Indica publicitat
Dijous, 16 d'agost del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 9 de març del 2010 | 14:23
Crònica · Ideologia i pensament polític

L'histèric Gordon Brown

El primer ministre britànic, Gordon Brown, és un home colèric que no domina els seus sentiments i es deixa portar per la ira, segons el llibre The end of the party' (La fi del partit o també La fi de la festa), publicat a finals de febrer a la Gran Bretanya i obra de Andrew Rawnsley, editorialista del periòdic prolaboralista The Observer'. Desprès d'entrevistar a dotzenes de col·laboradors pròxims del primer ministre, tots els quals han demanat l'anonimat, l'autor conclou que Brown crida als seus col·laboradors quan s'enfada, amenaça amb les mans i fa servir la seva ploma com si fos un ganivet per foradar la tapisseria del seu cotxe.

Els seus atacs d'ira son tan violents, diu el llibre, que en més d'una ocasió ha hagut d'intervenir el seu cap de gabinet per frenar-lo. Un dels episodis que s'expliquen es quan Brown va agafar pel coll a un col·laborador per aixecar-lo a l'aire cridant-li: "No entens que estan intentant destruir-me?", referint-se al complot sorgit dins les files laboristes per convèncer el primer ministre de que dimiteixi per tal d'anar a les eleccions de la pròxima primavera amb un nou líder.

Rawnsley explica que el secretari del gabinet del primer ministre, Gus O'Donnell, en un cert moment va fer front a Brown demanant-li calma i dient-li : "No és la manera de comportar-se". L'autor descriu al primer ministre com un histèric, un paranoic, amb un caràcter irascible, capaç d'agafar pel coll o per les solapes als seus col·laboradors, als qui cobreix d'insults i paraules malsonants. En una ocasió en que anava en el seu cotxe llegint notícies negatives sobre la seva popularitat, va reaccionar donant puntades de peu a un dels agents de seguretat de la seva escorta.

Al seu conseller de política exterior, Stewart Wood, que havia organitzat una reunió amb representants diplomàtics, li hauria dit, colèric: "Per quin motiu he de trobar-me amb aquesta fotuda gent?". Segons l'autor, a Bob Shrum, un col·laborador que li escriu discursos, li va dir enfurismat, amb les venes del coll inflades: " Com has pogut fer-me una cosa així?", després que l'acusessin d'haver copiat un discurs d'Al Gore.


La tempestuosa relació amb Blair

Una altra de les frases textuals que recull el llibre és la que Brown, quan era ministre del Tresor, va etzibar-li a Blair: "Has arruïnat la meva vida", perquè aquest no es decidia a dimitir per deixar-li pas com a primer ministre. Blair i Brown van ser amics i aliats per conquerir el poder dins del Partit Laborista i canviar-lo de dalt a baix, amb l'anomenada "Tercera Via" o Nou Laborisme. Però van convertir-se en rivals perquè tots dos es creien capacitats per a ser líders. Quan va aparèixer un escrit en contra seu en un diari dirigit per un fidel a Blair, Brown li va dir a l'exprimer ministre : "Has posat en contra meu el fotut del Milburn (director del diari). Això és un acte facciós. Això és trotsquisme. s fotut trotsquisme". Segons el llibre, Blair va explicar l'episodi a Milburn, que es va posar a riure i va definir a Brown com "un histèric".

Una vegada publicat el llibre, han aparegut els desmentits oficials, començant pel de l'implicat, Gordon Brown. El secretari del seu gabinet ha desmentit el que es diu d'ell directament. Brown s'ha sentit com si li clavessin un punyal a l'esquena en uns moments en que s'està recuperant la seva popularitat i la del seu govern, segons les enquestes. En una entrevista televisada va dir que "mai, mai de la vida he colpejat a ningú". I per millorar la seva imatge personal va explicar per televisió un episodi dolorós de la seva vida privada referent a la mort del seu primer fill. També han sortit a defensar-lo el seu ministre de l'Interior, Alan Johnson -"Mai l'he sentit aixecar la veu"- així com la seva mà dreta, el ministre Peter Mandelson.


Laboristes i conservadors frec a frec

Les eleccions legislatives britàniques estan previstes, com a molt tard, pel 9 de juny. Des de la substitució de Blair per Brown al front del govern les enquestes han estat desfavorables al Partit Laborista i han donat sistemàticament com a guanyador al Partit Conservador, que va arribar a tenir, sempre segons les enquestes, fins a vint punts d'avantatge. Però en els últims mesos aquesta distància es va escurçant, i si a finals de l'any passat era de deu punts, al febrer era tan sols de sis (39% pels conservadors, 33% pels laboristes) i la ultima, de finals de febrer, s'ha reduït a dos punts (37% pels conservadors i 35% pels laboristes). Un resultat que suposaria una nova victòria laborista amb 317 diputats, front 263 conservadors, tenint en compte el sistema electoral britànic i el repartiment de les circumscripcions.

Els comentaristes britànics parlen darrerament de la possibilitat de trobar-se, l'endemà de les eleccions, amb un parlament penjat, és a dir, sense una majoria suficient per governar un sol partit. A partir d'aquí sorgeixen tota mena d'especulacions, des d'una possible aliança amb els liberals, el tercer partit britànic, fins a altres possibles combinacions. Els independentistes escocesos del primer ministre Alex Salmond aspiren a ampliar la seva representació de vuit a vint diputats, fet que els donaria un marge d'actuació política que ara no tenen. La darrera enquesta, però, no els atorga aquest salt quantitatiu que busquen.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat