Indica publicitat
Diumenge, 25 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 21 d'octubre del 2009 | 13:46
Crònica · Ideologia i pensament polític

Rècord de reclutes a l'exèrcit nord-americà

Una de les conseqüències de la crisi econòmica als Estats Units és que enguany han assolit el rècord de reclutes per a les seves forces armades des que va abolir-se el servei militar obligatori, el 1973. Coincidint amb el premi Nobel de la Pau pel seu president, Barack Obama, que és comandant en cap de les tropes del seu país, han ingressat a les forces armades 168.900 nous soldats, uns

cinc mil més dels previstos en els objectius de reclutament.

La crisi, a més d'incrementar de manera considerable el nombre d'efectius humans a l'estructura militar dels Estats Units, ha elevat el seu nivell de qualitat, ja que el 95% dels nous reclutes tenen un diploma d'escola superior. L'any passat aquest nivell d'estudis sols el tenia el 83% dels nous soldats. Aquests reclutes aniran a parar a les files dels quatre exèrcits o branques que formen les forces armades nord-americanes, és a dir, l'exèrcit, la marina, l'aviació i els marines.

Els experts no tenen cap mena de dubte a l'hora d'indicar la causa d'aquest fort augment de voluntaris cap a les forces armades: la crisi econòmica. Des del mateix Pentàgon es diu que un augment del 10% de l'atur suposa entre un 4 i un 6% més de reclutes de qualitat, és a dir, amb un bon nivell d'estudis. No hi ha, doncs, una onada de patriotisme ni de ganes d'anar a lluitar a l'Iraq o l'Afganistan, sinó una onada de nous aturats i de gent amb estudis que no troba feina i que busca una sortida laboral a les forces armades.


Menys soldats a l'Iraq, més a l'Afganistan

El rècord de reclutes s'ha produït en uns moments en que el contingent de 120.000 soldats nord-americans a l'Iraq es replega seguint un calendari establert, pel qual a mitjans del 2010 ja no hi hauran tropes de combat i el 2011 la retirada haurà estat total. Però a l'altra guerra en què estan embolicats els soldats nord-americans, l'Afganistan, el comandant en cap de les forces dels Estats Units allí desplegades, general Stanley McChrystal, pressiona de manera constant i insistent per ampliar el contingent amb 40.000 soldats més, anunciant en cas contrari una derrota militar enfront els talibans. De moment, el president Obama n'ha enviat 15.000, que se sumen als 60.000 que ja hi havia. El vicepresident, Joe Biden, està frenant l'augment de tropes perquè no està gens clar que amb l'actual règim corrupte i desacreditat del president afganès Karzai, el problema talibà es resolgui enviant més soldats.

Aquests dies s'està avaluant el problema afganès dient que l'objectiu dels Estats Units a l'Afganistan no és deturar els talibans, sinó impedir que Al Qaeda torni a disposar un territori des del qual poder actuar amb total llibertat. Es calcula que sols entre el 20 i el 30% dels talibans son islamistes integristes i que la resta lluita per diverses causes, la major part d'elles no ideològiques. El que queda d'Al Qaeda actualment està refugiada en territori pakistanès (dels seus vint màxims dirigents n'han estat eliminats catorze en els últims anys). El que també es diu a Washington és que ara el màxim perill no està a l'Afganistan sinó a un Pakistan desestabilitzat pel terrorisme i els talibans locals. No s'ha d'oblidar que Pakistan disposa d'armament nuclear.

L'afluència de reclutes a les forces armades nord-americanes anirà be per poder enviar tropes fresques als fronts de combat iraquians i afganesos, on el període de missió de les tropes desplegades havia passat de dotze a quinze mesos. Ara la rotació de tropes enlloc d'allargar-se podrà escurçar-se. I l'any vinent, el Pentàgon podrà estalviar diners del pressupost destinat a les campanyes de reclutament, destinades a convèncer al jovent perquè s'apunti a l'exèrcit.


Prohibides les fotografies dels morts

Per evitar que l'onada de nous reclutes s'estronqui, el Pentàgon acaba de decidir que no es publiquin fotografies dels morts a les diferents guerres i fronts de combat. "Garantirem la privacitat", ha dit el Pentàgon. Res pitjor que les fotografies de soldats morts o les fileres dels taüts amb els cadàvers dels soldats caiguts a l'Iraq o Afganistan. A la nostra societat, en que es barreja de manera íntima la política i l'espectacle, a través dels mitjans de comunicació, no pot suportar les imatges de la mort.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat