Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 28 de desembre del 2012 | 16:57
Crònica · Madrid

2012: un any guanyat

Avui a Espanya serà dia de balanços. De Mariano Rajoy i d'Alfredo Pérez Rubalcaba. I probablement tots dos coincidiran en la intenció de barrar el pas a la democràcia a Catalunya. En la voluntat d'intentar impedir que un poble s'alci, s'expressi i digui que vol ser lliure. Fem nosaltres, doncs, també el nostre particular balanç. Diguem-ho clar: nacionalment el 2012 ha estat un any guanyat.

Madrid · No correm el risc d'equivocar-nos si afirmem que entrarà per la porta gran als llibres de la nostra història col•lectiva, amb la manifestació més multitudinària a l'Europa occidental dels últims anys.

A Madrid es proven d'autoconvèncer que amb la baixada d'escons de CiU a les eleccions del novembre el sobiranisme ha quedat ferit de mort. Nosaltres sabem que és un error profund: hi ha una sòlida majoria independentista al Parlament i un ferm acord de govern entre la federació nacionalista i ERC. Ara bé, benvingut sigui si els espanyols es mantenen durant molt de temps instal·lats en aquesta convicció: tindrem més temps per organitzar la defensa i, de manera especial, la defensa internacional, com diu en aquesta mateixa pàgina Fèlix Martí, expresident de l'Opinió Catalana.
Tenim l'obligació ètica i política d'encarar el 2013 amb optimisme: ha de ser l'any del salt cap al referèndum"
Socialment, 2012 no estat bo: la crisi ens ha martellejat a tots, sobretot als més humils, i ens ha empobrit. No obstant, les penúries econòmiques han servit per evidenciar que autodeterminació i progrés social són dues cares de la mateixa moneda. Més catalans tenen clar avui que la recuperació econòmica només pot venir de la mà d'una Catalunya independent, alliberada del llast econòmic que suposa Espanya, podent exercir –gestionant els nostres propis recursos– la solidaritat amb els altres pobles de la península i del món, amb aquells germans que més ho necessitin. L'any que estem apunt de deixar enrere ha deixat palès que l'estat espanyol dels cánovas i sagastas és només l'ombra d'un imperi fallit, insolvent, ineficaç, innecessari. Com aquella aristòcrata vinguda a menys que es resisteix a pair que el món ja no els pertany.

Però el 2012 ha estat sobretot un any guanyat per constatar que no hi ha alternativa viable a la sobirania plena. Com va dir el President Mas, o rumb de col·lisió o navegar a la deriva. I això últim ens menaria directes a les roques. Per això els catalans van arraconar a les eleccions l'espanyolisme a posicions febles i van recordar-li al PSC que passar de perfil, actuar d'esquena al país, no té premi. En definitiva, el 2012 s'ha vist que l'unionisme –encara que fessin pinyes persones molt diferents– no suma prou. No és alternativa.

Així les coses, tenim l'obligació ètica i política d'encarar el 2013 amb optimisme perquè ha de ser l'any de la consolidació de la il·lusió i del salt cap al referèndum del 2014. Comença la transició nacional. Que tingueu bon any!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat