Indica publicitat
Dissabte, 18 d'agost del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 15 de gener del 2014 | 17:17
Crònica · Internacional
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Amnistia Internacional davant les amenaces de cop d'Estat a Catalunya

Avui casualment he tingut ocasió de parlar amb un membre d'Amnistia Internacional (AI), que feia campanya a peu de carrer en un punt cèntric de Barcelona. Els he preguntat per la seva posició en relació a un dret humà fonamental, poder votar lliure de tota forma de coacció.

Tot i que tant ell, com un company que s'ha incorporat al final de la conversa, eren militants ordinaris, i com m'han indicat i constava a llurs credencials no estaven autoritzats a parlar en nom de l'organització, crec que les seves paraules són força indicatives de la postura d'Amnistia Internacional. Per aquest motiu n'he preparat un breu resum.

Principals punts de la conversa d'Amnistia Internacional davant les amenaces de cop d'estat.

1.- Amnistia Internacional (AI) no duu a terme, en aquests moments, cap campanya específica a favor del dret a poder anar a les urnes sense coaccions i violències. Tot i que aquest dret humà forma part de llur ideari fundacional, AI es mostra reticent a fer-ne bandera per por a ser acusats de politització.

2.- En un primer moment, el membre d'AI ha indicat que l'organització no podia defensar el dret a l'auto-determinació ja que no esn troba recollit a cap norma legal internacional. En oferir-me a mostrar-li el text de la Carta de Nacions Unides, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que duia al portàtil, s'ha retractat. Ha indicat, llavors, que el dret a l'auto-determinació sí, però que el "dret a decidir no".
Espanya pot interferir amb el dret de vot dels catalans amb atacs cibernètics o emprant forces policials sota disciplina militar per a detenir persones clau"
3.- En preguntar-li per les amenaces constants d'ús de la força contra els votants catalans, a càrrec de diversos polítics i oficials espanyols, el membre d'AI ha afirmat que "no eren realment amenaces". Preguntat per si AI tenia previst posicionar-s'hi en contra, atès que atemptaven contra el dret humà bàsic a poder votar lliurement, ha dit que l'organització ho faria solament si aquestes amenaces (que considerava que encara no havien tingut lloc) es concretaven. En intervenir el seu company, ha confirmat que AI es pronunciaria si s'emprava la força per a impedir el normal desenvolupament d'un referèndum.

4.- Atès que avui dia un cop pot tenir lloc de moltes formes, i emprant diversos graus de violència i diferents eines, els he preguntat explícitament sobre la reacció d'AI si l'atac contra el referèndum tenia lloc, per exemple, mitjançant la ciberguerra o la retirada de les urnes d'alguns dels col·legis electorals per efectius armats. Sobre això, els militants d'AI han assegurat que en aquest cas la postura de l'organització seria exactament la mateixa i que també ho criticarien públicament.

5.- En general, tots dos es mostraven preocupats perquè la polèmica sobre el dret a vot dels catalans faci ombra a d'altres qüestions sobre les que AI feia campanya.

6.- En un moment concret, el meu interlocutor principal ha esmentat la Constitució Espanyola, però en ser preguntat qui i com l'havia redactada ha optat immediatament per abandonar aquesta línia argumental.

Conclusions
Amnistia Internacional és una de les moltes organitzacions --en aquest cas present a diversos països-- que històricament han mostrat poca sensibilitat cap a l'opressió nacional de Catalunya, i envers la violació sistemàtica dels drets humans dels catalans. S'ha dedicat a defensar infinitat de causes, moltes d'elles nobles, però sense aturar-se en aquesta. Això sense perjudici que alguns dels seus militants individuals considerin que la defensa dels drets humans inclou la del dret a votar per part dels ciutadans dels territoris conquerits per la força de les armes, d'acord amb diversos instruments legals internacionals, com ara el Pacte de Drets Civils i Polítics. Això no vol dir, però, que no acabin veient-se obligats a pronunciar-se, tot i que de moment van fent la viu-viu, fent veure, per exemple, que el règim espanyol no pronuncia amenaces públiques contra les urnes.
Amnistia Internacional s'ha dedicat històricament a defensar infinitat de causes sense aturar-se en aquesta. Això no vol dir, però, que no acabin veient-se obligats a pronunciar-se"
És, doncs, necessari parlar-ne obertament quan se'n tingui l'ocasió, no solament amb militants ordinaris com ha estat el cas avui, ans també amb dirigents, especialment a nivell internacional. En fer-ho cal mostrar-se ferms però diplomàtics, i centrar-se en el dret humà bàsic de votar, i en el dret als territoris conquerits per les armes a decidir lliurement, i sense coaccions de cap mena, llur destí. És vital evitar provocacions, i marcar constantment el ritme i la direcció de la conversa, mantenint la iniciativa.

Cal estar familiaritzat amb el dret internacional amb la matèria, i tenir a mà les fonts primàries per si l'interlocutor pretén que aquests drets no existeixen. Les apel·lacions al dret espanyol, inclosa l'actual Constitució, es poden combatre per diverses vies, entre elles el fet que Catalunya forma part de l'Estat Espanyol per haver estat conquerida el 1714, l'origen militar dels principals articles de l'actual Constitució Espanyola, i les amenaces constants de cop per diversos polítics i militars espanyols, inclosos alguns que ocupen càrrecs destacats.

Cal deixar totalment de banda les qüestions econòmiques i fiscals. En relació a un cop, cal evitar referir-se exclusivament al cas clàssic dels tancs al carrer, ja que Espanya ni té els tancs (són alemanys), ni els recursos, ni els efectius per ocupar militarment Catalunya. Pot, però, interferir amb el dret de vot dels catalans de moltes altres formes, per exemple amb atacs cibernètics o emprant forces policials sota disciplina militar per a detenir persones clau o provocar incidents en alguns col·legis electorals. L'objectiu és acabar forçant un posicionament a favor de les urnes, i en contra de les bales. Per als nostres interlocutors angloparlants, the Catalan ballot or the Spanish bullet: your choice.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat