Indica publicitat
Diumenge, 15 de setembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 23 de juny del 2014 | 17:45
Crònica · Madrid

Felip VI i la independència mental

Han hagut de ser els espanyols, de dretes i d'esquerres, els qui posin a lloc els catalans partidaris d'una boirosa tercera via que lluita desesperadament contra el temps. No: Felip VI no serà la solució màgica a l'immobilisme de Mariano Rajoy. No: amb el nou Borbó tampoc s'autoritzarà la consulta del 9-N.

Madrid · La promesa d'un "temps nou" que va fer el monarca espanyol el dia de la seva proclamació al Congrés és fum. Només cal veure el gruix del discurs per entendre que no hi ha canvis entre el regnat del pare i del fill.

El cap d'Estat --i cap suprem de les forces armades!-- pensa que Espanya és una única nació, deixant les llengües i les cultures que no són castellanes en un simple folklorisme.

El català es limita, l'any en què commemorem el tricentenari de 1714, a una eina per dir "moltes gràcies". Com qui aprèn quatre paraules d'un idioma per fer-se el simpàtic amb el cambrer quan li torna el canvi en algun país llunyà. Els Borbons continuen instal·lats al 1978 i el "temps nou" és només una obvietat generacional (i una petita picada d'ullet als pocs republicans espanyols per calmar-los).
L'ombra d'Aznar com a president d'una eventual república presidencialista si la corona flaqueja és un somni que no caduca a la 'villa y corte'"
Han hagut de ser dirigents del PP i del PSOE --fins i tot Duran i Lleida-- els qui han hagut de sortir a apaivagar les demandes d'alguns sectors polítics, econòmics i mediàtics que s'aferren al nou rei com l'última àncora de salvació per evitar que la sobirania popular prengui la paraula. Li reclamen que busqui, disctament, un pacte: el seu particular 23-F que el legitimi de cara a la societat. Obliden, però, que els espanyols no tenen cap inqueitud amb el model territorial. A tot estirar, d'ell només n'acceptarien més mà dura. Més espanyolisme estil UPyD.

L'intent de l'establishment català té ben poques oportunitats d'èxit. La Moncloa, a qui Felip VI deu tant per ser avui on és, ja ha recordat -i li ha recordat- que només pot "arbitrar i moderar". Res de sortir-se del guió. L'ombra d'Aznar com a president d'una eventual república espanyola presidencialista si la corona flaqueja és un somni que no caduca a la villa y corte. Mentrestant a Catalunya alguns encara han de fer un exercici essencial: desconnectar d'una Espanya regeneracionista, amable i plural que només existeix ja a la seva ment. Un exercici d'independència mental urgent.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat