Indica publicitat
Dimarts, 20 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de desembre del 2008 | 17:20
Crònica · Internacional

Per què els talibans són cada dia més forts

La situació bèl·lica millora a l'Iraq però empitjora a l'Afganistan, segons coincideixen tots els observadors i responsables polítics. El règim dels talibans (estudiants de religió) va ser derrocat el 2001, però en els últims anys la guerra de guerrilles que desenvolupen per recuperar el poder ha guanyat en intensitat i extensió fins a l'extrem que estan morint més soldats nord-americans a l'Afganistan (els EUA hi tenen 32.000 soldats) que a l'Iraq ( els EUA hi tenen 170.000 soldats). Per això resulta oportú el llibre acabat de publicar d'un dels màxims especialistes d'aquesta temàtica, Ahmed Rashid. La seva obra es titula "Caos Àsia. La fallida occidental en el polvorí del món", editat a Itàlia per Feltrineilli Editore.

 

 

En aquests últims set anys poca cosa sembla haver-se fet per millorar la sort de la població afganesa, ja que segons els índexs internacionals en ensenyament, esperança de vida i avenç econòmic, aquest estat se situa en el lloc 174, sobre un total de 178, rere la major part dels estats africans. Una tercera part de la població passa gana i sols el 12% de les dones sap llegir i escriure, enfront el 32% dels homes. L'esperança de vida al néixer és de 43 anys, la meitat que la dels Estats Units. Actualment els talibans no sols guanyen terreny a l'Afganistan, sinó que s'han implantat fermament a les zones frontereres pakistaneses, les dites zones tribals, i estan estenent-se per la província pakistanesa del nord-oest. Ja no són sols un problema de l'Afganistan sinó també del Pakistan i, cal no oblidar-ho, mantenen una estreta aliança i simbiosi amb Al Qaeda. Al Pakistan el fracàs de la política de l'ex-president Musharraf i les forces armades han propiciat una ràpida expansió dels talibans des del 2007. Tot això malgrat l'enorme ajut econòmic i militar que els Estats Units han proporcionat als règims militars del Pakistan. Entre el 2001 i el 2007 els EUA han donat al règim del general Musharraf ajuts per 10.000 milions de dòlars.

 

 

 

El màxim dirigent del règim talibà afganès, el mullah Omar, i el seu consell viuen a la província pakistanesa del Beluchistan, i altres líders talibans afganesos i pakistanesos estan implantats a la regió autònoma del nord-oest pakistanès, on també troba refugi i té les seves bases Al Qaeda, a qui acompanyen diversos grups guerrillers asiàtics i àrabs. Rashid escriu: "Els Estats Units i l'OTAN encara no han entès que els talibans no pertanyen ni a l'Afganistan ni al Pakistan sinó que són un poble lumpen, el producte dels camps de refugiats, de les madrasses (escoles alcoràniques) militaritzades...,quan més duri la guerra més talibans hi haurà i el seu ambient transnacional s'expandirà, establint arrels".

   

L'enorme cost de les guerres

 

La doctrina Bush ha estat plena de mentides, omissions i manipulacions propagandístiques que han ajudat fortament a incrementar el descrèdit dels Estats Units arreu del món.  "Farà falta -diu l'autor- una generació abans que el món comenci a veure a Amèrica de manera diferent". El cost enorme de les guerres del president Bush condiciona l'economia dels EUA i del món i han agreujat les crisis humanitàries dels estats afectats i dels veïns. El 2008 la guerra de l'Iraq li costa a Washington 12.500 milions de dòlars al mes i la de l'Afganistan 3.500 milions mensuals. Aquests conflictes son finançats amb crèdits, sense establir nous impostos, per tant, els nord-americans pagaran el cost d'aquestes guerres durant generacions. I el pitjor de tot és que Al Qaeda continua expandint-se. La nova doctrina de les forces armades nord-americanes diu que estabilitzar els estats destruïts per la guerra és tant important com destruir a l'enemic.

 

 

 

El 2001 el president Bush prometia una gran transformació i l'ha feta, però no de la manera que es podia imaginar. "Ara -diu Rashid- tots hem de pagar les conseqüències...la regió de l'Àsia meridional i central no tindrà estabilitzat fins que s'assoleixi un pacte global entre els actors principals (Estats Units, Unió Europea, OTAN i ONU) per ajudar a la regió a resoldre els seus problemes, que van des de la baralla entre Índia i Pakistan pel Caixmir, a l'ensenyament per a tothom i crear llocs de treball a les zones actualment en conflicte" per donar esperances de viure a les seves poblacions. "La comunitat internacional ha de fer front a aquesta regió amb una visió global i no fragmentada, i ha de persuadir els ciutadans que acceptin un acord a llarg termini sobre tropes i diners".

  L'exèrcit pakistanès ha de canviar el seu actual concepte d'un estat centralitzat basat en la defensa contra l' Índia i una doctrina militar expansionista i islamista. Musharraf va deixar créixer els grups islamistes per fer-se útil i imprescindible davant els ulls dels Estats Units i el món occidental. Els nous dirigents pakistanesos han de deixar d'alimentar els extremismes que acaben mossegant la mà que els dóna de menjar. El Pakistan necessita uns militars que obeeixin el poder civil i les institucions i respectin els seus veïns, i uns serveis secrets que deixin de fer política pel seu compte.

I els afganesos necessiten una administració publica que garanteixi els serveis més bàsics a la població i que no caigui en el tribalisme, el sectarisme o la corrupció. Que facin front al problema de la droga i demostrin al món que son fiables i que estan disposats a assumir les seves responsabilitats en defensa. El president Karzai ha acceptat massa compromisos amb els senyors de la guerra, que són uns lladres, i ha de fer més per derrotar els talibans i oferir un bon govern dedicat a la reconstrucció del país.

  

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat