Indica publicitat
Divendres, 24 de maig del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de febrer del 2011 | 16:25
Crònica · País Valencià

Feblesa contra feblesa

El particular estira-i-arronsa entre els dos caps visibles del PP del País Valencià -Francisco Camps, president del Consell i del partit, d'una banda, i José Joaquín Ripoll, zaplanista i president de la Diputació alacantina i del PP provincial, d'una altra- ha estat enguany molt menys sorollós d'allò que era habitual, quan cada quatre anys ha calgut de pactar les llistes municipals i autonòmiques. Tant l'un com l'altre, representants insignes de les dues sensibilitats del PPCV, eren els dos pols oposats del mateix partit al territori valencià. Eren. Perquè ara, quan les respectives febleses derivades dels processos judicials pendents els assetgen a tots dos, resulta que Ripoll s'ajup davant Camps i hi admet la derrota. I Camps, que haguera volgut fer net i haver-se aplanat el camí de cara a controlar el PP provincial alacantí, s'ha vist obligat a admetre la continuïtat dels alcaldes zaplanistes que encara queden, entre els quals, els que més se'n destaquen, el d'Alcoi i la d'Oriola, Jorge Sedano i Mónica Lorente, respectivament.

Res a veure amb les picabaralles del PP madrileny, doncs, on Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón mantenen una lluita aferrissada per imposar-hi els seus criteris i, sobretot, per aspirar a ser alguna cosa més al futur govern de l'estat espanyol. I res a veure, també, amb la situació que travessa el PP asturià, que ben bé s'ha migpartit després que Francisco Álvarez-Cascos haja optat per demanar-ne la baixa i per fer el salt al nou Foro Asturias. En el cas valencià, en canvi, els seguidors de Ripoll ni somnien de deslligar-se'n, del PP: són plenament conscients que tenen suport ciutadà en tant que representants d'aquesta marca, però que no serien gaire cosa fora d'ella. Al País Valencià, de Pilar de la Foradada a Vinaròs, és la marca PP que fa patxoca: ni Camps ni Ripoll ni González Pons ni Fabra ni Costa. s l'abducció del PP, que realment triomfa.

Gema Amor, presidenta del PP de Benidorm que aspirava a esdevenir-ne alcaldable, en pot donar bona fe. El comitè electoral local, que ella controla, va enviar a València una proposta de llista municipal en què el seu nom figurava al primer lloc. El comitè electoral del PPCV, però, el va canviar de seguida, com també el de la gent que li és propera. Van estimar-se més de posar només campsistes, amb la presència de Manuel Pérez Fenoll al número 1. s Fenoll, l'alcalde de Benidorm des del 2006 fins a la moció de censura del 2009, qui encara Camps considerava el batlle de la capital turística del país, i així ja ho havien deixat ben clar, al PPCV: els alcaldes que ostenten aquest càrrec han de tenir preferència per a repetir al capdamunt de la candidatura municipal. Ripoll no hi ha posat peròs, a la decisió del comitè electoral regional, que és així com es diu, oficialment, el del PPCV. Únicament ha suggerit que la propera vegada es puguen resoldre aquestes desavinences, allà on hi ha més d'un aspirant a liderar la llista local, amb un marge de temps una mica més gran.

La imatge de divisió que trasllada un partit en envia una candidatura que no té res a veure amb la que finalment serà, no resulta gaire atractiva a ulls dels electors. Amb tot, el president provincial no ha plantat la cara que sí que va plantar el 2003 i, sobretot, el 2007. Aleshores va escollir la via de la guerra de guerrilles, mirant de fer minvar les forces de l'oponent o, com a mínim, mantenint els feus afins. Una cosa que ara no ha passat: ni tan sols no ha tingut cap inconveient a admetre Pérez Fenoll com a alcaldable, tot i ser la persona escollida per Camps per tal de fer-se amb el domini del PP provincial al tensíssim congrés del 2008, quan Ripoll va renovar el poder orgànic de només cinc vots sobre un miler de delegats. El desembarcament de consellers en favor de Fenoll va posar el ripollisme, l'antic zaplanisme, contra les cordes, per bé que al remat se'n van sortir.

Ningú no gosa demanar-se què passaria si demà hi haguera el proper congrés, que en principi no serà abans de l'estiu del 2012, però tot indica que Camps (el seu candidat, vaja) partiria amb moltes possibilitats. Com a imputat que és, la seva debilitat és fins i tot inferior a la de Ripoll, que de poder presumir de tenir les mans netes ha passat a tenir-les del tot brutes, amb un cas de gestió del fem que l'ha erosionat molt. L'anomenat 'cas Brugal', de fet, ha atacat la seua línia de flotació: Ripoll és encausat per cinc possibles delictes greus, mentre Camps, de moment, tan sols arrossega la causa dels vestits, tipificada com a suborn passiu impropi i de molta menor càrrega penal, encara que, esclar, més prompte que tard podria sumar-hi el finançament il·legal del PPCV i una mutació de suborn impropi a suborn en tota regla. Mentrestant, qui dia passa any empeny, Camps mira de desgastar el ripollisme i de preparar el següent congrés provincial d'Alacant, el que ha de liquidar per sempre més les restes zaplanistes que encara romanen a l'estructura del PPCV. Per Camps, són pitjor que Zapatero.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat