Indica publicitat
Dilluns, 18 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 5 de març del 2014 | 17:16
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Putin perd Ucraïna però es queda amb Crimea

La revolució popular iniciada el passat mes de desembre per una part important del poble ucraïnès ha triomfat fent caure el president Víktor Ianukòvitx, i ha fet canviar l'orientació d'aquest estat. De la dependència del Kremlin a l'acostament a la Unió Europea.

Però la pèrdua d'Ucraïna (pels russos) suposa la recuperació de Crimea, segons ha decidit l'actual tsar rus, Vladimir Putin.

D'aquests esdeveniments se'n poden treure diverses lliçons. La primera és que més enllà de les seves fronteres la Unió Europea (UE) manté el seu poder d'atracció. Tot va començar el passat mes de novembre quan després de jugar amb dues cartes (acord amb la UE o acord amb Rússia) el president Ianukòvitx va decantar-se pel seu aliat i protector, el bàndol del president Putin. La decepció i indignació causada entre una part considerable de la població, desitjosa d'acostar-se i entrar dins del conjunt europeu, va portar els tres principals partits de l'oposició a entrar en batalla.

L'ocupació de places i edificis pels manifestants que demanaven l'acord amb la UE va proporcionar una segona lliçó. La gent mobilitzada va demostrar la seva fermesa aguantant durant mesos, des del desembre fins el febrer, fins assolir la victòria i en el curs dels esdeveniments els partits polítics opositors que negociaven amb el poder van veure's desautoritzats més d'una vegada pels mobilitzats. La lliçó és que una voluntat popular decidida a tot pot imposar-se als aparells dirigents dels partits.
La Rússia actual, sorgida de la descomposició de l'URSS, és la continuació de l'imperi soviètic. Només se li han escapat Estònia, Letònia i Lituània"
I també, tercera lliçó: una minoria ben organitzada i decidida a tot (van aguantar una matança de més de setanta persones) pot vèncer tot l'aparell repressiu d'un Estat. El president Ianukòvitx va trobar-se davant del dilema de seguir matant manifestants durant no se sap quant de temps o fugir. Va optar per la segona sortida. Tenia el control de les forces policials però les forces armades no estaven disposades a participar en la matança de civils.

Putin entra en escena
Una vegada foragitat Ianukòvitx i tot just acabats els Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi va entrar en escena el president rus, Putin. Havia perdut Ucraïna, una de les peces essencials del seu entorn d'estats fidels i vassalls, com Bielorússía, Moldàvia, les repúbliques centreasiàtiques exsoviètiques i els estats del Càucas exsoviètics. De fet la Rússia actual, sorgida de la descomposició de l'URSS en quinze repúbliques, és la continuació de l'imperi soviètic. Només se li han escapat del seu control les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), avui dia protegides per la seva pertinença a la UE i a l'OTAN.
Difícilment Putin abandonarà Crimea. Seria una derrota que faria trontollar el seu poder imperial"
Putin, que va arribar al poder guanyant la segona guerra de Txetxènia, creu en les intervencions armades, en la violència com a solució a determinats problemes. Després de Txetxènia va venir la invasió de Geòrgia i ara ha decidit que si perd Ucraïna com a mínim es queda amb Crimea. No està clar si l'annexionarà directament a Rússia o, una vegada més, crearà una república fantasma totalment controlada pel Kremlin, com és el cas de Transnitria (Moldàvia), Ossètia del Sud (Geòrgia) i Abkhasia (Geòrgia).

Els fets actuals mostren que Putin no dubta amb enfrontar-se amb la UE i amb una OTAN que, segons els seus càlculs, no gosarà intervenir de manera directa i contundent. Com que Ucraïna té una part del seu territori amb una població russòfona, que parla rus i es considera russa, pot jugar la carta de quedar-se Crimea a canvi de no trencar Ucraïna en dos i quedar-se'n una part, la russòfona. Difícilment abandonarà Crimea. Seria una derrota que faria trontollar el seu poder imperial.

Tot plegat serà una demostració més de que la UE és una garantia de democràcia i llibertat pels pobles que en formen part però la seva manca d'unitat interna i de fermesa en política internacional deixa a la intempèrie els qui n'estan fora. I els falcons (Putin) se n'aprofiten per sortir-se'n amb la seva.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat