Indica publicitat
Divendres, 13 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 15 de febrer del 2013 | 18:35
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Davant la crisi la UE fa de bomber i d'arquitecte

Una reflexió de Margaritis Schinas, assessor de la presidència europea, sobre el paper que està jugant la Unió Europea (UE) davant la crisi porta a la conclusió de què aquesta fa, de manera simultània, el paper de bomber i el d'arquitecte.

"El 2008 comença el nostre futur amb la caiguda de Lehman Brothers. És una explosió termonuclear i l'ona expansiva arriba a Europa" va afirmar ahir al vespre un dels principals assessors de la presidència europea, el grec Margaritis Schinas, al del debat "Un moment clau per a la Unió Europea: fragmentació o federació?" celebrat a la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Quan parlem de la crisi ha de quedar clar que arriba a Europa procedent de l'altra banda de l'Atlàntic, dels Estats Units. Els culpables principals són les autoritats nord-americanes que no van saber regular el seu sistema financer, segons explica Schinas. Quan el problema desembarca a Europa ens trobem una unió monetària que havia funcionat bé durant el període de vaques grasses. Però la unió econòmica no era tal. I quan arriba la crisi ho fa trontollar tot. De fet, a la UE "tots els estats membres, excepte Finlàndia, havien violat les regles existents" recorda aquest alt funcionari europeu.
La UE té tres reptes pendents: la unió bancària, la unió fiscal i la unió política"
"Ara les institucions europees fan de bombers per tal d'apagar els focs que cremen en la perifèria i, de manera simultània, fan d'arquitectes, posant noves peces en el llarg procés de construcció de la UE. De moment, s'ha salvat l'euro: ha quedat clar que la UE és un projecte irreversible i s'han tapat alguns forats en la marxa cap a la unió europea" ha explicat Schinas. Ara bé, hi ha tres reptes pendents: la unió bancària, la unió fiscal i la unió política.

Unió bancària, fiscal i política
La unió bancària ja està acordada i entrarà en funcionament l'any vinent, amb un únic supervisor, el Banc Central Europeu (BCE), amb un sistema europeu de verificació i amb l'assegurança col·lectiva dels dipòsits bancaris. La unió fiscal serà la peça que falta a la unió econòmica, que acabarà per mutualitzar el deute dels estats membres. I pel que fa a la unió política, diu l'assessor de las presidència comunitària que "sense ella no funcionaran les altres dues".

La crisi i les mancances de l'actual sistema europeu, reconeix Schinas, han fet possible el fort desenvolupament de partits populistes en el nord d'Europa i de partits d'extrema dreta en el sud del nostre continent. Cal reconèixer l'existència dins de la UE d'un seguit de carències democràtiques. Un nou pas, en aquest sentit, el veurem a les eleccions al Parlament Europeu del 2014 quan hi haurà candidats a la presidència de la Comissió Europea (actualment el president de l'executiu europeu és escollit pels dirigents dels estats membres).
S'ha esgotat la narrativa justificativa de la UE sobre el manteniment de la pau. Molts pensen que Europa no ens surt a compte si no sap gestionar bé les crisis"
El contrapunt a l'anàlisi oficial el va aportar l'exdirector del CIDOB, Jordi Vaquer, en plantejar que la gent, en moments de crisi com els actuals, es pregunta: més Europa per a fer què? S'ha esgotat la narrativa justificativa de la UE sobre el manteniment de la pau, aquesta és vista com un fet natural. Molts pensen que Europa no ens surt a compte si quan ens atrapa la crisi aquesta no es gestiona prou bé. Una altra narrativa esgotada és la de la convergència, tots els pobles europeus (es deia) aniríem apropant-nos. Amb la crisi cadascú defensa els seus interessos.

La crisi enfonsa el somni europeu
També desapareix la narrativa de la Divina Comèdia, segons la qual l'ingrés al UE (pels estats del sud i de l'est europeu) seria la fi dels seus problemes, seria com arribar al paradís, a la felicitat. Aquesta visió s'ha ensorrat. Així mateix, s'ha acabat la narrativa que justifica que la UE és la força del bé, que som els "bons" en un món de "dolents". Ara resulta que, des de fora, es canvien primers ministres (dos casos), veiem com Irlanda i Portugal han perdut el control de les seves polítiques econòmiques i tot un seguit de fets que semblen mostrar que és millor estar fora de la UE que ser-hi dins.

En el capítol de les constatacions, cal assenyalar que no existeix (no s'ha construït), un "demos", un poble, un "nosaltres", una identitat europea. No hi ha una democràcia europea. Allò que existeix és una enorme mobilitat, amb milions de persones movent-se per l'espai europeu, com mai abans. També ha augmentat la interdependència, les relacions mútues a tots els nivells. Però tot plegat, en aquests moments, assegura Vaquè, els índexs de confiança en la UE estan sota mínims.
Per a Schinas som "un model per a molta gent de tot el món, és a dir, tenim 'soft power'"
Malgrat els avenços assolits, la UE es troba impotent davant de situacions de regressió democràtica, com és el cas d'Hongria. A l'Europa del sud i a la de l'est els pobles poden decidir qui governa però no les polítiques que hauran de seguir. La conclusió de l'exdirector del CIDOB és que "cal una Europa més unida per gestionar la interdependència d'una manera més integrada" malgrat la fallida del somni europeu, segons el qual ningú es quedava sol, sense ajut ni suport.

Schinas ha puntualitzat que hi ha dos dies a l'any en què existeix el poble europeu, el dia que se celebra el festival d'Eurovisió i quan es juga la Champions League. Es miri com es miri, per aquest alt funcionari, "som un model per a molta gent de tot el món, és a dir, tenim soft power".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat