Indica publicitat
Dissabte, 4 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 26 de de setembre del 2013 | 17:40
Crònica · Internacional

El fracàs de Nabucco com a rerefons del conflicte de Síria

Hom difícilment entén com és possible que la comunitat internacional encara no hagi intervingut en el conflicte de Síria, tot i que el mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va anunciar que disposaven de proves evidents sobre la utilització d'armes químiques en un atac per part de l'exèrcit sirià contra posicions rebels.

Marc Costa · Un atac en el qual van morir més de 1.400 persones, i en el qual es va acusar el president sirià, Barchar el Asad, de ser responsable de crims contra la humanitat.

Les Nacions Unides calculen que el conflicte sirià ja s'ha cobrat més de 100.000 vides i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que ha desplaçat a més de sis milions de persones de les seves llars, dels quals dos milions han abandonat el país. La recent intensificació del conflicte ha convertit Síria en una de les grans tragèdies d'aquest segle, però paradoxalment, tot i les proves sobre l'ús d'armes químiques contra civils, a més de la utilització d'armes no convencionals com les bombes de fòsfor blanc i Napalm, observem atònits com la comunitat internacional es troba novament dividida i no es decideix a intervenir.

Davant d'aquesta inacció internacional front aquesta tragèdia humanitària hom es pregunta si realment les institucions internacionals encarregades de garantir la seguretat internacional (com ara les pròpies Nacions Unides o l'OTAN) vetllen realment per aquest concepte recentment configurat de la seguretat humana i per la defensa dels drets humans o més aviat pels interessos econòmics i geoestratègics de les principals potències que en formen part. A hores d'ara, la comunitat internacional encara no ha decidit intervenir, la qual cosa indica que probablement el rerefons del conflicte no sigui precisament una qüestió humanitària sinó merament econòmica.

Síria constitueix una de les més importants reserves de gas del planeta. Rússia i els EEUU són els principals productors de gas natural del món i Europa té una gran dependència energètica, sobretot de Rússia (recordem els problemes que van sorgir en alguns països de la Unió Europea (UE) per la interrupció del subministrament de gas per les controvèrsies entre Rússia i Ucraïna), que la fan enormement vulnerable, particularment de l'associada a la dependència en la importació de gas des d'aquell país (del gas que la UE importa de l'exterior, un 60% del total, el 40% ve de Rússia).
Hi ha interessos econòmics i energètics en joc i les principals potències han iniciat una pugna pel gas de la zona"
Fa tota la sensació, per tant, que darrera la façana de la preocupació humanitària, en realitat hi ha interessos econòmics i energètics en joc i que les principals potències han iniciat una pugna pel gas d'aquella zona.

- Els dos principals productors de gas (Rússia i els EEUU) mantenen posicions divergents, defensant el president Obama la intervenció militar a Síria (per així poder controlar els recursos energètics d'aquella zona) i defensant el president Putin una sortida diplomàtica (a fi i efecte de mantenir l'status quo i no perdre el control sobre dita regió). Per aquest motiu, Rússia (a l'igual que la Xina) ha utilitzat el seu poder de vet en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per bloquejar qualsevol represàlia conta el règim d'Al Asad.

- Les principals potències europees han adoptat un paper diferenciat, en funció del grau de la seva respectiva dependència energètica de gas amb Rússia. Així, Alemanya, que depèn enormement de Rússia (ja que un 40% del gas consumit en aquell país procedeix d'aquell país), són partidaris de la intervenció militar; França, pel seu cantó, tot i que no depèn excessivament del gas rus (només un 12% del seu gas consumit procedeix de Rússia), com que vol recuperar la seva posició geoestratègica en aquella zona també es partidari de la intervenció militar; i, finalment, el Parlament del Regne Unit (un país que pràcticament no importa gas de Rússia) va decidir no participar en una eventual operació militar.

- La Xina, com a potència econòmica mundial emergent, també ha mostrat la seva oposició a qualsevol represàlia militar ja que recentment ha subscrit grans acords econòmics, militars i energètics amb Rússia i amb països de l'Orient Mitjà per al proveïment de gas i veu que una operació militar podria limitar enormement el seu accés als recursos energètics d'aquella regió.
El fracàs de 'Nabucco' ha consolidat l'enorme vulnerabilitat energètica de la UE per la seva dependència de Rússia"
- Finalment, la Lliga Àrab és partidària d'una eventual intervenció per part de les Nacions Unides a Síria, especialment pel projecte que diversos països sunnites tenen previst de construir del seu propi gasoducte a través d'Aràbia Saudita, Jordània i Turquia, passant per Síria, per abastir Europa. Aquest projecte difícilment serà realitzable sense l'enderrocament del règim d'Al Asad.

Europa fa temps que busca alternatives per reduir la seva dependència energètica de gas de Rússia. Un projecte de gran importància estratègica per diversificar els proveïdors de gas natural fou el gasoducte Nabucco, amb la intenció de connectar la UE amb les fonts de gas natural del mar Caspi i de l'Orient Mitjà. No obstant, les pressions de Rússia i Xina van fer fracassar aquest projecte, així com la possibilitat de diversificar aquest subministrament i l'eventual creació d'un mercat realment competitiu de gas que permetés una reducció del seu preu per al consum europeu.

Els que havien de ser principals subministradors (Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan i Azerbaiyan) van acabar retirant-se del projecte. Per la seva banda, Rússia va emprendre el seu propi projecte paral·lel (denominat South Stream) per proveir Europa de gas natural a través de Bulgària i en el qual participaran precisament Uzbekistan, Kazakhstan i Turkmenistan. Per la seva banda, Azerbaiyan participarà en un projecte alternatiu denominat TAP (Trans Adriatic Pipeline) per transportar el seu gas cap a Europa a través de Grècia, Albània i Itàlia, però només podria subministrar menys d'un terç del què hauria pogut subministrar el projecte Nabucco, la qual cosa no suposarà una amenaça massa gran per a Rússia.

Aquest fracàs de Nabucco ha consolidat l'enorme vulnerabilitat energètica de la UE per la dependència del subministrament de gas procedent de Rússia i la necessitat de buscar solucions per posar fi a aquesta situació. De fet, la dependència energètica és una de les principals amenaces per a la seva seguretat nacional sent necessària una major diversificació dels combustibles, de les fonts de subministrament i de les rutes de trànsit. Aquesta situació també es dóna a Espanya, el subministrament del gas de la qual depèn principalment d'Algèria (un país, a més, políticament molt fràgil), passant a representar el 42% el 2012 al 53% el 2013 de la demanda global de gas (tot i haver disminuït aquesta un 13% per raó de la crisi actual).
La comunitat internacional intervindrà en el conflicte sirià quan Rússia i els EUA hagin arribat a un acord. Aleshores, ho faran sota la bandera dels drets humans"
La UE ho té realment difícil per a sortir d'aquesta situació de dependència exterior per l'escassedat dels recursos existents, la seva limitada capacitat d'emmagatzematge i la seva incapacitat de desenvolupar una veritable política energètica comú, de manera que necessita desenvolupar gasoductes alternatius (com el que volia dur a terme a través de Nabucco) i el conflicte de Síria només ha mostrat ser la punta de llança d'una pugna pels recursos existents a l'Orient Mitjà, especialment de gas.

Consegüentment, és evident que la comunitat internacional únicament intervindrà en el conflicte sirià quan Rússia i els Estats Units (i, en el seu cas, la UE) hagin arribat a un acord sobre la gestió dels recursos energètics del país i, aleshores, ho faran sota la bandera de la defensa de la seguretat internacional i dels drets humans. Però és evident que si la intervenció hagués estat per restablir i consolidar la pau a la regió, dita intervenció hauria estat immediata i s'hauria dut a terme ja fa molt temps.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat