Indica publicitat
Diumenge, 19 de novembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 7 de maig del 2014 | 16:19
Crònica · La Catalunya constituent
Josep Ferrer
Filòleg, polític i membre fundador de l'ANC

4. Dalt del mur

Dèiem que amb la Declaració de Sobirania del gener del 2013 aprovada pel Parlament de Catalunya, no pas com a tal, com a parlament autonòmic espanyol, sinó, necessàriament, com a assemblea política sobirana de representants legítims del poble de Catalunya, s'instaurava una doble legalitat i, per tant, una doble realitat política en coexistència molt difícil.

Sempre ens havíem demanat com ens ho faríem per "saltar el mur", el mur de la presó estatal castellanoespanyola. "Saltar el mur" era una metàfora usual per a indicar la consecució de la llibertat nacional, de la independència de l'estat opressor. Doncs, arribat el moment, els nostres representants polítics, amb la força dels nostres vots, han determinat que el salt es faria en dues fases.

En la primera, l'essencial, ens hem situat dalt del mur. No encara, doncs, a l'altra banda del mur, lliures, peró sí dalt del mur. Encamellats dalt del mur, amb una cama encara dins de la presó i una cama ja fora, per preparar-nos a baixar per l'altra banda i tocar terra lliure sense fer-nos mal. O el menor mal possible.

Per a fer aquesta baixada per l'altra costat del mur, els nostres representants polítics han determinat que el pas següent, el salt següent, no l'havíem de fer llançant-nos al buit de dalt estant, sinó que calia fer servir una escala per a davallar-ne amb seguretat. Aquesta escala és el referèndum d'autodeterminació nacional, que la mateixa Declaració de Sobirania estableix, tot anomenant-lo "l'exercici del dret de decidir el futur polític col·lectiu dels ciutadans de Catalunya".
Som dalt del mur i ens hi haurem d'estar fins que puguem fer servir l'escala fabricada per la nova legalitat"
Però ara som dalt del mur i ens hi haurem d'estar fins que puguem fer servir l'escala fabricada per la nova legalitat que l'acte de sobirania del 2013 va instaurar. Un acte de sobirania i una nova legalitat sobirana que l'Estat espanyol no reconeix, naturalment, però que no pot evitar com a realitat de fet, llevat que, saltant-se tots els estàndards democràtics del món civilitzat, posés a la presó els nostres representants legítims, el nostre govern i el nostre president, tots alhora, i decretés l'estat de guerra permanent per tot Catalunya. Aquella Sèrbia de Miloševiƒ no hauria dubtat a fer-ho. Hi gosarà el Regne d'Espanya membre de la Unió Europea? En tot cas, aquest és el seu problema.

El nostre problema, ara com ara, és com ens mantenim en equilibri dalt del mur, sense que a ningú li agafi vertigen i continuant ben units malgrat tenir una cama ací una cama allà. És a dir, malgrat que unes mateixes institucions, uns mateixos partits, uns mateixos moviments socials, uns mateixos ciutadans, han de respondre a dues lògiques polítiques contraposades, la de la submissió autonòmica, heterecentrada, i la de la sobirania alliberadora, autocentrada.










Articles relacionats:

1. L'explosió d'un moviment
2. Entre l'autonomisme i el sobiranisme
3. Els dos parlaments

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat