Indica publicitat
Dimarts, 16 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 13 d'octubre del 2015 | 13:02
Crònica · Informe SIC

Informe SIC: Fracàs i crispació de l'extrema dreta el 12-O


Entre els sectors periodístics i els serveis d'informació, tant de l'Estat com de diferents països del nostre entorn, hi havia un gran interès en conèixer quina seria la reacció de l'espanyolisme militant i ultra en l'anomenada Diada Nacional del 12 d'Octubre.



Introducció:

En primer lloc, es va començar a notar crispació i enfrontament entre les diferents entitats ultres que en els últims anys havien organitzat i capitalitzat aquesta mobilització a Catalunya, i  un distanciament entre aquestes associacions i els aparells oficials del PP i Ciutadans.

Dies abans, l'entitat oficial i súper subvencionada Societat Civil Catalana, s'havia distanciat de la convocatòria que feien la munió d'entitats que normalment l'organitzen. Aquest va ser un símptoma de les tensions en el si de l'espanyolisme a Catalunya.

Informe:

Societat Civil Catalana, després del caos i les dimissions en la seva junta, va prendre la decisió de convocar un petit acte, primer al teatre Poliorama, i després, al teatre Victòria, demostrant una vegada més la seva manca de capacitat de convocatòria. És el fracàs d'aquesta entitat que provocadorament va autoanomenar-se i autotitular-se Societat Civil Catalana, però que avui per avui sols ha aconseguit 70 socis i alguns centenars  de simpatitzants.

A part, es varen reunir el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, que va ser la primera entitat que es va crear per emular l'ANC sobiranista. També hi havia Convivència Cívica Catalana, que des dels anys noranta lluita contra la immersió lingüística, i grups de conegut caire ultra espanyol com Somatemps, Regeneració Democràtica...(RD), Plataforma Hispanoamericana Catalunya i una altra fantasmagòrica plataforma creada artificialment, empresaris de Catalunya, de la que sols se'n coneixen tres o quatre, sempre els mateixos.

El 12 d'Octubre, doncs, es preveia un fracàs estrepitós. A la Delegació del Govern de l'Estat, els funcionaris que any rere any reben pressions per inflar les xifres de participació es mostraven preocupats i nerviosos. Què els farien fer aquest any?

La delegada del Govern i el ministre de l'Interior, que volien "ensenyar el paquet" dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (CFSE) per defensar els ciutadans espanyols que es volguessin manifestar a la plaça de Catalunya, es van trobar amb l'eficaç sistema de seguretat de la Policia de Catalunya, que va evitar qualsevol confrontació entre la ciutadania. I els CFSE, de paisà, es van limitar a fer augmentar el nombre de manifestants...

Les xifres són les següents: manifestants reals 2.785, dels quals 1.200 van arribar en diferents autocars i cotxes des de la resta de l'Estat, convocats per la xarxa i les diferents organitzacions ultres. El to de la manifestació va ser molt més dur i radical que en altres anys, però no hi va haver ni un sol incident, doncs, els ultres van ser conscients en tot moment de la forta vigilància, discreta, de la Policia de Catalunya.

Diferents fonts d'informació apunten que García Albiol i el nucli de dirigents ultres del PP van assistir a la concentració amb molt de retard, i que ho van fer per la pressió d'alguns dels manifestants que van exigir la seva presència davant el previsible fracàs.

Per primera vegada, hi va haver insults i acusacions contra el Govern de l'Estat, l'aparell central del PP i Ciutadans per part, entre d'altres, d'Eduardo Garcia, president d'Espanya i Catalans, que es lamentava que els patriotes espanyols estan desemparats, i va acusar altres associacions creades per les clavegueres de l'Estat d'ineficaces i d'estar subvencionades fins a les celles. També va tenir una participació molt activa el president de Somatemps, Josep Alsina, que va exigir mà dura al Govern de l'Estat.

Com cada any, també, l'extrema dreta ultra feixista i espanyolista, entre ells alguns dels energúmens que van participar a l'assalt a la Llibreria Blanquerna de Madrid, es van manifestar des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Sant Jordi, al Parc de Montjuïc. Els manifestants eren 157, que anaven acompanyats per 70 membre dels mitjans de comunicació i policies de paisà, més una unitat de la BRIMO que impedia qualsevol sortida de l'itinerari d'aquests energúmens.

Davant d'aquest fracàs sense pal·liatius, la Delegació del Govern de l'Estat no va donar cap xifra de la manifestació, després del ridícul d'anys passats. Va ser la Guàrdia Urbana que, amb benevolència, i comptant els transeünts de qualsevol diada festiva a la plaça de Catalunya, va comptabilitzar 4.500 assistents, lluny d'aquelles jornades inflades de participació de 30.000 i 38.000 persones d'altres anys.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat