Indica publicitat
Dimarts, 16 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de juliol del 2014 | 18:48
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

El nou estat del Kurdistan

La inestabilitat creixent a l'Orient Mitjà no sols està provocant importants canvis de fronteres sinó que dóna pas a la creació de nous estats. Fa pocs dies es proclamava l'Estat Islàmic, a cavall entre Síria i l'Iraq, i ara el president del Kurdistan autònom, dins de l'Estat iraquià, ha anunciat un referèndum d'independència, sense precisar la data.

Les guerres de Síria i l'Iraq estan tenint un seguit d'efectes polítics inesperats i sorprenents. En un recent article ja vam comentar el ball de fronteres, centrant-nos en les del nou Estat Islàmic, sorgit de les conquestes militars de l'organització jihadista Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL), sorgit d'Al Qaeda. Un altre efecte dels conflictes armats ha estat l'ampliació de fronteres del Kurdistan iraquià (cinc milions d'habitants), incloent ara la ciutat disputada de Kirkuk i un seguit d'àrees riques en petroli.

La derrota recent de les tropes de l'exèrcit iraquià davant de les forces de l'Estat Islàmic ha provocat una retirada militar de les fronteres amb el Kurdistan, amb Síria i l'Aràbia Saudita. El Kurdistan --que des del 2003 és un Estat independent de facto (formalment és una entitat autònoma dins de l'estat iraquià)--, disposa del seu propi exèrcit, els famosos peixmergues, que en llengua kurda vol dir "els que no temen a la mort". Davant la retirada iraquiana l'Estat kurd ha avançat les seves fronteres, ocupant zones que, tot i ser territori kurd (poblades per kurds), fins ara estaven fora del Kurdistan, inclosa la important ciutat de Kirkuk.

Aquesta ampliació geogràfica del Kurdistan, que algunes fonts estimen en un 40%, ha anat acompanyada en el temps per un enfortiment econòmic d'aquest Estat degut a la seva aliança estratègica amb Turquia. Des de fa un mes el Kurdistan exporta el seu petroli per un oleoducte que travessa Turquia i els diners de la venda de combustible ara van a parar a mans de les autoritats del Kurdistan i no a les caixes del tresor iraquià. Això suposa la independència econòmica del Kurdistan.

Ofec econòmic iraquià del Kurdistan
Des de principis d'any el primer ministre iraquià, Nuri Al-Maliki, havia suprimit els diners que cada mes s'enviaven als kurds des del pressupost estatal per tal de castigar-los per les seves reivindicacions petroleres. L'Estat iraquià ha presentat una demanda d'arbitratge internacional contra Turquia per afavorir les exportacions del petroli kurd, que el règim xiita de Bagdad considera com a contraban i ha amenaçat amb persecució judicial a qui compri aquest petroli.

En aquest context polític està clar que el Kurdistan no donarà cap mena de suport polític ni militar al govern iraquià per frenar l'ofensiva de les forces de l'Estat Islàmic i tot sembla indicar que peixmergues i tropes islamistes respectaran, de moment, les noves fronteres mútues. El govern xiita d'Al-Maliki vol el control exclusiu dels recursos petrolers, que representen el 95% dels ingressos estatals, mentre que els kurds demanen una autonomia total. Després de la independència econòmica i la militar ara toca la política, que serà mitjançant un referèndum en el qual és pràcticament segur que entre els kurds guanyarà l'opció de la independència. 

La postura de Turquia, que reprimeix les demandes polítiques, culturals i lingüístiques de la seva població kurda --i que des del 2003 tem que l'exemple del Kurdistan iraquià, independent de fet, sigui un "mal exemple" pels seus kurds-- ha variat per dues raons bàsiques. Una és que el fort desenvolupament econòmic turc de l'última dècada ha fet créixer considerablement les seves necessitats energètiques i l'altre és que el Kurdistan independent li serveix de tap davant una Síria i un Iraq sumits en l'anarquia i la guerra.

Sorgiment d'un altre Estat kurd
I al nord de Síria, on viuen uns tres milions de kurds, la guerra civil ha portat la creació del nucli del que pot ser un altre Estat kurd independent ja que les milícies del Partit de la Unió Democràtica (PYD) han alliberat el seu territori de tropes sirianes i dels grups rebels sirians, formant un govern propi. Aquest partit kurd és la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) dels kurds de Turquia, liderat pel famós Ocalan.

Al nou Kurdistan sirià ja s'ensenya la llengua kurda a les escoles i està creant un seguit d'estructures d'Estat, és a dir, una administració, una policia i un exèrcit propis. També en aquesta zona s'han establert noves fronteres que en alguns indrets són disputades a trets per les forces de l'Estat Islàmic.

El mapa de l'Orient Mitjà està experimentant profundes transformacions davant uns Estats Units que se suposava que tenien el control de la regió i que no semblen tenir gens clar quina és la carta que han de jugar. Les contradiccions de les seves aliances i els interessos a defensar els mantenen paralitzats.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat