Indica publicitat
Diumenge, 27 de setembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 24 de febrer del 2010 | 14:19
Crònica · Internacional

Forta inversió del Marroc per assentar el seu poder polític al Sàhara Occidental

El Marroc desenvolupa tres principals eixos d'actuació per assentar el seu poder polític al Sàhara Occidental. El primer eix és el demogràfic, que afavoreix l'establiment a la zona de marroquins. El segon és el creixement econòmic i el benestar social: donar prioritat a un seguit d'inversions econòmiques, donar feina en el sector públic a centenars de milers de persones, proporcionar una millor educació, sanitat, etc, per guanyar-se el reconeixement de la població. I en tercer lloc està l'eix polític, basat en l'anunciada autonomia i amb el qual es pretén crear un petit poder econòmic-polític a la zona que garanteixi la fidelitat dels dirigents saharians.

El passat mes de gener va fer-se públic un informe sobre el desenvolupament humà al Sàhara Occidental -el que el Marroc anomena les províncies del Sud- on hi queda reflectida aquesta política econòmica dels últims trenta-cinc anys a la zona. L'informe, que ja s'ha fet públic, estava elaborat des de l'agost del 2008 però havia quedat guardat als calaixos dels despatxos oficials perquè el juny del 2008 va produir-se una revolta popular a Sidi Ifni (excolònia espanyola) per motius econòmics i socials. Si aquest s'hagués fet públic amb anterioritat, hauria sortit a la llum el favoritisme del govern marroquí vers el Sàhara Occidental i s'hauria posat més llenya al foc a un territori que queda fora d'aquesta política, tot i la seva proximitat geogràfica.

L'informe en qüestió reflecteix que, trenta-cinc anys després que el Marroc ocupés el Sàhara Occidental, les nou províncies en què s'ha dividit el territori han progressat de manera apreciable en matèria econòmica i social. L'economista Fouad Abdelmoumni estima que puja fins a 106.000 milions d'euros les despeses militars i civils efectuades pel Marroc des del 1975 al Sàhara Occidental. L'esforç financer marroquí ha suposat un creixement del 3% anual: creació de noves ciutats, desenvolupament d'activitats com la pesca, el turisme i altres. Ara bé, aquesta política crea ressentiments al si del Marroc i molta gent es pregunta pel preu de cost de mantenir el Sàhara Occidental. L'anunciada política de crear autonomies vol associar-se a la idea que s'afavoriran les inversions, és a dir: suposarà un major creixement econòmic.

Moviments demogràfics
S'ha de fer un parèntesi abans de seguir enumerant els beneficis econòmics i socials de la política marroquina al Sàhara Occidental. En primer lloc, cal recordar que el Marroc domina aproximadament el 65% del territori, el que es troba dins dels murs, mentre que el Front Polisari, braç polític i armat de la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD), controla el 35% restant. La RASD diu tenir entre 150.000 i 200.000 saharians als camps de refugiats de Tinduf (Algèria) i uns quants milers de nòmades als territoris alliberats. Recents estimacions d'agències de les Nacions Unides pels refugiats han calculat que els refugiats saharians són prop de 100.000.

Per la seva part, el Marroc afirma que controla prop d'un milió d'habitants al Sàhara Occidental. Aquesta població creix ràpidament per l'arribada de moltes famílies marroquines que volen aprofitar els avantatges econòmics i laborals de la zona, així com els millors serveis socials estatals. La població a la regió d'Oued Eddahab-Lagouira ha passat de 21.500 habitants el 1982 a més de 164.000 avui dia, la d'El Aaiun-Boujdour-Sakia el-Hamra, de 122.000 a 309.000, i la de Gelmin-Es-Smara de 300.000 a prop de 505.000, segons xifres publicades pel setmanari Jeune Afrique. Una tercera part dels habitants compta menys de quinze anys.

Sanitat, educació, ocupació
L'herència colonial espanyola no podia ser més desastrosa ja que, el 1975, tres quartes parts de la població del Sàhara Occidental vivien per sota del límit de la pobresa i avui dia són menys del 10%, segons indica l'informe marroquí. El 1977 el govern de Rabat va crear un departament encarregat dels afers saharians i el 2002 es va fundar l'Agencia del Sud, per tal de desenvolupar aquesta política d'inversions econòmiques i benestar social. El resultat és que la zona ha crescut més ràpidament que el Marroc, que el subministrament d'aigua potable i electricitat a la població és superior i millor que al Marroc, que dos de cada tres habitants tenen telèfon mòbil i més del 80% televisió. La població té un millor nivell educatiu (a l'època colonial espanyola l'analfabetisme era del 78% dels caps de família, ara és el 50%) i el 77,5% dels nens van a escola. En el camp lingüístic, però, hi ha una dada significativa: una cinquena part de la població té com a llengua materna l'hassanya, l'àrab del Sahara Occidental que parlen els seus parents del sud del Marroc i est de Mauritània. Això vol dir que la població que es podria qualificar d'autòctona serien al voltant de unes 200.000 persones.

De la mateixa manera que s'ha invertit en ensenyament, també s'ha donat prioritat a la sanitat i, actualment, la mitjana de vida és de 73 anys. Però on falla el sistema és en matèria d'ocupació: sols una quarta part de la població té feina i el 60% dels assalariats depenen de l'Estat, és a dir, són funcionaris (educació, sanitat, administració). Això li suposa al Marroc 700 milions d'euros anuals en salaris. Per tant, les inversions econòmiques i socials han generat una economia totalment dependent del govern marroquí. Els sectors econòmics que es volen potenciar són el turisme, la producció minera, l'artesanat i la pesca. També s'han fet inversions en les platges per atreure el turisme (hi ha 24.000 llits) i en balnearis, per promoure la pesca esportiva i el windsurf.

Cal completar, però, el quadre que dibuixa l'informe amb una darrera dada: la major part de les activitats econòmiques esmentades beneficien els vinguts de fora, els procedents del Marroc, ja que la majoria de la població d'origen saharià està a l'atur, controlada i dependent d'una política d'assistència pública amb un sistema de distribució de pensions. Segons Jeune Afrique l'exèrcit marroquí està implicat en el tràfic d'aliments i de benzina, productes subvencionats que es venen més barats que al Marroc.

Plans autonòmics i repressió política
La cirera d'aquest pastis, segons els plans marroquins, serà l'autonomia política que es posarà en marxa quan el pròxim mes de juny els vint-i-un membres de la Comissió Consultiva de la Regionalització (CCR) proposin "un model nacional de regionalització avançada". Però en el camp polític, la sortida autonomista va acompanyada d'un enduriment repressiu contra el nacionalisme saharià arrelat a la població del Sàhara Occidental, com es va veure el passat mes de novembre amb el cas d'Aminatou Haidar, de 42 anys -qualificada la "Gandhi sahariana".

Per a les autoritats marroquines, aquesta dona nascuda a Akka, regió de Tata (sud del Marroc), i que viu al Sàhara Occidental i defensa el seu dret a l'autodeterminació, és una renegada, una enemiga i una estrangera. Recordem que el passat 13 de novembre va ser expulsada de l'aeroport d'El Aaiun, a les Canàries, i declarada persona non grata. Va ser detinguda el 1987 i empresonada durant quatre anys, en el regnat de Hassan II, per ser membre del Front Polisari. Amb l'arribada del nou rei Mohammed VI va reprendre la seva activitat política en favor de la independència del Sàhara Occidental i el 2005 va tornar a la presó, durant set mesos. Considerada com un símbol de la lluita pacífica per la llibertat, Aminatou Haidar ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals: representa la població sahariana que vol ser independent i molts dels immigrants procedents del sud del Marroc, amb lligams lingüístics, tribals i clànics amb les poblacions del Sàhara Occidental que es van instal·lar al territori després del 1975 i que, actualment, s'han convertit en patriotes saharians.

El cas d'Haidar ha tapat molts altres casos d'empresonats que no disposen de l'escut de la fama i la projecció internacional. El govern marroquí els considera com una cinquena columna que no admet la marroquinitat del Sàhara Occidental, un fet no negociable per a la monarquia i pels principals partits polítics marroquins. En el seu discurs del passat 6 de novembre, en l'aniversari de la Marxa verda, el rei va dir: "O el ciutadà és marroquí o no ho és. S'ha acabat el temps del doble joc. O s'és patriota o s'és traïdor". Haidar i els que pensen com ella van ser qualificats pel rei de "banda de delinqüents que col·labora amb l'enemic". El seu futur, va quedar molt clar, és la presó.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat