Indica publicitat
Divendres, 20 d'abril del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 de febrer del 2010 | 16:31
Crònica · Ideologia i pensament polític

Principis bàsics sobre la intel·ligència

Vivim moments de crisi, d'incertesa, que alguns partits i partidets aprofiten per portar l'aigua al seu molí i creuen que agitant el delicat i complex tema de la immigració n'obtindran rendiment polític en forma de vots.

Els tractaments poc seriosos d'aquesta temàtica poden derivar (i, de fet, deriven) cap a prejudicis i actituds racistes o pròximes al racisme. Per això ja ens va bé la recent publicació de "Intelligence and How to Get it. Why Schools and Cultures Count", de Richard E. Nisbett (W.W. Norton and Company, New York, London), professor de psicologia a la Universitat de Michigan, que ha passat els seus deu últims anys estudiant la intel·ligència de homes i dones de tots els colors i ètnies.

Com tot sabem els Estats Units són multiracials i amb un passat esclavista i racista, encara no superat del tot, sobretot, en segons quins estats. El llibre aborda, des de la perspectiva científica, si hi ha ètnies més intel·ligents que altres, si el coeficient intel·lectual dels blancs és més elevat que els dels negres (prejudici compartit per molta gent), per què els jueus tenen, en proporció, més premis Nobel que cap altre poble, per què els asiàtics tenen les millors notes a la majoria d'universitats nord-americanes, si el nivell d'intel·ligència és una qüestió de genètica, per què certs estats tenen més enginyers o informàtics que altres, si la família pot millorar la intel·ligència dels seus infants, si l'escola és l'instrument millor per eliminar les diferències racial i socials.

Són moltes preguntes a les quals l'autor s'esforça per donar resposta a través del resultat dels seus treballs. Nisbett destrueix, des de la perspectiva científica, els prejudicis racials més estesos deixant clar que és la intel·ligència. "La intel·ligència no deu res o gairebé res a l'herència genètica, és elàstica i millorable, és amb la educació i l'esforç d'un mateix, amb la recerca, que una persona esdevé més i més intel·ligent i que s'eleva per sobre de la seva condició inicial". La intel·ligència (mesurada pel quocient intel·lectual o per altres paràmetres) és, de sortida, un potencial".

-Punts bàsics-

Més enllà dels prejudicis existents, el que queda clar és que: a) l'escola ens fa més intel·ligents i certes escoles millor que altres, b) la nostra comunitat, la societat en que vivim, el medi ambient educatiu i cultural ens obliga, més o menys, a ser més intel·ligents, c) les diferències de quocient intel·lectual, de nivell escolar o universitari, entre les persones d'una condició social o de color diferents poden ser reduïdes. Nisbett defineix la intel·ligència com "la capacitat mental que ens permet raonar, planificar, resoldre problemes, entendre les abstraccions, comprendre idees complexes, aprendre de pressa i retenir les lliçons de l'experiència". A partir de les seves investigacions estableix que: a) l'escola millora el coeficientient intel·lectual, un any d'escola te sobre el quocient el mateix efecte positiu que dos anys sense escola, b) el coeficient intel·lectual ha anat creixent al llarg dels segles gracies a la generalització i millora de la educació, c) els gens no compten per explicar les diferències de quocient intel·lectual entre negres, blancs i asiàtics, "els factors històrics i les diferencies socials expliquen totalment aquestes diferències", d) la intel·ligència de cadascú de nosaltres està sota el seu control, depèn de l'ambient en el qual viu, e) a l'Edat Mitja quan els europeus estaven en la foscor i Amèrica encara no existia, es deia que els àrabs i els xinesos eren els més intel·ligents; la realitat és que eren els més educats, estaven pel davant i abocats cap el progrés.

 En el llibre l'autor constata que als Estats Units els nord-americans d'origen asiàtic se'n surten millor que la resta, que els ciutadans que procedeixen de Jamaica corren més que la resta i que els jueus han rebut una tercera dels premis Nobel de ciències atorgats a nord-americans. La ciència demostra que aquests tres grups humans no estan dotats d'avantatges de caràcter genètic sinó que és l' educació, la seva voluntat de triomf, de ser els millors amb el treball i l'esforç, que aquestes comunitats adquireixen un nivell diferent de les altres. A tots els estats hi ha minories amb característiques que els hi donen una posició privilegiada que fa que siguin envejades per la resta de la població.

Una conseqüència evident és que no existeixen races superiors ni inferiors, que entre els sers humans el que no hi ha són desigualtats estructurals ni permanents. Tots els sers humans neixen amb les mateixes, o gairebé les mateixes, potencialitats cerebrals. Això vol dir que són iguals, o gairebé iguals, i que es decisiu el món en que vivim, basat en la desigualtat d'oportunitats, des del nivell educatiu de la nostra família, fins els mitjans de que disposa, passant per les escoles al seu abast geogràfic i financer, el sistema de salut del país on hem nascut, la cultura de la nostra comunitat, etc.

En els estats on hi ha democràcies i l'educació és general, la desigualtat d'oportunitats ha estat reduïda, però no suprimida. L'actual procés de globalització, iniciat fa una vintena d'anys, fa possible a molts estats reduir el seu retard econòmic i cultural i, per tant, atenua la desigualtat d'oportunitats entre estats i nacions. Centenars de milions de persones de tots els orígens i de tots els colors, els pares de les quals no van anar mai a l'escola, estan sent educades i, per conseqüent, seran més intel·ligents.   

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat