Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 30 de desembre del 2010 | 16:57
Crònica · Madrid

No news, good news (o quan Zapatero respira tranquil)

A diferència del món empresarial, quan un polític fa balanç no és mai per saber què sobra i què falta. s un exercici pautat al mil·límetre per reafirmar les pròpies passes, dir que les coses van bé tot i que són millorables i que tal dia farà un any. Això és el que va fer dijous el president espanyol.

A la Moncloa, Zapatero va optar per repassar l'any que acaba i enfilar el que comença des d'on se sent més còmode: el paper de màrtir incomprès de l'última reserva espiritual de la socialdemocràcia a occident (i és que Portugal i Grècia ja no compten). Per això va reivindicar llargament les seves polítiques socials -cert, hi són i s'ha de reconèixer- i va vendre la submissió a la mà negra del mercat com si fos un compromís històric amb els més desafavorits de la societat. Una pirueta meritosa que li serveix per encarar el 2011 amb una posició de fermesa, sense haver de comptar amb consensos: Zapatero ha posat la directa.

I per què es veu capaç de reinventar-se ara? Per què treu pit de cop i assegura tan convençut que arribarà fins al final, que no dimitirà i que fins i tot potser repeteix? Perquè sap que li vénen uns temps d'una certa calma política de fons (no confondre pas amb les eleccions, això és una guerra de balins). Aquest 2011 és l'últim any sencer de legislatura i els partits ja posaran la vista a la campanya del 2012, deixaran el PSOE que s'arregli tot sol sense posar-li massa pals a les rodes. No val la pena, pensen.

A més, el president del govern espanyol és molt conscient que té els coixins del PNV, de CC i de CiU. A Catalunya, peça important de la seva partida, s'ha acabat el malson -per ell- del tripartit, els sobresalts constants: torna la política del peix al cove on poder-se aferrar. s l'antiga teoria del "no news, good news". Si no sortim als diaris, senyal que les coses rutllen. I amb aquest paisatge calmat i plàcid de fons, Zapatero passarà esprintant tot el curs. Sap que el temps se li acaba i ja no pot bada més. Potser per això, a la Moncloa, va arribar a comparar-se de forma implícita amb Felipe González. Potser es creu, de veritat, que encara amplia drets socials quan eleva la jubilació als 67 o congela les pensions.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat