Indica publicitat
Dilluns, 18 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 13 de febrer del 2014 | 15:29
Crònica · Internacional
Marc Costa
Advocat i politòleg

Suïssa no és xenòfoba

Els ciutadans suïssos han aprovat per referèndum, amb un estret 50'3% dels vots, tornar a establir quotes anuals i contingents per limitar la immigració i renegociar l'acord de lliure moviment de persones amb la Unió Europea, introduint novament de ple la problemàtica de la immigració dins les agendes polítiques dels diferents països europeus.

L'artífex d'aquesta iniciativa, amb el lema "Contra la immigració massiva", ha estat la Unió Democràtica del Centre (UDC), un partit de la dreta conservadora coneguda per la seva política antieuropeista.

Aquesta proposta aprovada suposa que Suïssa haurà d'establir en el termini de tres anys unes quotes màximes per a la concessió de permisos d'estada i contingents anuals per a tots els estrangers, per així poder donar preferència als treballadors suïssos. Aquestes limitacions es calcularan en funció de les necessitats del sector econòmic i suposarà que caldrà renegociar els diferents tractats internacionals contraris a aquesta decisió, com ara l'acord de lliure circulació de persones amb la Unió Europea subscrit el 2002, la qual cosa pot posar en perill altres acords bilaterals amb la comunitat europea.

Per aquest motiu, Suïssa ha estat titllada injustament de xenòfoba quan la única cosa que ha fet ha estat plantejar una qüestió tant controvertida com aquesta als seus ciutadans, que democràticament han expressat la seva opinió i la seva preocupació.

Però analitzem en primer lloc, els dos principals motius pels quals s'ha arribat a aquesta situació. D'una banda, Suïssa és el país europeu amb un major percentatge de residents estrangers (un 21'8%), els quals es concentren especialment en les ciutats més grans del país (amb percentatges del 40%), la qual cosa provoca cert temor entre la ciutadania suïssa de que pugui arribar a perdre la seva identitat nacional. Hem de tenir en compte que la taxa de població estrangera a la Unió Europea està molt lluny a la suïssa, amb només el 6'5%, mentre que la de l'Estat espanyol només és del 12'3%.

D'altra banda, la taxa d'atur a Suïssa ha passat del 2'9% el 2012 al 3'2% el 2013, un increment que preocupa especialment als suïssos, encara que per alguns països com el nostre, amb taxes superiors al 20%, aquest increment ens pot resultar insignificant. Per aquest motiu, consideren que els treballadors procedents de la Unió Europea representen un obstacle per als treballadors suïssos, a banda de que aquesta arribada massiva d'estrangers ha suposat un increment del preu de l'habitatge, una disminució dels salaris i una major pressió per als sistemes de salut i educació nacionals (per exemple, més del 25% dels nens menors de 6 anys d'edat no disposa de la nacionalitat suïssa).
A veure si, qui qualifica aquest país com a xenòfob, s'atreveix a consultar els seus ciutadans sobre immigració tal i com ha fet Suïssa"

Per tant, és absurd qualificar de xenòfob a un país com Suïssa, amb aquests percentatges de població estrangera, pel simple fet de que els seus ciutadans senzillament han decidit ara controlar els fluxos migratoris. Hem de tenir en compte que l'impacte d'un moviment migratori excessiu i no controlat sobre un país, com a societat de destí, pot tenir implicacions importants, com ara una major conflictivitat social (que, sense perjudici del caràcter plural i obert de la seva societat, pot ser aprofitada per grups xenòfobs, sobretot en èpoques de crisi econòmica), l'aparició de guetos urbans (que poden amenaçar la convivència i la cohesió social, donant llocs a espais de marginació que fomentin la inseguretat, violència o l'extremisme ideològic), l'explotació econòmica il·legal dels immigrants o la desestabilització de certs sectors productius de l'economia nacional amb l'increment de l'economia submergida i l'atur, entre altres.

Tendim tots a veure la palla en els ulls dels altres, quan altres països fan el mateix com, per exemple, França, Regne Unit o Bèlgica, països de la Unió Europea que han aprovat darrerament o tenen intenció d'aprovar pròximament lleis sobre immigració que també limiten o limitaran l'entrada d'immigrants en aquests països o que facilitin o facilitaran l'expulsió de ciutadans, encara que siguin comunitaris, que no tinguin recursos propis, sense presentar, ni de bon tros, taxes de població estrangera com la suïssa.

Aquest article no pretén posar en dubte l'enorme potencial beneficiós que la immigració i la seva integració aporta als seus països d'acollida, sinó constatar que és una qüestió controvertida, en la que difícilment coincidirà tothom i que cal gestionar eficaçment, especialment quan es superen els denominats llindars de tolerància, és a dir, aquells percentatges a partir dels quals són susceptibles d'alterar l'estabilitat d'una nació. La immigració és una qüestió políticament molt sensible, que dóna lloc fàcilment a discursos populistes, ja siguin a favor o en contra de la immigració, però molt complicada de gestionar.
Tots sabem la por que acostuma a provocar una consulta sobre determinades qüestions"

Catalunya tampoc n'hem quedat al marge d'aquesta problemàtica. Tenim poblacions amb un excés de concentració de persones estrangeres, com per exemple, Castelló d'Empúries (50%), Guissona (49'9%), Salt (42'5%), Lloret de Mar (41'6%), Sant Pere Pescador (38'6%), Salou (37'1%) o Roses (34'8%), per citar-ne algunes, en les quals, en algunes d'elles, han sorgit algun que altre conflicte social pels importants canvis demogràfics, econòmics, polítics, estructurals i socials que aquesta arribada massiva d'immigració ha suposat per aquests municipis. Sense anar més lluny, a Catalunya s'ha consolidat a nivell municipal un partit xenòfob com Plataforma per Catalunya en algunes d'aquestes localitats catalanes amb elevats percentatges d'immigració, arribant-se a convertir, fins i tot, com ha passat a Vic, en la segona força municipal per sobre d'altres partits polítics tradicionals, com el PSC, ERC o ICV.

I no, per aquest motiu, els ciutadans d'aquells municipis en els que aquest partit ha adquirit forta presència política els podem qualificar de xenòfobs. Ni molt menys. Senzillament han fet palesa la seva inquietud i preocupació a través de l'únic que mecanisme participatiu que tenen (les eleccions municipals) sobre una problemàtica tant delicada com aquesta, en la que l'Estat espanyol, que té atribuïdes en exclusivitat les competències sobre immigració, no ha gosat afrontar-la, ha passat de puntetes i ha preferit mirar cap a l'altre costat, deixant sols als municipis per tal que gestionin aquesta problemàtica com puguin, tot i no disposar de les competències ni els recursos necessaris.

I el què han fet els ciutadans suïssos ha estat senzillament donar la seva opinió en un referèndum sobre una qüestió que els preocupa i que preocuparia a qualsevol altre país que arribés a taxes de població estrangera com la que aquest país ha assolit, perquè afortunadament, disposa del millor mecanisme de participació democràtica que permet als seus ciutadans pronunciar-se directament sobre qualsevol qüestió important.

A veure si qui qualifica aquest país com a xenòfob s'atreveix a consultar els seus ciutadans sobre aquesta qüestió, tal i com ha fet Suïssa. Probablement, ens sorprendríem dels seus resultats i ens adonaríem que aquesta problemàtica no només és present a Suïssa, sinó arreu, tot i no presentar taxes de població estrangera, ni de lluny, similars. Però tots sabem la por que acostuma a provocar una consulta sobre determinades qüestions.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat