Indica publicitat
Divendres, 22 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 16 de juny del 2014 | 18:45
Crònica · Illes Balears

Illes: les mobilitzacions s'han de transformar en vots

En aquesta segona crònica meva sobre les Illes Balears (la primera: La situació a les Illes i la vaga de fam de Jaume Sastre) voldria reflexionar sobre la necessitat que les Illes i el País Valencià transformin les seves grans mobilitzacions en vots. No pot tornar a passar allò que ja s'ha esdevingut al País Valencià: durant anys, grans mobilitzacions el 9 d'Octubre i altres efemèrides però després, en les eleccions, no es transformava aquest clam.

Com a conseqüència, la victòria l'aconseguia el PP, partit enemic d'aquestes mobilitzacions.

A les Illes Balears, el fenomen ha tingut similituds però també diferències en referència al País Valencià. Els governs de progrés i l'aliança del nacionalisme d'esquerra i de centre amb el PSOE van fet possible la consolidació d'una certa normalització lingüística i cultural, així com la creació de la televisió de les Illes i de la televisió de Mallorca --i la creació de diverses ràdios que van obtenir una gran difusió.

A les Illes s'hi va consolidat també un petit espai a un diari en llengua catalana: el dBalears. En tot aquest procés hi ha hagut també una bona entesa amb sectors minoritaris, però mallorquinistes, del PP. 

Amb l'esdeveniment de la victòria del PP de Bauzá --amb la qual la branca d'extrema dreta i els sectors netament feixistes i ultraespanyols van assolir la direcció d'aquest partit--, es va consolidar l'aliança de Bauzá amb l'extrema dreta, un sector que ja actuava contra la llengua catalana al territori potenciant la segregació lingüítica a través de la creació d'una llengua balear diferenciada del català.
No n'hi ha prou amb manifestacions, cal donar una resposta democràtica votant"
Allò amb què no hi comptaven el president Bauzá i l'extrema dreta de les Illes era que les noves generacions d'ara, formades en un context en què el català no ha estat absent ni a l'escola ni a l'universitat, reaccionarien amb duresa i amb grans mobilitzacions contra el decret d'ensenyament del PP, una norma que, amb l'excusa del trilingüisme, ataca la llengua catalana i la deixa com un fet residual i folclòric.

Ara, aquelles desenes de milers de persones que van sortir per a defensar la llengua, cada dia tenen més clar que no n'hi ha prou amb manifestacions i que cal donar una resposta democràtica a través del vot. I això ha obligat també la classe política de les Illes a fer un cert mea culpa i trobar coincidències, complicitats i unions de les diferents forces polítiques per tal de derrotar el PP i la seva majoria absoluta en les properes municipals i autonòmiques.

En aquest camí s'entén l'estratègia de Més, que és la suma del partit històric de les Illes, PSM --representant genüí de l'esquerra nacional de les Illes--, els Verds i d'Esquerra Republicana, intentant superar així el llistó dels 40.000 vots i obligant el PSOE de les Illes a optar per una defensa aferrissada de la llengua, la cultura i el fet diferencial illenc. També és molt important que l'espai que abans ocupava Unió Mallorquina ara, destrossada per la corrupció, sigui ocupat pel mateix partit ressorgit per alguns militants com Josep Melià --fill de Josep Melià, històric dirigent de les Illes de la UCD-- i per alguns sectors escindits del PP.

La suma dels votants de l'esquerra nacional que representa Més, més el mallorquinisme de centre-dreta del PI (Proposta per les Illes) --sumats ambdós al vot del PSOE-- hauria d'enderrocar la històrica majoria absoluta del PP a les Illes i alhora redreçar la política al territori.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat