Indica publicitat
Dissabte, 4 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de d'octubre del 2010 | 14:32
Crònica · País Valencià

L'escalada de Pajín

De l'associació universitària Campus Jove a les Joventuts Socialistes, i d'ací al PSOE. De la secretaria federal de moviments socials i ONG, a la secretaria d'estat de cooperació internacional; de la secretaria d'organització socialista al Senat i al ministeri de Sanitat, Igualtat i Política Social. L'ascens polític de Leire Pajín (Sant Sebastià, 1976) no té aturador. Agrade més o agrade menys, aquesta jove política és l'ullet dret de José Luis Rodríguez Zapatero, des què l'actual president del govern espanyol, encara no investit secretari general del PSOE, va conèixer-la al Congrés dels Diputats l'any 2000, quan Pajín va estrenar-se a la cambra baixa i va passar a ser la membre més jove del parlament espanyol.

La seua gestió com a número 3 del partit socialista, però, no ha estat a l'alçada d'allò que esperava el lleonès, que potser s'adona ara que va relliscar-hi, en nomenar-la responsable d'organització. Els resultats electorals al País Basc i Galícia no van ser els esperats, l'afer de la moció de censura a Benidorm (la seua ciutat d'adopció, on té la residència de fa més de mitja vida i on milita al PSPV-PSOE, cosa que ja no pot dir sa mare, que va haver de demanar la baixa per fer fora l'antic alcalde del PP) va desgastar-la força, i les dolentíssimes expectatives electorals al proper cicle electoral (Catalunya al novembre, i municipals i autonòmiques del 2011) han fet pensar Zapatero que potser val més la pena de no sacrificar-la del tot i que un trànsit pel ministeri de Sanitat, de perfil baix però de projecció política important (sobretot ara que assumeix les matèries d'igualtat), pot encimbellar-la de nou a la primera línia política, com ha passat amb Trinidad Jiménez, la seua antecessora al càrrec, que ha emigrat a Afers Exteriors.

Pajín acaba així la seua cohabitació difícil amb José Blanco, número 2 del PSOE com a vicesecretari que és, una persona amb què la benidormera mai no ha acabat de tenir clarament definides les competències respectives. El relleu de Pajín a organització es produeix, curiosament, 72 hores abans que el comitè federal valide la proposta de l'agrupació socialista de Benidorm, que ha atorgat el número 1 de la llista del 2011 a l'alcalde trànsfuga de la vila, Agustín Navarro, que compta amb el suport de la família Pajín.

Però, en qualsevol cas, el trampolí que ha estat el seu nomenament a Sanitat pot tractar-se d'un primer impuls cap al retorn al País Valencià. Una possible desfeta del PSOE el 2012 podria conduir-la, amb la càrrega de prestigi que la cartera ministerial comporta, a una candidatura a la secretaria general del PSPV-PSOE en substitució d'un Jorge Alarte a qui ella mateixa va situar al capdavant del socialisme valencià i que ara, dos anys i escaig més tard, no veu amb possibilitats de destronar el PP ni amb vista al 2015. Pajín podria prendre'n les regnes, doncs, sobretot tenint en compte que, com a secretària d'organització socialista, ha augmentat, i de quina manera, la seua influència sobre la federació valenciana.

Caldrà estar-ne atents, doncs. Si Pajín fera aquest pas i mirara d'intentar l'accés a la secretaria general del PSPV-PSOE, seríem davant la primera ocasió en què una dona pot arribar a tan alta responsabilitat, al socialisme valencià. Ana Noguera, que va intentar-ho al congrés del 2007, no va recollir prou avals i va haver de desistir-hi. A més, Pajín seria la primera secretària d'organització provinent de les comarques alacantines, després de tres secretaris clarament relacionats amb la demarcació de València: Joan Lerma, Joan Ignasi Pla i Jorge Alarte mateix.

Jordi Sevilla, que en deixar el ministeri d'Administarcions Públiques va mirar de col·locar-se al capdavant del PSPV (acabava de presentar dimissió, Joan Ignasi Pla), va abdicar del seu desig en comprovar que no reunia prou suport intern i, sobretot, en adonar-se que Pajín no li feia confiança plena. Potser va ser aleshores, aquell octubre del 2007, que Pajín va veure clar que el seu futur podia anar lligat a València, i que Sevilla, de tarannà fort i antigament ben relaconat amb Zapatero, podia resultar-li un contrapès. Sevilla va fer marxa enrere i avui, Pajín, té les portes obertes al PSPV, sempre que la desfeta d'Alarte siga tan notable com preveuen les enquestes. Una altra cosa serà si Pajín, després de tastar la mel de la política estatal i d'haver dirigit un ministeri, es veu amb prou cor per redreçar el rumb del desmoralitzat PSPV. s ací, on rau el gran dubte sobre el seu futur polític.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat