Indica publicitat
Diumenge, 15 de setembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 22 de abril del 2014 | 18:45
Crònica · Madrid

I, tanmateix, la remor persisteix

"I, tanmateix, la remor persisteix", va deixar escrit el poeta de Roda de Ter. Ho prohibeixen tot (la pluja, el vent, el pensament) però les causes justes, les causes que defensa pacíficament un poble de forma majoritària, no s'aturen dient 'no'. Ha passat amb el debat sobre la consulta al Congrés dels Diputats de Madrid. 

Madrid · PP i PSOE (com els va agradar a la dreta el discurs de Rubalcaba...) van donar un cop de porta a les aspiracions catalanes i esperen que ara el temps hi faci la resta. És a dir, que comenci el ball de bastons Catalunya endins, que les escletxes al sobiranisme es facin més profundes i que el procés implosioni. Confien que el verí que tantes vegades ha desactivat el catalanisme torni a funcionar. Confien en la fractura interna que pronosticava Aznar. Però això no passarà.

Hi ha diferències, cert, en la resposta de populars i socialistes, com s'ha vist aquests últims dies (abans que ses senyories s'agafessin unes llargues vacances de Setmana Santa). La dreta espanyola ha endurit el discurs de portes enfora. El 25 de maig hi ha eleccions europees i prova de frenar la fuga a UPyD i a Vox a cops de patriotisme constitucional. No els entra al cap la possibilitat d'intentar atraure els electors amb una gestió política menys mediocre.
El federalisme autèntic es basa en la unió des de la llibertat amb dret de sortida. Quina proposta és aquesta que no et permet marxar quan vols?"
De protes endins, es mouen. Els contactes amb el nacionalisme català no independentista ha començat per intentar buscar desertors disposats a aïllar el president Mas a canvi d'un plat de llenties singularitzat. Un finançament que aporti més recursos i que es vegi amplificat amb un clima d'una tímida recuperació de l'economia.

L'esquerra espanyola aposta per reformar la vella Constitució redactada amb l'alè dels franquistes i dels militars colpistes a la nuca. El PSOE ha entès --ara sí-- que el clam català és seriós. I sap que, sense Catalunya, ho té molt difícil per tornar a governar a Espanya algun dia. Però en comptes de fer autocrítica i ser valents per assumir que el règim de la Transició s'ha enfonsat, opten per una proposta de maquillatge constitucional, un federalisme soft que no inclou el dret a decidir. El federalisme autèntic, el plurinacional, es basa en la unió des de la llibertat, des de la sobirania, amb dret de sortida. Quina proposta és aquesta que no et permet marxar quan vols?

Tot plegat recorda massa l'escena que tots hem viscut de petits, quan la mestra, cansada del nen que sempre es queixa, li dóna un got d'aigua amb sucre com si fos una medicina miraculosa. Però això, ara, en ple segle XXI, ja no serveix. El poble de Catalunya exigeix sobirania i l'estat espanyol, les mateixes elits del pacte del 1978, no ho permetran mai. Per això, per molts 'nos' que diguin (setanta vegades set, va dir bíblicament García-Margallo) la remor persisitirà i anirà en augment. Que parin bé l'orella el proper 11 de Setembre.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat