Indica publicitat
Dimarts, 25 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 10 de de novembre del 2010 | 14:54
Crònica · Internacional

Mohamed té un problema

Enganyat, estafat, reprimit durant trenta-cinc anys, no hi ha res més normal que el fet que el poble del Sàhara Occidental mostri la seva còlera i creï un problema al rei Mohamed VI del Marroc. Des de fa temps se sabia que els sahrauís farien alguna cosa, sense tornar a la guerra, per trencar la situació d'atzucac en què es troba el problema del Sàhara Occidental. Ara ja sabem quan, com i on.

En una visita de fa poc més d'un any als campaments de refugiats de Tinduf, el primer ministre de la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD) va dir que és "una pena que el món només es fixi on hi ha guerra i que, quan s'opta per la pau, el món no s'assabenta del que passa. Durant anys, el Front Polisario ha optat per la pau però la nostra gent està decebuda amb l'ONU. Mantenim l'opció de la pau donant suport a l'Intifada als territoris ocupats". També va anunciar un seguit d'iniciatives que "són elements per trencar l'actual situació sense trencar la pau".

El passat mes d'octubre, fa tres setmanes, la iniciativa de portar uns 20.000 sahrauís a uns quilòmetres d'Aaiun, la capital del Sàhara Occidental, on van crear un campament de haimes (tendes) amb reivindicacions socials i econòmiques -demanant la igualtat de drets amb els colons marroquins i denunciant que volen beneficiar-se de les riqueses (fosfats i pesca) del seu territori- ha portat el Marroc a reaccionar amb violència. La resposta ha estat una revolta popular (de les haimes al desert a les barricades a Aaiun) amb la consegüent llista de morts, ferits i empresonats, i una repressió impossible d'amagar dels sahrauís que van quedar-se a casa seva enlloc de fugir a Tinduf, on viu l'altra meitat de la població sahrauí.

Enganyats, estafats i reprimits
Aquest poble ha estat enganyat, estafat i reprimit. En primer lloc per l'Estat espanyol, que tenia el territori com a colònia i va incomplir les promeses fetes per l'actual rei (aleshores encara no era cap d'Estat perquè vivia el dictador Franco en fase agònica), deixant-los abandonats davant la invasió del Marroc, el cap del qual va pactar amb els dirigents de la dictadura franquista un seguit d'acords polítics i econòmics.

L'Estat espanyol continua tenint una responsabilitat sobre la sort del Sàhara Occidental. Aquest poble ha estat enganyat, estafat i reprimit pel Marroc, que després de la invasió i ocupació del 1975, i sota pressió internacional, va acceptar celebrar un referèndum d'autodeterminació. El rei Hassan II va intentar manipular al seu favor el cens electoral i, en no sortir-se'n, va canviar el referèndum per l'actual proposta d'autonomia.

Aquest poble ha estat enganyat, estafat i manipulat per l'ONU, que havia de fer possible el referèndum d'autodeterminació i únicament ha romangut impotent en la cerca d'una solució, davant dels moviments dels Estats Units i França, que van donar suport a la postura del Marroc. Els cent mil refugiats de Tinduf porten trenta-cinc anys al desert esperant una solució negociada. La postura del Marroc, amb tot, és curiosa perquè porta anys qualificant l'exèrcit de la RASD de bandes de delinqüents i criminals, és a dir: resumeix el conflicte com un problema d'ordre públic i de mercenaris a sou d'Algèria. Un problema d'agressió estrangera. Però, alhora, aquests dies el Marroc està negociant amb les autoritats de la RASD als Estats Units.

Silenci i indiferència internacional
També resulta curiós que l'únic Estat àrab que té al seu nom la paraula àrab (República Àrab Sahariana Democràtica) no tingui el suport del conjunt del món àrab i musulmà. Tampoc s'ha sentit la veu de la Unió Europea, defensora dels drets humans arreu del món. Ni dels poderosos Estats Units, que defensen el poble albanès de Kosovo però mantenen una estreta aliança amb el règim semi-feudal del Marroc i s'obliden del poble sahrauí.

De fet, el màxim ressò internacional que obtenen els sahrauís amb les seves protestes se sent a l'Estat espanyol, l'ex-potència colonial. La resta del món manté el silenci o en parla amb un distanciament que il·lustra la informació del setmanari britànic The Economist, tot centrant el problema en la confrontació política existent des de fa dècades entre Algèria i el Marroc, on els sahrauís no són més que una peça secundària en mans dels algerians en aquesta taula de joc.

Davant d'aquesta perspectiva a ningú li interessa que el poble saharuí s'autodetermini (podria decidir ser independent i convertir-se en un estret aliat d'Algèria) sinó que el millor és que accepti d'una vegada l'autonomia que li ofereix el Marroc. Així no s'altera, en favor d'Algèria, l'actual equilibri de poder existent al nord d'Àfrica. El dret internacional a decidir el present i futur dels pobles desapareix rera la correlació de forces a nivell mundial (la setmana passada un destacat articulista del diari francès Le Figaro deia que "tant és el que vulguin els catalans, ja que el que interessa és que estiguin dins d'Espanya, ni que sigui amb una fórmula confederal").

Potser el millor que haurien de fer els sahrauís és negociar directament amb els Estats Units (i França), si no volen resignar-se a ser una comunitat autònoma. Els kosovars ho han fet (no en tenien prou en ser una comunitat autònoma de Sèrbia) i no els hi ha anat malament, tot i ser musulmans. Ja ens ho deia el primer ministre sahrauí, Abdelkader Taleb Omar: "L'ONU es mou per interessos, no pel dret internacional, segueix els interessos de les grans potències".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat