica a finals de segle i la migració de mexicans als EUA farà que siguin majoria en els estats que el 1848 va haver de cedir als EUA, és a dir, Califòrnia, Utah, Nevada i gran part d'Arizona. El govern mexicà considerarà això com una rectificació d'una derrota històrica i tot plegat pot conduir al conflicte, al voltant del 2080, que pot perllongar-se més enllà del 2100.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat